Un terratrèmol de 7,2 graus en l'escala de Richter va sacsejar Haití dissabte i es tem per possibles rèpliques a l'espera que passi el temporal tropical 'Grace' els dos propers dies. La catàstrofe se suma a la crisi política que viu el país, després de l'assassinat del seu president, però també a l'escalada de violència als carrers, a la inseguretat alimentària i a la crisi sanitària de la covid-19.

Segons l'últim recompte, ja hi ha més d'un miler de víctimes mortals, més de 5.700 persones ferides i milers de desplaçades, unes xifres que es preveu que augmentin perquè hi ha moltes zones encara aïllades. Les províncies Grande Anse, Nippes i Sud són les més afectades, on tant habitatges com infraestructures han quedat destruïts, inclosos els hospitals.

La població té encara viu el record del sisme del 2010, d'una magnitud de 7 graus en l'escala de Richter, menor a l'actual, que va acabar amb la vida de milers de persones. També el de l'huracà Mathew del 2016 a la mateixa zona afectada del sud del país, menys poblada i amb construccions més fortes que la del 2010.

Organitzacions com Creu Roja, Metges Sense Fronteres, Save The Children, Unicef o Càritas ja s'han mobilitzat per atendre i transportar les persones afectades i enviar subministraments mèdics. Les organitzacions denuncien la situació del país, ignorat per la comunitat internacional, i esperen que s'obri un corredor humanitari per fer arribar ajuda sense que els atacs de les bandes la posin en perill.