Electronics Watch demana responsabilitat a les universitats en la compra d'equips informàtics per assegurar els drets laborals
Comparteix
L'informe "Servents dels Servidors" revela que l'origen de gran part del maquinari adquirit per les administracions prové de cadenes de producció que vulneren els drets de joves estudiants xinesos.
Les universitats d'Europa Occidental s'han gastat durant el que va de 2015 més de 4.000 milions d'euros en maquinari, programari i serveis de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), segons l'informe "Servents dels Servidors" publicat el passat octubre per Electronics Watch, el projecte de col·laboració entre organitzacions europees que treballa per denunciar les vulneracions dels drets laborals en la indústria electrònica i avançar perquè s'eradiquin les explotacions.
L'organització danesa Danwatch, en col·laboració amb SETEM i altres entitats, ha fet la recerca documental, les entrevistes, el treball de camp i ha publicat l'informe final. La investigació sobre la cadena de subministrament dels servidors que compren les universitats europees ha revelat, segons l'informe, que instituts i universitats xineses envien desenes de milers d'alumnes a les cadenes de muntatge de fàbriques d'electrònica a fer-hi "pràctiques". No obstant això, les "pràctiques" no tenen relació amb les titulacions cursades pels estudiants que van a les fàbriques i s'allarguen entre 10 i 12 hores diàries, 6 dies a la setmana, durant 3 o 5 mesos l'any.
D'on provenen els servidors i maquinari adquirit a l'Europa occidental? Segons l'estudi de mercat de Danwatch, les empreses HP, Dell i Lenovo són les principals productores de servidors per al sector de l'educació europea. El fabricant Wistron produeix servidors per a les tres marques a la fàbrica de Zhongshan (Xina).
Danwatch va anar a Zhongshan i ha va entrevistar 25 estudiants en pràctiques, personal fix, dues responsables de línia a Wistron a Zhongshan i un membre d'una agència de contractació de personal fora de la fàbrica. El personal danès va constatar que milers d'estudiants hi feien pràctiques de juny a octubre de manera obligatòria si volen obtenir el títol, tingui relació o no amb els estudis que cursen, pressió externa que suposa una vulneració de la convenció de l'OIT relativa al treball forçós. O en altres paraules, que les "pràctiques" en qüestió són, en realitat, treball forçós en coberta.
L'alumnat en pràctiques, que desenvolupa les mateixes pràctiques que el personal fix, treballa entre 10 i 12 hores més hores extraordinàries cada dia o cada dos dies, incloent-hi torns nocturns. Una jornada laboral que incompleixen la legislació laboral xinesa, les directrius per pràctiques del Ministeri d'Educació i de Finances de la Xina, així com les polítiques que regulen els programes de pràctiques d'estudiants de, paradoxalment, Wistron, HP, Dell i Lenovo.
Xu Min, de 19 anys és una de les "estudiants en pràctiques" que va accedir a ser entrevistada. Estudia comptabilitat i havia de passar de tres a cinc mesos treballant a la fàbrica de Wistron: "Estem de peu a la línia de muntatge de tot el dia, fent la mateixa tasca una i altra vegada. No té res a veure amb la meva educació. Cap de nosaltres vol estar aquí. Totes estem deprimides, però no tenim altra opció, perquè l'escola ens va dir que si ens hi negàvem, no aconseguiríem el nostre diploma. El treball és esgotador."
Pauline Overeem, de la xarxa GoodElectronics explica que la pràctica del treball forçós d'estudiants a la indústria electrònica està molt estesa a la Xina, Tailàndia i Filipines. El cas de la fàbrica de Wistron a Zhongshan, diu "no és ni de bon tros un cas aïllat".
Després que Danwatch presentés l'informe, HP i Dell van reconèixer diverses violacions de drets a les seves cadenes de subministrament. Les dues marques han suspès temporalment l'ús d'estudiants en pràctiques a les seves línies de producció a la fàbrica de Wistron, que en el cas de les línies produint per HP, suposaven un 10% de la plantilla. Per a Overeem, "és bo que HP i Dell s'hagin pres els resultats d'aquesta investigació seriosament, però ja és hora que les marques i els fabricants de tots els àmbits actuïn decididament per garantir condicions de treball decent sense cap forma de treball forçós als seus proveïdors ".
I el compromís de les universitats europees?
D'acord amb els 6 Principis Rectors de l'ONU sobre Empreses i Drets Humans, les universitats, com a compradors públics, tenen la responsabilitat de protegir els drets humans.
El passat 5 d'octubre la Universitat de Barcelona (UB) va fer pública la seva adhesió a Electronics Watch. La UB, com a institució pública d'educació superior, inverteix substancials quantitats en equipaments electrònics i partir d'ara, segons va difondre amb el comunicat, "s'unirà a l'esforç global de recomanar als seus proveïdors que permetin supervisar les condicions laborals als seus centres de producció".
La incorporació de la UB suposa que pugui incloure clàusules en els seus contractes de compra de béns electrònics que comprometin al contractista amb uns codis laboral que habilitin Electronics Watch a monitoritzar que les fàbriques s'hi adeqüin.
Contingut relacionat
Electronics Watch: Per a uns drets laborals més justos a la indústria electrònica
Afegeix un nou comentari