L’any 2020 va deixar grans conseqüències en l’àmbit de la salut per conflictes, el canvi climàtic i, per descomptat, la pandèmia de la Covid-19. El 2021, però, no ha millorat les xifres. Un clar exemple és la crisi alimentària; fins a onze persones podrien morir per minut aquest any a causa de la fam, quatre persones per minut més que pel virus.

Segons publica Oxfam Intermón a l’informe ‘El virus de la fam es multiplica’, que alerta de l’actual taxa de mortalitat de la fam, adverteix de l’augment de les persones afectades. Actualment, 155 milions de persones viuen en crisi alimentària, vint milions més que l’any anterior. A més, mig milió de persones viuen a prop d’una situació de fam, sis vegades més que el 2020.

L’atur massiu i les alteracions al comerç per la pandèmia han fet que es dispari un 40% el preu dels productes, l’augment més significatiu en més d’una dècada. La inestabilitat econòmica en conjunt amb la crisi climàtica i les seves conseqüències al terreny han deixat aquestes xifres devastadores. A més, dues de cada tres persones en situació de crisi alimentària viuen a un país en conflicte, provocant 48 milions de desplaçats l’any 2020.

La fam, una arma contra els països empobrits

Mentre el món mor de gana, la despesa militar ha augmentat en 51.000 milions de dòlars al món. Aquests diners suposen més de sis vegades la quantitat que han calculat les Nacions Unides que es necessita per acabar amb la fam al món.

Tanmateix, durant la pandèmia les deu persones més riques del món han augmentat la seva fortuna fins a arribar als 413 milions de dòlars el 2020. Mentre la meitat de la població mundial sobreviu amb menys de 5,5 dòlars al dia, hi ha 2.200 mil milionaris que posseeixen la riquesa de 4.600 persones juntes.

“Es continua utilitzant la fam com arma de guerra, privant la població civil d'aigua i aliments i impedint l'arribada de l'ajut humanitari. Les persones no poden viure de forma segura o aconseguir aliments si es bombardegen els mercats i es destrueixen els cultius i ramats” explica la responsable de Països Fràgils d’Oxfam Intermón, Lourdes Benavides.

Oxfam Intermón demana que el Consell de Seguretat de l’ONU exigeixi responsabilitats als països que utilitzen la fam com a arma i que vetlli per una vacuna universal per fer front a la crisi humanitària derivada de la situació sanitària actual per promoure la igualtat.

Els estats han de “prendre mesures perquè els conflictes deixin d’agreujar els catastròfics nivells de fam. Al seu lloc, els Governs han de garantir que l’assistència humanitària arribi a les persones que més ho necessiten”, sentenciava Benavides.

El Pla Global de Resposta Humanitària de l'ONU, pensat per fer front a la Covid-19 als països més vulnerables, només s’ha finançat en un 24% dels 7.300 milions de dòlars contemplats. Només un 9% d'aquests diners s’han compromès a anar dirigits a la crisi alimentària.

Aquestes retallades han afectat la capacitat de resposta de les organitzacions internacionals, retardant el procés de canalització dels fons donats o, fins i tot, aturant el finançament d’organitzacions locals. A Txad o Mauritània, per exemple, les organitzacions humanitàries han hagut de reduir o arribar suspendre les seves activitats a causa de la pandèmia, agreujant encara més la situació de crisi.

Les zones de la fam

No és casualitat que vuit dels deu punts crítics de la fam es trobin afectats per elevats nivells de violència i inseguretat. Iemen, la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, Veneçuela, la zona del Sahel a l’Àfrica Occidental (que inclou Burkina Faso, Mali, Mauritània, Níger, Txad, el Senegal i Nigèria), Etiòpia, Sudan del Sud, Síria, Sudan i Haití són les zones més afectades per la fam.

L’Índia, Sud-àfrica o Brasil són zones emergents en la crisi alimentària, ja que la gran quantitat de casos de Covid-19 han empitjorat les restriccions i, així, l’economia dels països pel tancament de petits comerços. L’atur de més de la meitat de la població és un punt clau; l’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que 305 milions de persones han perdut la seva feina a jornada completa a causa de la pandèmia, afectant més a joves i a dones.

Entre les solucions proposades per l’ONG es troba construir sistemes alimentaris més justos, resilients i sostenibles, promoure el lideratge de les dones o cancel·lar els deutes per permetre que països en desenvolupament puguin ampliar els seus sistemes de protecció social.

Respecte a la crisi climàtica, Oxfam ha posat en marxa la campanya ‘Planta’t’ per ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Denuncien que la meitat de la població mundial només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic, sent Àfrica responsable únicament del 5%, i el continent que més les pateix.

Des que va començar la pandèmia, Oxfam Intermón ha ajudat a 15 milions de persones en situació de vulnerabilitat amb assistència alimentària i d’aigua.