Espanya cau del lloc 11 al 29 a l'índex d'equitat de gènere

Els països nòrdics encapçalen el rànquing de millors llocs per ser dona, que publica el Fòrum Econòmic Mundial. Tot i així, a cap país s'assoleix una equitat real entre homes i dones.

Des de l'any 2006 el Fòrum Econòmic Mundial publica l'informe The Global Gender Gap Report (l'informe de la bretxa de gènere global), que té en compte quatre aspectes per valorar la situació d'un estat quant a la igualtat de gènere: la participació econòmica, l'educació, la salut i l'empoderament polític. Des d'aquella primera edició fins ara la bretxa de gènere s'ha anat tancant lleugerament i l'informe assenyala que els canvis que s'adverteixen són positius, encara que de forma irregular.

Aquell primer any i fins al 2010 l'Estat espanyol ocupava el lloc número 11 de l'índex. En canvi, quatre anys després, ha baixat al lloc 29, dels 142 països que hi ha a la classificació del 2014. Juntament amb Grècia, és el país europeu que pitjor evolució ha tingut en aquest índex.

Han estat el poder polític i els assumptes relacionats amb la salut i la supervivència els que més han perjudicat la posició d'Espanya. Una de les principals raons de la baixada és la pèrdua de dones en càrrecs en ministeris. No obstant això, l'estudi reconeix l'avanç en la ràtio de dones i homes en el parlament i l'augment de la participació femenina en el mercat laboral.

Els països nòrdics lideren la classificació: Islàndia, Finlàndia, Noruega, Suècia i Dinamarca ocupen per aquest ordre els primers llocs de la llista. A la part alta de la taula hi ha països de totes les regions del món, des de Nicaragua fins a Rwanda, Filipines, Nova Zelanda, França o Burundi, tots per sobre d'Espanya. Per contra, són Iemen, Pakistan, Txad, Síria, Mali i l'Iran els països situats al final de l'índex.

Al llarg d'aquests nou anys la bretxa de gènere en participació i oportunitats econòmiques ha passat del 56% al 60%. En base a aquesta trajectòria, si totes les altres condicions continuen sent les mateixes, tancar del tot l'escletxa de gènere en el món laboral prendrà 81 anys més. Per tant, el 2095 seria l'any en què homes i dones tindrien les mateixes condicions laborals i salarials.

Els secrets d'Islàndia

El 24 d'octubre de 1975 organitzacions de dones a Islàndia es van agafar "el dia lliure" per cridar l'atenció sobre els seus salaris baixos i la falta de reconeixement del seu rol en la societat. El 90% de les dones del país es va sumar a la protesta i es va congregar en actes públics. Cinc anys més tard, els islandesos i les islandeses van triar la primera presidenta electa de manera democràtica en tot el món: Vigdis Finnbogadottir.

La protesta de 1975 no va ser l'única; el 2005 i 2010 es van portar a terme accions similars. Els canvis que va generar aquesta lluita tenen gran part de la responsabilitat de que Islàndia ocupi, per sisè any consecutiu, el número 1 en equitat de gènere a l'informe del Fòrum Econòmic Mundial.

Altres punts positius d'aquest país de poc més de 300 mil habitants són les escoles bressol amb preus assequibles i el permís de paternitat. Aquest últim ha de ser de mínim tres mesos. De fet, les parelles tenen nou mesos de permís que han de repartir de la següent manera: Tres mesos són exclusius de la dona, tres exclusius del pare i altres tres poden dividir-se com la parella vulgui. Això fa que els pares es coresponsabilitzin de la cura dels nadons i que les empreses deixin de discriminar les dones a l'hora de fer contractacions, ja que, tant els homes com les dones s'absentaran del lloc de treball al tenir fills/es.

Els serveis de cura dels infants tenen un baix cost a Islàndia i això facilita la reincorporació de les dones a la feina. El 82,6% de les dones islandeses en edat laboral treballen i constitueixen el 45,5% de la força laboral. Al mateix temps, tenen una de les taxes de fertilitat més altes d'Europa, amb 2,1 nens per dona.

Equitat total, enlloc

Tot i així, cap estat, ni tant sols els països nòrdics, assoleixen l'equitat total. Islàndia falla en l'àmbit de la salut, i la diferència de salaris entre homes i dones és propera al 10%.

Un informe recent del Fons Monetari Internacional (FMI) assenyala que una participació equitativa de dones i homes en el mercat de treball seria molt beneficiosa per a les economies mundials. Afirma que en alguns països es podria disparar el PIB fins a un 34%.

A més, el masclisme, l'assetjament i la violència ver les dones continuen presents a tot arreu. A Islàndia mateix, un sondeig realitzat a 3.000 dones desvetlla que el 24% ha estat víctima de violència sexual alguna vegada des dels 16 anys.

Un altre exemple és un vídeo que està sent difós aquests dies, que denuncia l'assetjament que pateixen les dones als carrers de Nova York. Sota el títol "10 hores caminant per Nova York sent dona", mostra com més de 100 homes aborden una dona durant les 10 hores que camina pels carrers d'aquesta ciutat. Es tracta d'una campanya de conscienciació de la plataforma Hollaback!, una xarxa social que funciona a 50 ciutats de 17 països.

Per ampliar-ne informació:

Etiquetes