Fabian Mohedano és el promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, que pretén incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics en el marc de l'impuls de les transformacions de la Catalunya que ve. Aquesta reforma té tres grans reptes: recuperar les dues hores de desfasament horari respecte la mitjana mundial, impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles i recuperar el fus horari GMT en el marc d'una reordenació global europea. En aquest marc, Mohedano participarà en el 3r Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat (3CCAV) per acostar el concepte de "temps social". En aquesta entrevista, explica amb més detall en què consisteix la Iniciativa per a la Reforma Horària, i en quina situació es troba.

1. En el 3CCAV faràs una intervenció sobre el concepte “Un temps més social”. Què és exactament?

Ens cal més espai real per pensar, per actuar, per incidir, per decidir. Ara mateix el treball i el temps de cura ocupa gran part del nostre temps de vida quotidiana. Ens pensem que tenim un país.

2. Quins són els punts que més grinyolen a Catalunya amb l’actual model de gestió del temps?

Principalment que dinem a les 3, sopem a les 10, dormim una hora menys que la resta d’habitants del Planeta i només 3 de cada 10 esmorzen a primera hora del matí. El problema és d’hàbits saludables. D’altra banda, tenim a les 6 de la tarda un 46% de gent treballant i a les 9 de la nit un 10%. Això no passa en cap país del món.

3. La Iniciativa per a la Reforma Horària, s’inspira en el model europeu?

En el model planetari diria jo.

4. En quins països ens podríem emmirallar?

En qualsevol país del món. L’organització del temps de vida quotidiana d’un català de Perpinyà se sembla més a un membre d’una tribu perduda al mig de l’Àfrica que a nosaltres. El nostre horari és únic, inèdit al món.

5. La societat està preparada per aquest canvi? La ciutadania de Catalunya n’és conscient?

Ens agradaria que ho estigués més. No hi ha una demanda massiva de transformació dels horaris perquè no es coneixen les causes reals. El que sí que hi ha és el reclam que cal més temps de lliure disposició i que la feina no pot ocupar tantes hores del dia.

6. A Catalunya anem dues hores tard, en comparació amb la mitjana mundial. Per què?

L’origen l’hem de buscar en el període que es coneix com el ‘desarrollismo’, els anys 60, moment de creixement industrial i de consolidació d’una nova classe mitjana. El pare és qui treballa i amb uns salaris de postguerra busca una segona feina (fenomen de la ‘pluriocupació’) o treballar més a la primera ocupació (fenomen de les ‘hores extres’). Progressivament es deixa de dinar a la 1 i de sopar a les 8. Aquí comença tot.

7. Com feu arribar el missatge a les entitats? Compteu amb recolzament del Tercer Sector per l’etapa de sensibilització?

L’associacionisme i el voluntariat sempre ha estat punta de llança de molts canvis a la societat. Ara bé, sense canviar el model productiu les entitats no podran modificar els seus horaris d’activitat. En tot cas, a partir de les entitats es pot difondre un missatge de canvi, ja que sempre han estat espais d’altaveu i multiplicació de les grans transformacions.

8. La reforma horària ja compta amb un Consell Assessor. La llei que regula la gestió del temps estava prevista per ser aprovada l’any 2016. Hi arribem?

La Iniciativa per a la Reforma Horària és una associació que va néixer per viure 3 anys: 2014, 2015 i 2016. Tancarem la paradeta el 31 de desembre. Tot es farà des de l’àmbit institucional: un consell assessor, un pacte nacional, una llei de la reforma horària. Tot veurà la llum el 2017. Més ràpid impossible!

9. Creus que la societat s’adaptarà amb normalitat?

Quan sortim fora de vacances, a estudiar, a treballar, etc., en pocs dies ens adaptem. Qui no s’acostuma a uns horaris més saludables, que permeten tenim és temps de lliure disposició. A més, aquest tipus d’horaris ens apropen a més equitat, més democràcia, etc.

10. Teniu voluntariat que us ajudi en l’etapa de conscienciació?

Cada setmana moltes persones s’adrecen a la iniciativa per donar un cop demà. Els hi preguntem com es veuen comprometent-se. Els proposem organitzar xerrades al seu municipi o centre de treball, a fer ciberactivisme, a difondre el missatge, fent taca d’oli.