En l’any en que es compleixen els 20 anys de l’existència del centre de detenció de Guantànamo, Amnistia Internacional presenta un informe sobre les vulneracions de drets humans comeses en aquesta presó ubicada a la base nordamericana a Cuba.

En l’informe es documenten nombrosos casos de violacions de drets humans contra les persones recloses en el camp, víctimes de tortura que romanen recloses de forma indefinida, sense assistència mèdica adequada i sense un judici amb garanties.

La resposta contundent als fets de l’11 de Setembre, ara fa també 20 anys, va suposar el desplegament d’una sèrie de mesures de seguretat i de repressió sota el paraigües de la 'guerra global contra el terror'.

Es van cometre crims de dret internacional com ara tortura i desaparició forçada contra persones recloses a Guantànamo o en centres secrets de la CIA a altres països, i encara mai ningú ha estat processat. En el seu informe, Amnistia Internacional insta a abordar aquest tema amb renovada urgència i amb un compromís autèntic amb la veritat, la rendició de comptes i la reparació, així com el reconeixement i la voluntat per acabar amb les detencions indefinides.

Daphne Eviatar, directora del Programa de Seguretat amb Drets Humans d'Amnistia Internacional Estats Units, afirma en l’informe que aquestes detencions han estat lligades a conductes il·legals del govern nord-americà com trasllats secrets, interrogatoris en règim d'incomunicació, alimentació forçosa en els casos de vaga de fam, desaparició forçada i absència total del degut procés".

Guantànamo, avui

Actualment, segons l’informe, hi ha 40 detinguts a Guantànamo d’entre 38 i 73 anys de 13 nacionalitats diferents. Tots ells porten reclosos més de 12 anys, quinze d’ells més de 18 i dos d’ells en compliran 20.

Més de la meitat dels detinguts van estar sota custodia de la CIA abans de ser transferits al centre de detenció i la majoria van ser sotmesos a tortura i a desaparició forçada, ambdós fets considerats crims de dret internacional.

Després d’una revisió completada al gener de 2010, 24 dels 40 van rebre una disposició final per a ser processats. Onze anys després, set d’ells encara estan en procediments previs al judici davant comissions militars i sis s’enfronten a la pena de mort. S’ha aprovat la transferència de sis dels detinguts per ser sotmesos a processos de revisió, però cap d’ells ha estat transferit encara, alguns esperen des del 2010.

Acabar amb la bàrbarie

Cap dels últims governs dels Estats Units ha mostrat un compromís real amb el tancament del centre, ni una determinació contra les vulneracions de drets humans que s’hi cometen. Ni tan sols el govern d’Obama va ser determinant, tot i acabar el seu mandat dient que "Guantànamo mai hauria d’haver existit". El seu successor, Donald Trump, no només va ordenar que el centre es mantingués obert sinó que va alimentar la noció de que els "terroristes no són simples criminals, sinó que són combatents enemics il·legals".

En la seva intervenció en la Conferència de Seguretat de Munich, al 2009, l’aleshores vicepresident i actual presidents dels EUA, Joe Biden, va declarar: "Farem respectar els drets de les persones que portarem davant de la justícia i tancarem el centre de detenció de Guantànamo". Des d’Amnistia Internacional afirmen que ara té l’oportunitat de complir la seva paraula i l’haurà d’aprofitar.