Educo és una ONG de cooperació pel desenvolupament i acció humanitària. Fa més de vint-i-cinc anys que les persones que hi formen part treballen pel benestar i pels drets de la infància, especialment el dret a rebre una educació de qualitat, el dret a la protecció i el dret a la participació. L'entitat va néixer per promoure una societat més justa i equitativa on els infants puguin gaudir plenament dels seus drets i d’una vida digna.

Des de 2015, formen part de ChildFund Alliance, una de les principals coalicions internacionals d’ONG centrada en la protecció a la infància i que està present a més de seixanta països. Parlem amb la Guiomar Todó, directora general adjunta d’Educo, per parlar del dret dels nens i nenes a una educació de qualitat, els projectes de l'entitat arreu del món i l'afectació de la pandèmia en la vida dels infants.

Quina és la situació actual del dret a una educació infantil de qualitat?

El dret a l'educació de qualitat ja era tot un repte abans de 2020, però amb l'arribada de la pandèmia podem dir que la situació de molts nens i nenes ha empitjorat considerablement. Parlem d'una situació que ja de per si era complexa i deficitària. Aquest any hem viscut l'emergència educativa més gran de les darreres dècades per culpa de la Covid-19. Més de 1.500 milions d'estudiants i joves s'han vist afectats pel tancament de les escoles i les universitats a causa de la pandèmia, pràcticament tota la població estudiantil mundial.

Què comporta aquest augment d'infants i joves que no tenen accés a educació?

Sabem que abans de l'arribada de la Covid-19, uns 258 milions de nens i nenes estaven fora de l'escola -60 milions d'ells en edat d'anar a primària-. Amb el tancament de les escoles i la crisi econòmica i social que vivim ara, estem segurs que aquesta xifra s'ha incrementat. I això significa que, per estar fora de l'entorn escolar, els infants tenen més risc de partir tota classe de violències i ser víctimes del treball infantil, d'embaràs adolescent, matrimoni infantil o tràfic de persones, entre d'altres.

És una realitat que afecta més la infància que viu en situació de pobresa, de minories ètniques, que viu en un context de conflicte o de guerra o que té algun tipus de discapacitat. Si a més a més són nenes, encara ho pateixen més.

Quins altres aspectes s'han vist afectats per la pandèmia?

La pandèmia també ha empitjorat l'accés a l'educació de qualitat d'una franja d'edat que ja arrossegava seriosos reptes, i és l'educació de 0 a 3 anys. A molts països és pràcticament inexistent i, de fet, és molt difícil obtenir dades precises. Com és una etapa no obligatòria fa que el finançament per part dels estats sigui molt escàs. Al final, només hi acaben tenint accés les famílies amb certs recursos econòmics, quan tots els estudis indiquen que l'educació des dels primers anys de vida és fonamental pel desenvolupament de la persona i el seu futur.

En tot cas, la cobertura i l'accés dels nens i nenes a l'escola des que són ben petits, i durant tota la seva etapa de primària, no és l'únic problema. També hem de parlar d'un gran dèficit en el nombre de docents que, en molts casos, no estan ben formats, ni tenen l'oportunitat de formar-se, ni tampoc gaudeixen d'unes condicions laborals dignes.

Desenvolupeu diversos projectes internacionals en l'actualitat.

La nostra organització té un centenar de projectes a catorze països del món, on participen més de 800.000 nens, nenes, adolescents i joves. Els nostres projectes se centren a garantir l'educació, entesa com una eina per accedir a altres drets, com el dret a la protecció contra qualsevol forma de violència o el dret de la infància a ser escoltada.

En quins països treballeu?

Treballem a catorze països d'arreu del món: Bangladesh, Filipines, Índia, Cambodja, Benín, Senegal, Burkina Faso, Mali, Níger, Bolívia, El Salvador, Guatemala, Nicaragua i Espanya. Els reptes que afrontem són, sense cap mena de dubte, molt grans, i les realitats amb les quals treballem, molt complexes, amb problemàtiques multidimensionals i causes profundes.

El fet de trobar-nos enmig d'una crisi, la de la Covid-19, ho ha canviat tot i ha agreujat les problemàtiques amb les quals ja treballàvem. Això es pot aplicar a tots els països on tenim projectes, però també és cert que alguns d'ells tenen certes particularitats.

Més de 1.500 milions d'estudiants i joves s'han vist afectats pel tancament de les escoles i les universitats a causa de la pandèmia.

Quins són els països en els quals us trobeu amb més dificultats per assolir els vostres objectius?

Els països de l'Àfrica subsahariana són els més empobrits del món i en ells hi viuen més d'una tercera part de les nenes i els nens que no van a l'escola de tot el món. A més, els països del Sahel estan patint importants sequeres. També s'hi suma la situació de falta de seguretat, que s'ha agreujat moltíssim els darrers anys. Els atacs s'han multiplicat i això dificulta la nostra feina.

També estem veient que cada cop hi ha més fenòmens climàtics que afecten els països i les zones on treballem. No només hi ha més fenòmens d'aquest tipus, sinó que són més intensos i produeixen danys més greus que fa uns anys, tant personals com materials. Ho hem vist fa no res a Filipines o a Nicaragua. Sense cap mena de dubte, el canvi climàtic i el seu efecte a la infància serà un factor cada cop més important a tenir en compte.

Ens podeu posar alguns exemples dels projectes que desenvolupeu?

Per exemple, tenim projectes perquè els nens i nenes que no han estudiat mai o que han deixat l'escola per diversos motius tornin a estudiar. És el cas dels nens i nenes treballadors de Bangladesh, a qui donem suport perquè puguin reprendre els seus estudis i deixin de treballar. O el cas dels nens, nenes i adolescents que malviuen sols als mercats de Benín venent el que poden. O de les nenes que treballen en condicions deplorables com a treballadores domèstiques a Mali.

Doneu suport sobretot a la infància que viu en situació de vulnerabilitat.

També treballem amb la infància desplaçada al Sahel pels diversos problemes i conflictes a la regió, i amb els nens, nenes, adolescents i joves d'Amèrica central, en la seva formació per prevenir la migració irregular, oferint-los alternatives perquè es puguin quedar al seu país.

A aquests projectes n'hi podem afegir molts d'altres com el que tenim amb els refugiats rohingya a Bangladesh, els que desenvolupem a Bolívia amb nenes i adolescents que han estat víctimes de la violència sexual, els que fem a l'Índia amb la infància més vulnerable que viu als 'slums', etc. A Espanya tenim el programa de beques menjador per garantir l'alimentació dels nens i nenes més vulnerables i donem suport a les entitats socials amb el nostre programa d'infància, entre d'altres.

I en l'àmbit local, a Catalunya?

Tenim projectes per promoure els drets i el benestar de la infància, especialment en el cas dels nens i nenes en situació de major vulnerabilitat. En el cas de Catalunya, treballem en xarxa amb les diferents parts implicades (infants, famílies, entitats, administració, escoles...) per aconseguir que nens i nenes gaudeixin d'una educació de qualitat, participativa i transformadora on s'escolti a la infància.

Per exemple, amb la Fundació Salut Alta de Badalona treballem en un programa perquè 150 nens i nenes participin de manera activa en el procés educatiu i que cap quedi enrere. Fem tallers on ells participen amb les seves famílies i els claustres escolars per detectar quines són les seves necessitats en l'àmbit educatiu i poder donar-hi resposta, prevenint la desigualtat en l'accés a l'aprenentatge.

Quines necessitats cobriu?

Donem beques menjador a més de 500 infants d'una setantena d'escoles de primària a Catalunya. Amb aquestes beques garantim que almenys un cop al dia rebin una alimentació completa i saludable a l'escola, però també prevenim l'abandonament escolar de tardes, ja que es queden a dinar al col·legi. Si van a casa a dinar i no hi ha ningú perquè, per exemple, els pares treballen, hi ha moltes possibilitats que no tornin a la tarda a classe. A més a més, en alguns casos se'ls està facilitant material escolar.

Destaqueu el treball en xarxa.

A l'estiu, treballem amb les entitats socials perquè la infància més vulnerable pugui participar en activitats educatives i de lleure en entorns segurs. D'aquesta manera, estem garantint el seu dret al joc i al temps de lleure educatiu amb altres nens i nenes de la seva edat. Alhora també treballem amb els infants l'educació emocional, la gestió positiva de conflictes o l'ús responsable de les xarxes socials, entre d'altres. Mentre participen en aquests projectes d'estiu, es garanteix la seva alimentació.

Cal dir que juntament amb Intered, Ajuda en Acció i Educació Solidària liderem a Catalunya la Campanya Mundial per l'Educació. En aquest sentit, treballem amb centres educatius, entitats i administracions del territori facilitant materials didàctics i de difusió i afavorint l'intercanvi d'experiències.

La vostra feina va molt més enllà.

A banda de donar suport a la infància directament a través dels nostres projectes, també treballem per generar canvis socials que millorin la situació dels infants, adolescents i joves a Catalunya i a la resta d'Espanya. Així, hem participat activament en el desenvolupament de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la Violència i ara mateix estem duent a terme una campanya anomenada #ActivaLaEscucha per promoure que la veu dels infants sigui tinguda en compte.

Governs nacionals i internacionals han de seguir prenent totes les mesures necessàries per aconseguir complir l'ODS4.

Fa unes setmanes es va celebrar el Dia Internacional dels Drets dels Infants.

Defensem que nens i nenes tenen dret a què se'ls escolti i a què les seves opinions es tinguin en compte, tal com recull la Convenció sobre els Drets de l'Infant. En aquest sentit i en motiu del Dia Universal de l'Infant vam cedir les xarxes socials als nens i nenes que formen part dels nostres projectes arreu del món perquè poguessin compartir amb tothom les seves reivindicacions i perquè tinguessin un espai on expressar-se lliurement.

També vam demanar públicament als governs que tinguin en compte l'opinió de la infància a l'hora de prendre noves decisions per pal·liar les conseqüències de la Covid-19. Per nosaltres és important recordar que la infància s'ha comportat de manera exemplar des de l'inici de la pandèmia. Hem vist com s'han adaptat a la situació i han complert les normes molts cops molt millor que les persones adultes.

Com us ha afectat la pandèmia?

L'arribada de la pandèmia ens va obligar a adaptar la nostra feina a la nova realitat. Vam adequar els nostres programes per poder cobrir les necessitats de les famílies que formen part dels nostres projectes.

Quin tipus de necessitats?

Per exemple, hem format docents perquè puguin fer classe a distància i hem donat accés a Internet perquè els nens i nenes seguissin estudiant des de casa; hem repartit transistors perquè els alumnes poguessin seguir les classes que es fan a través de la ràdio al continent africà; hem facilitat material com mascaretes o gel hidroalcohòlic perquè els estudiants que van a classe evitin contagiar-se; hem repartit lots d'alimentació quan les famílies s'han quedat sense ingressos...

És a dir, hem fet tot el que calia fer per garantir el benestar, la seguretat i l'educació dels nens i nenes, especialment en un moment de màxima vulnerabilitat com és una crisi econòmica i social provocada per la pandèmia.

Va ser un moment complicat per a tothom, però per als infants i joves en especial.

Com a organització de defensa dels drets de la infància, vam recollir el que opinaven i sentien els nens, nenes, adolescents i joves durant els mesos més durs de la pandèmia, quan a la majoria dels països on treballem hi havia restriccions per sortir de casa. Ens van dir que el que més trobaven a faltar eren els amics i l'escola, però que també valoraven positivament poder passar més temps amb les seves famílies.

També van compartir amb nosaltres la seva preocupació per si algú de la seva família es contagiava de la Covid-19 o per com podia afectar la crisi econòmica derivada del coronavirus al seu entorn més proper. Per a nosaltres era molt important escoltar a la infància, dóna'ls-hi un espai on expressar-se lliurement, perquè hem vist com no sempre se'ls ha tingut en compte.

Quines demandes teniu a les administracions en matèria d'educació?

En primer lloc, volem recordar que el 2015 els governs van adquirir un compromís amb l'Agenda 2030 i que només ens queden deu anys per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Entre ells, hi ha l'ODS4, que garanteix una educació inclusiva, equitativa i de qualitat. Per tant, els governs nacionals i internacionals han de seguir prenent totes les mesures necessàries per aconseguir complir aquest objectiu. Fer-ho servirà per combatre els efectes de la pandèmia mundial a curt i llarg termini.

Hem de tenir present que la crisi derivada de la Covid-19 pot arribar a neutralitzar els progressos realitzats els últims anys. S'ha de seguir treballant per una educació amb la qual nens i nenes puguin construir aprenentatges importants i significatius per a les seves vides, accedir a llocs de feina dignes, gràcies als quals puguin també promoure el desenvolupament sostenible, els drets humans o la igualtat de gènere; en definitiva, una societat més justa.

Què es necessita per assolir aquest objectiu?

No serà possible sense una legislació i unes polítiques públiques que es basin en els drets humans i de la infància ni tampoc sense el finançament adequat. En aquest sentit, hem de recordar que la UNESCO acaba d'advertir que el dèficit de finançament per arribar a complir l''ODS4 als països amb menys recursos podria augmentar en 200.000 milions de dòlars anuals per la Covid-19 si no es prenen mesures urgents. És, per tant, un punt fonamental si es vol avançar en el compliment del dret a l'educació.

Finalment, quins reptes teniu pels anys vinents?

El darrer any Educo ha estat treballant per poder adaptar tots els seus projectes a la nova realitat que va suposar l'arribada de la Covid-19. Ara seguirem treballant per fer front a aquest repte i per continuar acompanyant als infants, adolescents i joves davant els nous reptes que sorgeixin (socials, econòmics, mediambientals...) i que tindrem per endavant com a societat.

Sí que, en els pròxims anys, volem posar èmfasi en el paper de la infància i la seva visibilitat dins la nostra societat. Volem que se'ls escolti i se'ls tingui en compte a l'hora de prendre decisions que els afecten directament i que, com a societat, prenem sense tenir-los en compte. Hem d'acabar amb aquesta visió adultocèntrica i donar a la infància i a la joventut l'espai que ja fa temps ens estan reclamant i que els hi pertany.