Habitatges per reconstruir vides trencades per les violències masclistes

L’accés a l’habitatge és un dels grans forats negres que tenim com a societat. Avui, un dret tan bàsic com trobar un lloc on viure s’ha convertit en un problema que s’ha agreujat en els últims anys i que afecta un bon gruix de la ciutadania. Aquesta problemàtica és encara molt més gran en el cas de determinats col·lectius, per a qui les dificultats per accedir a una llar digna les aboquen a situacions d’exclusió i d’extrema vulnerabilitat. 

Un dels col·lectius que pateix de manera més crua les conseqüències d’aquesta crisi de l’habitatge, per moltes i diverses circumstàncies, són les dones que pateixen o són supervivents de violències masclistes. Una mostra d’aquesta dificultat és que el 70% de les dones que pateix violències masclistes no denuncia el seu agressor per por de perdre la seva llar o a quedar-se sense un lloc on viure, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Si parlem d’una dona supervivent de violència masclista, disposar d’un habitatge estable i segur és fonamental per poder iniciar el procés de reconstrucció de la seva vida després de la violència patida. Per donar resposta a aquesta necessitat, el 2016 la Fundació SERGI va posar en marxa el projecte ‘Habitatge per a dones supervivents’, amb l’objectiu de promoure accions en l’àmbit de l’habitatge social per tal que les dones i els seus infants poguessin refer la seva vida de manera autònoma i independent, en condicions de normalitat, a través del suport en la reconstrucció social i personal.

“Vam detectar que les dones que havien patit violència i estaven en recursos temporals per sortir de l’àmbit de la violència –com pisos substitutoris de la llar o pisos d’emergència–, es topaven amb enormes dificultats per trobar un habitatge un cop s’acabava el termini d’estada en aquests recursos temporals”, explica a Xarxanet l’Anna Ribas, tècnica d’Habitatge de la Fundació SERGI, sobre l’origen del projecte.

Habitualment, les dones arriben al projecte de l’entitat derivades de serveis del mateix territori, sigui el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), el Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) o també, per qüestions de seguretat o altres, de serveis d’altres territoris. Per tant, normalment es tracta de dones que ja han passat per algun recurs com els pisos substitutoris. Així, s’avalua cada cas i s’atorga l’habitatge disponible a la dona que hi encaixi millor. 

Més enllà de l’habitatge i conjuntament amb altres serveis i recursos com el SIAD o el SIE, entre altres, el projecte proporciona una atenció integral a les dones mitjançant un acompanyament socioeducatiu, sempre amb l’horitzó que les dones vagin transitant el seu camí. 

“Fem visites periòdiques als habitatges per detectar necessitats i garantir el manteniment, i alhora les ajudem amb la gestió d'ajuts al lloguer i coordinem suports amb entitats socials com Creu Roja o Càritas per aspectes com l'alimentació; sempre amb l’objectiu de facilitar-los una vida més digna i treballar perquè puguin assolir la màxima autonomia possible, malgrat les dificultats que afronten”, diu Ribas.

La intervenció socioeducativa que es duu a terme des de la fundació també busca reforçar les xarxes de suport relacional d’aquestes dones, a partir de la vinculació social al territori i la generació de xarxes de suport mutu que puguin sorgir entre les mateixes dones supervivents. Tot plegat, per facilitar la seva vida autònoma amb les seves famílies i que puguin emprendre un procés de reconstrucció personal des d’un entorn segur i estable.

Habitatge i acompanyament a divuit dones supervivents i les seves famílies

Actualment, la iniciativa està acompanyant divuit dones valentes i els seus fills i filles, nou a Figueres i la resta, entre Girona i Salt. Els habitatges són de persones propietàries particulars que disposen d’algun pis buit i els lloguen de la mà de la fundació en el marc del projecte. 

El preu del lloguer s’acorda segons les possibilitats i les persones propietàries, que habitualment estan sensibilitzades amb la xacra de la violència masclista, obtenen diversos avantatges i descomptes, alhora que contribueixen a fer que les dones supervivents puguin refer el seu projecte de vida. 

Entre aquests beneficis, hi ha el cobrament del lloguer mensual garantit, una assegurança gratuïta durant tota la vigència del contracte, la gestió administrativa gratuïta, els tràmits per sol·licitar el certificat d’eficiència energètica i la cèdula d’habitabilitat, la bonificació d’IBI, el seguiment periòdic al domicili i el retorn de l’habitatge en el mateix estat de conservació.

“Ens sentim molt satisfets que la Fundació SERGI ens hagi llogat dos habitatges”, assegura una persona propietària que ha cedit un habitatge al projecte, i afegeix: “No hem tingut cap incidència ni amb la fundació ni amb les usuàries allotjades als nostres pisos; és una bona opció per a la propietat, per a l’entitat i per a les usuàries”.

Els contractes de lloguer són de cinc anys i, depenent de la persona propietària, es renoven, fet bastant habitual. “Molt sovint els processos de reparació de les dones supervivents són llargs i, si es renova el contracte, això facilita que puguin continuar endavant amb la seva recuperació i no hagin de sortir al mercat a buscar un pis, amb les dificultats que suposa pels elevats preus que hi ha avui, i més tenint en compte que sovint són dones soles i amb fills o filles a càrrec”, raona l’Anna Ribas. 

Es necessiten més pisos per cobrir una demanda creixent

Amb tot, la demanda d’habitatges per a dones supervivents de violències masclistes no para de créixer i la fundació sempre té activa la crida per aconseguir-ne més i donar suport a més dones supervivents. 

“No podem donar resposta a totes les demandes que ens arriben per part dels diferents serveis, perquè les persones propietàries ens cedeixen els habitatges en comptagotes”, assenyala Ribas, i posa l’exemple d’un pis que han aconseguit recentment, que interessa fins a cinc dones. “Els habitatges que tenim no són tots els que ens agradarien”, rebla.

La tasca que duu a terme la Fundació SERGI en l’àmbit de l’habitatge social per a col·lectius en risc d’exclusió –en total, l’entitat gestiona uns 140 pisos– posa de manifest les mancances que encara hi ha pel que fa a recursos i serveis d’atenció per part de les administracions, i molt especialment en el terreny de les polítiques d'habitatge social específiques per a dones víctimes supervivents de violència masclista, un col·lectiu particularment vulnerabilitzat. 

“Per a moltes dones en aquesta situació, especialment les que provenen d'altres territoris i que sovint són migrades, trobar un habitatge és gairebé impossible; tenint en compte les dificultats emocionals, laborals, econòmiques i la manca de xarxa relacional que les obliga a començar de zero en un nou entorn”, assegura la tècnica de la fundació. 

Per a elles i les seves famílies, disposar d’un habitatge segur, assequible i de llarga durada és una porta oberta a un futur tangible i a una nova vida. “El fet de disposar d'un pis assequible em dona molta tranquil·litat i seguretat: sé que arribarà final de mes, podré pagar el lloguer i ningú em podrà fer fora”, declara una de les participants del projecte. 

Més enllà de tot això, el projecte també vol incidir en la sensibilització, prevenció i denúncia de la violència masclista en totes les seves dimensions. Una tasca que la fundació ha fet mitjançant diverses iniciatives, com l’exposició itinerant ‘On habita la violència masclista’, on es retraten les diferents violències que pateixen les dones; o el concert contra la violència masclista que l’entitat organitza cada any amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. 

Enguany, el concert se celebra el 29 de novembre al Centre Cultural La Mercè de Girona i les assistents podran gaudir de l’actuació de la Balkan Paradise Orchestra, tot un referent d’empoderament femení. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Fundació SERGI (@fundaciosergi)