L’assassinat el mes de maig de l’any passat al Pakistan de l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes que residien a Terrassa i que es van negar a acceptar un matrimoni forçat al seu país d’origen, va causar commoció i va visibilitzar una problemàtica que massa sovint encara resta oculta al nostre país. Malauradament, continua sent així malgrat la tasca per denunciar aquesta realitat que duen a terme persones com la Huma Jamshed, presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social Educativa de Dones Pakistaneses (ACESOP).

Des de fa anys, la Huma aixeca la veu per lluitar contra aquesta xacra que, segons les dades de l’Unicef, afecta més de 650 milions de dones, joves i nenes arreu del món i, molt habitualment, suposa per a elles l’inici d’una vida marcada pels abusos i la violència.

La Huma sap molt bé de què parla perquè ha acompanyat moltes noies i dones que han trucat a la porta de l’ACESOP, al barri del Raval de Barcelona, demanant ajuda perquè les volen obligar a contraure un matrimoni no desitjat. “Molt sovint venen a l’associació soles, no compten amb un entorn que les pugui ajudar a afrontar aquesta situació, al contrari”, explica en conversa amb Xarxanet.

Jamshed, que s’ha convertit en un referent per a moltes noies i dones pakistaneses, va arribar a Madrid el 1997 des del seu país d’origen per reagrupació familiar amb el seu fill i la seva filla. “Ara ja són grans i cap dels dos s’ha casat perquè no tenen cap obligació de fer-ho”, assegura. A la capital de l'Estat, la Huma es va doctorar en química a la Universidad Complutense.

Poc després, es va traslladar a Barcelona, on el 2005 va fundar l’ACESOP, una entitat que acompanya dones pakistaneses, proporciona assessorament, organitza cursos de català i castellà i duu a terme tasques de mediació, entre altres.

El seu activisme contra el matrimoni forçat, una pràctica estesa al Pakistan, el seu país d’origen, però també a molts altres, sobretot de l’Àfrica subsahariana i el sud de l’Àsia, sovint li ha comportat problemes i enemics a la seva pròpia comunitat. No obstant això, la Huma mai ha tingut por de parlar clar i denunciar “la cultura patriarcal que impera i que no vol que les dones siguin sobiranes del seu propi cos i puguin decidir lliurement què fer amb la seva vida i amb qui casar-se, si és que volen fer-ho”.

Al Pakistan, una de cada sis dones són obligades a casar-se durant la seva infància i els matrimonis infantils se situen en prop de dinou milions, fan palès les dades de l’Unicef. D’aquests, uns 4,6 milions corresponen a casaments que es formalitzen abans dels quinze anys.

Malgrat que no tots els casos en què les noies es neguen a acceptar l’enllaç acaben com el de l’Arooj i l’Anisa, és a dir, amb el que s’anomena un crim d’honor, sí que és cert que centenars de dones moren assassinades cada any per la seva pròpia família. De fet, segons les dades policials recollides per la Comissió de Drets Humans del Pakistan, 478 dones van morir a conseqüència d’un crim d’honor durant el 2021. Tanmateix, aquestes xifres podrien ser molt més elevades atès que molts casos no s’arriben a denunciar.

Un dels problemes és que el matrimoni forçat continua sent un tema tabú i resta molt invisibilitzat. “És molt important que es normalitzi el fet de parlar d’aquesta qüestió, també entre pares i fills”, diu Jamshed, qui assegura que parlar d’aquest tema en públic encara provoca “rebre mirades d’ofensa, intents de silenciar-te o de deixar-te de banda”.

Tampoc ajuda que en una part de la societat pakistanesa, afegeix, i arran de la pobresa que hi ha al país, “els fills encara siguin considerats com a mers recursos que han de contribuir a l’economia familiar”. De fet, segons la fundadora de l’ACESOP, “generalment, l’objectiu d’un matrimoni forçat obeeix a lògiques socioeconòmiques”.

Acompanyament, suport i inclusió social: la tasca de l’ACESOP

Malgrat les múltiples dificultats que entranya actuar en casos de matrimonis forçats, l’ACESOP ha conegut i ajudat centenars de dones víctimes d’aquesta forma de violència masclista. “El primer que fem és donar el màxim d’afecte possible, acompanyament i suport, en el sentit de cobrir les seves necessitats bàsiques per després poder ajudar-les i treballar per la seva inclusió social”, remarca.

Si mirem les dades pel que fa a Catalunya, facilitades pels Mossos d’Esquadra, entre el 2009 i mitjans del 2022 es van comptabilitzar prop de dos-cents casos de casaments forçosos i la majoria de les afectades tenen entre tretze i vint-i-tres anys. Amb tot, són xifres que ben segur no mostren l’abast real de la problemàtica, atès que molts casos no es denuncien.

Així ho creu la Huma, qui considera que aquestes dades “no reflecteixen la realitat, perquè hi ha moltes noies que no estan disposades a denunciar-ho per molts motius, com la por a ser assenyalades o que la seva negativa a casar-se suposi un desprestigi per a la seva família”. A més, com ha passat amb moltes noies que venen a l’ACESOP, les que decideixen posar la denúncia, sovint acaben retirant-la per les amenaces i pressions que reben, tant per part de la família com de la comunitat.

"El matrimoni forçat continua sent un tema tabú i resta molt invisibilitzat".

Per això, Jamshed té clar que s’ha de protegir les noies i donar eines perquè puguin sentir-se més segures a l’hora de fer el pas de negar-se a acceptar un matrimoni concertat i denunciar aquesta pràctica. Igualment, reclama que la llei s’apliqui de manera contundent i castigui aquest delicte. I això, segons ella, no està passant actualment.

Avui, a l’Estat, el matrimoni forçós pot implicar una pena de fins a més de tres anys de presó. No obstant això, la presidenta de l’ACESOP lamenta que encara no coneix “cap cas d’algú hagi entrat a la presó per aquesta qüestió”.

Pel que fa al protocol de la Generalitat de Catalunya per a la prevenció i abordatge del matrimoni forçat, Jamshed creu que “és insuficient” i adverteix que cal “treballar més” en aquest àmbit, sobretot als centres educatius, en temes com l’educació, la prevenció i la sensibilització sobre aquesta problemàtica, així com “ensenyar al jovent a reconèixer els seus propis drets”.

També crida a donar més eines perquè les noies puguin reforçar la seva autonomia en tots els sentits, també l’econòmic. “En resum: cal treballar més des de la base, centrar el focus en l’educació, la difusió i l’autonomia, i alhora posar les coses més fàcils i oferir més suport i protecció a les noies que decideixen dir no a un matrimoni forçat”, sentencia.