Iolanda Maurici: "La demanda de regularització urgent és de justícia, no és casual que sigui un clam a Europa"

Diverses entitats que lluiten pels drets de les persones refugiades han col·laborat per organitzar concentracions arreu del territori amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, el 20 de juny, per demanar justícia social. La situació d'emergència arran de la pandèmia de la Covid-19, que ha esdevingut en una crisi sanitària, però també econòmica i social que encara perduren, ha portat a les entitats a exigir una regularització urgent, permanent i sense condicions de les persones en situació administrativa irregular a l'Estat Espanyol.

La Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és una de les diverses entitats col·laboradores. Parlem amb la Iolanda Maurici, membre de l'entitat, que ens parla de les concentracions, la Proposició No de Llei presentada al Congrés dels Diputats, de la situació de la campanya #RegularitzacióXTotes i el racisme que existeix al nostre territori.

Quines són les exigències de la manifestació pel Dia Mundial de les Persones Refugiades?

Hi ha diverses. La primera és la de l’empadronament. Tot i que és una obligació dels ajuntaments, n’hi ha molts que són reticents, posen traves burocràtiques inventades i no estan empadronant a totes les persones. L'empadronament és la porta bàsica a tots els drets, i és una de les primeres exigències que han de complir les persones per assolir la regularització, a més de demostrar tres anys de 'supervivència', més que de residència.

Exigim també la regularització, a nivell de residència i treball, de les persones extutelades que es troben en situació de desemparament, moltes vegades sense residència, ni treball. Que gaudeixin d'una regularització sense necessitat de contracte previ, és a dir, que els donin permís de residència i treball, i que sigui a partir d’aquí quan puguin fer la cerca de feina. 

Quines són les altres exigències?

Protecció internacional per a totes les demandants d’asil i refugiades, és a dir, que es compleixin els criteris de protecció internacional. Moltes vegades les persones refugiades, quan s’acaben els programes, es troben sense papers que els permetin treballar, sent aquest un procediment molt farragós.

I el que lliga totes les demandes, és l'aplicació de l'article 127 de la llei d'estrangeria que permet una regularització en circumstàncies excepcionals Encara estem immersos en emergència social i econòmica, i si això no són circumstàncies excepcionals, llavors no ho entenem. Estem fartes de mesures utilitaristes i mercantilistes que condicionen els drets de les treballadores.

Hi ha una vulneració constant de drets.

Exacte. També denunciem el que està passant amb aquestes persones que no accedeixen a aquesta regularització que exigim. És a dir, hi ha la vulneració de drets humans en temes com els CIEs, CETIs, les devolucions en calent, les morts que hi ha hagut en aquest tema, el que està passant als camps amb els temporers... Tot això és conseqüència de promoure una economia submergida i un sistema que nega els drets a les persones. 

Com ha anat evolucionant la situació a l'entorn de la campanya #RegularitzacióXTotes / #RegularizaciónYa?

Fins ara hem vist que s’anaven aprovant mesures puntuals, per exemple, les relacionades amb els joves extutelats perquè poguessin treballar al camp. O el fet que els temporers que els va caducar el permís i no podien tornar al seu país d'origen, que es poguessin quedar i treballar. Però totes són mesures utilitaristes que no resolen el problema de fons. 

S'ha aprovat l’ingrés mínim vital, que deixa fora moltíssimes persones condemnades a la fam. Persones que no es poden moure, o no volen, cap als seus llocs d’origen, però que no poden accedir a cap mena d’ajut.

S'ha portat al Congrés dels Diputats la Proposició no de Llei.

Ha estat un esforç. Hi havia una proposta de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF), que s’ha coordinat amb les demandes de Regularización Ya, una plataforma de col·lectius migrants arreu de l’Estat. Les dues plataformes hem fet l’esforç de confluir i treballar conjuntament en l’exposició de motius. Ja està presentada i serà debatuda tant aviat com es pugui, que suposem serà al setembre.

Quins grups parlamentaris donen suport?

A banda d'aquells amb els que ja vam parlar des d'un inici com Catalunya En Comú, les CUP, Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu, més tard es va adherir Podem. I en les darreres setmanes també ho han fet Más País, Compromís i JuntsXCat, mentre que el PNV ha demanat estudiar-la.

Comptem que es puguin ampliar suports en el moment que aquesta PNL entri a ser votada. De moment és una Proposició No de Llei, és a dir, que no és vinculant, però sí que és un toc d’atenció important. I més tenint en compte les declaracions del govern espanyol dient que no han rebut cap iniciativa al respecte.

És una demanda que s'ha estès a nivell europeu.

A l'UCFR vam rebre una crida a nivell internacional de World Against Fascism per incloure les mobilitzacions que se centren en les exigències de regularització a un mapa internacional, sobretot europeu. La demanda de regularització urgent és de justícia i més en un moment com aquest. S'ha convertit en un clam a nivell europeu i no és casual. Tots els moviments estem demanant el mateix.

En les darreres setmanes els temporers de Lleida han denunciat la seva situació i la vulneració de drets que pateixen.

La Plataforma Fruita amb Justícia Social està en contacte constant amb la COF. Crec que el fet d'estar enxarxats amplifica la denúncia i fa que més gent s'assabenti d'aquesta lluita. A més, aquest any, és més escandalós que no hi hagués una resposta a punt amb la circumstància de pandèmia actual i sabent que això passa any rere any. Per més que les administracions han posat mesures sobre la taula, han estat insuficients i s'ha gestionat molt malament. Hem tingut molts companys dormint a terra, i això no té cap mena de sentit.

Es parla del racisme que hi ha als Estats Units, però aquí està molt present també.

Hi ha hagut moltes reaccions de part de l'empresariat i algun ajuntament, que diuen que no són racistes, però ataquen a aquestes persones. La campanya el que demana és justícia, i també reconeix la feina de molts pagesos que es preocupen de donar allotjament i atendre com cal als treballadors. Però això no impedeix que s'hagi de denunciar. Hi ha hotels que els neguen habitacions i hi ha companyes que tracten de llogar pisos i és dificilíssim. Fins i tot per persones amb documentació i diners. És impossible accedir a llogar res. Hi ha racisme.

Com heu donat suport a aquestes lluites antiracistes arreu del territori?

Ens hem afegit a les concentracions que va convocar la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent. Ens hem escandalitzat per la mort d’una persona als Estats Units, i està molt bé perquè és intolerable, però aquí també existeix aquest racisme, està passant cada dia. En cada moment hi ha identificacions pel color de la pell, per motius racials, discriminacions laborals... Està clar que les persones negres pateixen molt més la violència policial, és innegable.