Ithiar Boubane: “Vam crear l’associació per construir un pont entre Catalunya i el País Bassari”

L’Ithiar Boubane està molt orgullós de les seves arrels. Per això, poc després d’arribar a Catalunya des del Senegal, ja tenia al cap fundar una associació per donar a conèixer el País Bassari, una zona declarada Patrimoni Mundial per la Unesco que destaca per la seva riquesa cultural i paisatgística.

Amb l’objectiu de millorar la vida de la gent, l’Ithiar i la seva dona, la Montse, van crear el 2020 l’associació Amics del País Bassari, una entitat que duu a terme projectes tant al Senegal com a Catalunya i té un propòsit clar: ser un lligam entre aquests dos mons. En parlem amb l’Ithiar, president i fundador de l’associació.

Què és el País Bassari?

És una zona situada a l’Àfrica de l’Oest, entre Guinea Conakry i el Senegal, i es diu País Bassari perquè abans era una comunitat unida. Això va canviar amb la colonització d’Àfrica i l’establiment de fronteres, que van dividir la zona entre dos països. El Senegal és un país molt pla, en general, però la zona del País Bassari és molt muntanyosa i molt verda perquè hi plou bastant. És un lloc molt atractiu per al turisme i amb molt d’encant. 

Això ha estat reconegut internacionalment.

El 2012 van declarar el País Bassari Patrimoni Mundial per la Unesco. A banda de ser un lloc preciós, hi ha una gran riquesa cultural, que val molt la pena conèixer. Parlem d’una cultura d’origen ancestral, que hem conservat fins avui, amb un munt de rituals i festivitats. 

Quina és la realitat de la gent del País Bassari?

La majoria de la població, bàsicament, viu de l’agricultura i del camp. Quan plou, que, per fortuna, és sovint, hi ha menjar, però si hi ha sequera, les coses són molt més difícils. La zona també es beneficia del turisme, atès que cada cop hi ha més persones que la coneixen i la visiten. Són gent d’Europa i d’Occident, però també molta gent del Senegal mateix, que no era conscient del patrimoni que té al seu propi país. 

A Catalunya vas decidir crear l’associació Amics del País Bassari, que va ser un pas natural per a tu.

Sí, perquè quan vivia al Senegal ja era molt actiu en temes d’associacionisme. Vaig ser boy scout i em vaig involucrar en moviments d’estudiants. Per exemple, vaig fundar una associació d’estudiants del País Bassari i en vaig ser president un parell d’anys. I ja vaig continuar amb aquest ritme associatiu, perquè sempre m’ha agradat molt fer xarxa i compartir, treballar amb el jovent… 

I quan vas arribar a Catalunya vas continuar amb aquesta tasca. 

En part, ho vaig fer perquè la gent conegués d’on vinc. I vaig començar a fer xerrades a Torredembarra, Tarragona, Salou, Cambrils i altres municipis de la zona. La meva idea era compartir les meves arrels, perquè sempre he pensat que si ets una persona que arriba a un lloc nou, és bo que la gent sàpiga qui ets i d’on vens. Sempre serveix per crear lligams i millorar la convivència entre tots plegats.

Amb quins objectius vas fundar Amics del País Bassari?

Em vaig casar amb una dona catalana, la Montse, i junts volíem crear l’associació per construir un pont entre Catalunya i el País Bassari, que són dos mons amb realitats molt diferents. A més, venint d’on vinc, també vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa per intentar millorar la vida de la meva gent.

Soc conscient que no podem canviar el món, però sí que podem contribuir a millorar la vida de la gent, d’allà al Senegal, però també d’aquí. Perquè no volem oblidar que aquí també hi ha coses que poden anar millor i persones que necessiten ajuda. Ens ho volem plantejar com un intercanvi.

Podem aprendre molt les unes de les altres.

Es tracta d’això. Creiem que és molt necessari potenciar valors com l’intercanvi cultural i l’ajuda mútua, i aixecar la bandera de la solidaritat. La unió i el treball conjunt és la clau perquè tots hi guanyem. Al País Bassari tenim una cultura viva que pensem que val molt la pena conèixer. I també volem contribuir i ser part de la cultura catalana.

Sí, per exemple, som aficionats a les bitlles catalanes, un joc tradicional que té un gran potencial educatiu i social. En aquest sentit, cada any organitzàvem una tirada de bitlles solidària que sempre ens ha funcionat molt bé i ha estat també un punt de trobada. Per tant, intentem fer coses tant al Senegal com a Catalunya.

I al Senegal, quina tasca heu dut a terme?

Vam crear l’associació l’agost del 2020, en plena crisi de la covid. Arran del moment en què estàvem, vam comprar material sanitari, com EPI i mascaretes, i el vam enviar a Egath, al Senegal, que és el meu poble i on centrem la nostra acció. A partir d’aquí, hem posat en marxa altres projectes i iniciatives.

Com quines?

Un dels principals problemes de la zona, i de tota l’Àfrica, és l’accés a l’aigua potable. En aquest sentit, una de les nostres primeres accions va ser rehabilitar un pou emblemàtic del poble d’Egath, que feia més de deu anys que estava inactiu. Vam posar-hi una bomba per treure l’aigua del pou. Així, gràcies a aquest projecte de rehabilitació del pou i potabilització de l’aigua, per al qual vam comptar amb l’ajuda de l’Ajuntament de Cambrils i de l’entitat Bassari Àfrica, l’aigua és neta i la vida dels habitants del poble ha millorat.

"Al País Bassari tenim una cultura viva que pensem que val molt la pena conèixer".

Quina lògica apliqueu a la vostra tasca de cooperació?

No pretenem anar al Senegal a donar menjar, per dir-ho d’alguna manera. No és la nostra manera d’actuar. El que volem és ajudar al desenvolupament de la zona i de les persones que hi viuen, oferint eines perquè puguin tirar endavant. És a dir, no es tracta de donar pa, sinó obrir vies perquè la gent pugui sortir de la situació en què es troba. La nostra visió no és l’assistencialisme, sinó ajudar a un desenvolupament sostenible, que es mantingui en el temps i que no depengui de nosaltres.

Heu trobat una bona resposta a Catalunya pel que fa al vostre projecte?

En general, la resposta ha estat positiva. Hem pogut comptar amb l’ajuda d’institucions com l’Ajuntament de Cambrils, de persones particulars, i d’entitats com ACTE Cambrils, una associació cultural que ens ha ajudat a recaptar fons a través de cicles de cinema solidari. També hi hem col·laborat en algun d’aquests cicles, perquè la gent conegui una altra cara de l’Àfrica, diferent de la que es projecta a les notícies o a les xarxes, a través del cinema. 

Amb quines dificultats us heu topat per fer la vostra tasca?

Vam aconseguir tenir una seu, al Centre Cívic Les Basses de Cambrils, que va ser un pas molt important per a l’entitat. Amb tot, és cert que encara som una entitat molt petita i tenim pocs socis, però confiem que més gent es vulgui anar sumant al nostre projecte. El fet de ser poques mans fa que tinguem alguna dificultat pel que fa a personal. Al final, la meva parella i jo portem el pes de l’associació, i sovint no és fàcil de compatibilitzar la cura de la família, la feina, l’associació… Però ens mantenim actius, l’associació no està morta i tenim projectes al cap.

Per exemple?

Volem fer un centre de salut comunitària al Senegal per tractar i prevenir la Malària, que és endèmica al país i suposa un problema de salut molt gran per a la població. També volem que pugui acollir i tenir cura de les dones embarassades, que sigui un centre de maternitat. Estem buscant finançament per tirar endavant el projecte i segur que ho aconseguirem. 

Algun repte més?

A banda del centre de salut comunitària, ja hem començat els tràmits per passar de ser una associació a una ONG i esperem que es pugui fer realitat aviat. Pensem que pot ser positiu per als socis, per exemple en temes fiscals, i podem obrir una finestra perquè més gent s’animi a col·laborar amb nosaltres. Qui ho vulgui ajudar-nos, sense un compromís a llarg termini, també pot fer-ho a través d’una donació puntual al compte bancari de l’entitat. Sempre valorem el gest, i no la quantitat.   

Volia acabar parlant de la convulsa situació social que viu el Senegal, com es viu des de la distància?

Estem molt al corrent de què passa al Senegal i sempre hi tenim un ull posat. El cert és que és una època molt crítica per al país, l’opositor polític més important, Ousmane Sonko, està tancat a la presó des del juliol i no sabem si es podrà presentar a les eleccions del febrer del 2024. És una situació molt delicada que seguim molt atentament, també perquè som una entitat que treballa al país i hi tenim projectes. No és la millor època per al país, això està clar.