Jordi Armadans explica a be artsy els principis que el regeixen en la seva tasca activista. Això ho fa amb motiu de la publicació del seu llibre ‘Pau, el valor de la vida als nostres dies’, on l’autor fa una lectura crítica de l’estat dels conflictes globals al món. Armadans urgeix a respondre amb responsabilitat a la violència, l’armamentisme i l’emergència climàtica i tornar a posar les persones al centre del debat.

Què et va portar, fa anys, a ser activista per la pau, la no-violència i la justícia social?

Suposo que moltes coses. La sensibilitat dels meus pares (inquiets, amants de la reflexió i la crítica, actius i implicats en coses alternatives), una realitat farcida d’injustícies i violències, l’exemple i testimoni de persones implicades en diverses causes i, en el meu cas, una tendència -ja des de ben petit- clarament pacifista i antimilitarista.

Em va anar molt bé conèixer gent més gran que jo que s’havien declarat objectors de consciència quan era tan difícil fer-ho. Segurament això em va permetre pensar que aquella sensibilitat meva es podia aplicar a l’ara i l’aquí i, jo també vaig esdevenir objector de consciència, i tot va venir d’aquí.

Avui en dia hi ha actius multitud de conflictes: Ucraïna, els genocidis de la cultura musulmana Rohingya a la Birmània budista, Kurdistan, el Sàhara Occidental, Sèrbia i Kosovo, Moldàvia i Transinístra... Quina lectura fas del món actual?

Fa anys que els conflictes armats van en augment, i, amb ells, els seus impactes brutals en les vides de les persones, la destrucció, la crisi climàtica, les retallades de drets i llibertats, no només en règims totalitaris sinó també en sistemes democràtics... I la resposta oficial, en lloc d’abordar la violència física i estructural, no és una altra que més militarisme i més autoritarisme.

El present i el futur immediat és, per tant, un xic fosc. Però el que hem de tenir clar és que una ciutadania compromesa amb la pau, la justícia i els drets humans és un actiu enorme i un motor de canvis globals. El canvi és a les nostres mans. I fer d’aquest món un lloc més amable, just i pacífic no és una cosa bucòlica, sinó que té a veure amb la nostra supervivència i dignitat.

Finalment, és avui la desobediència civil només un símbol derivat de Gandhi, l’apartheid sud-africà, de la segregació racial i el racisme institucional i sociològic global encara vigent? Té sentit dir que pot jugar encara un paper rellevant?

El té, sense cap mena de dubte. N’ha tingut, n’està tenint i en tindrà. Quan els activistes humanitaris miren de socórrer persones migrants que han naufragat a la Mediterrània, el que estan fent és desobeir normes, però estan seguint un principi ètic irrenunciable: salvar vides humanes.

Sempre tenim opció d’apostar per la humanització encara que això vagi contra el poder, les normes o els valors dominants en una societat. Això sí, cal veure fins on estem disposats a sacrificar i també avaluar quines accions poden ser més efectives i transformadores.

Primeres presentacions confirmades:

05/10: Malgrat de Mar (Maresme, Barcelona) a les 20h a la Biblioteca La Cooperativa.

06/10: Terrassa (Vallès Occidental, Barcelona) a l’Ateneu Terrassenc, 19h, amb Joan Tamayo.

08/10: Ripoll (Ripollès, Girona), a la Llibreria La Lluerna, en el marc de la Qperativa, Plaça Gran, 23.

19/10: Igualada (Anoia, Barcelona), a la Llibreria Llegim (per acabar de concretar), amb Pamela Urrutia i Xavier Badia

10/11: Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès, Barcelona), a la Biblioteca de Sant Sadurní, amb Lourdes Vergés