La CCAR i el Projecte SUN: així es protegeixen els drets de les persones menors refugiades no acompanyades

Després de gairebé dues dècades de treball, la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) continua complint amb el seu principal compromís: protegir i vetllar pels drets de les persones que busquen refugi i asil a Catalunya. Vint anys en què han desenvolupat un paper molt significatiu com a part de la societat catalana. ”Els nostres dos principals àmbits d'actuació són l'atenció a les persones i la incidència política i social”, explica Adrián Vives, coordinador d'Incidència Política i Participació Social a la comissió. 

Des de la CCAR proporcionen suport jurídic, serveis d'inserció laboral i punts d'informació i assessorament a diferents municipis i a Barcelona; a més, no deixen de costat la gestió de programes de defensa dels drets humans mentre organitzen jornades i formacions. “Tot això és essencial per fer incidència política i sensibilitzar la ciutadania sobre la situació de les persones refugiades”, assenyala Vives. 

Projecte SUN, o com reivindicar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea 

Vives segueix molt de prop l'últim projecte en què s'ha involucrat la CCAR: el Projecte SUN. Es tracta d'una iniciativa europea pensada a curt i mitjà termini —es desenvolupa al llarg de més de dos anys—, i té com a objectiu conscienciar sobre la protecció dels drets de les menors migrades sense referents familiars. I ho fa a través d'una eina clau: la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. 

Per descomptat, no és res nou per a la CCAR. ”Nosaltres ja estàvem treballant amb menors que migren en solitari per un acord que tenim amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA)”, precisa Vives, qui afegeix que és una tasca que realitzen des de fa diversos anys: “oferim acompanyament jurídic a qui arriba als centres de menors i sol·licita protecció internacional, les nostres advocades s'encarreguen de tot el procés”. 

El Projecte SUN reuneix organitzacions de diferents països de la Unió Europea: ARSIS (Grècia), Terre des Hommes (Romania), NIDOS (Països Baixos), Volontarius (Itàlia) i FAR (Bulgària) acompanyen la CCAR, juntament amb Xarxa SIRIUS. Plegades, treballen per a elaborar una guia de bones pràctiques que es puguin fer efectives amb el paraigua de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Després d'arrencar l'abril de 2023, les organitzacions estan duent a terme visites d'intercanvi per comprendre les realitats de la migració i el sistema de protecció de menors de cada país. 

Diferents realitats, diferents pressupostos: diferents resultats 

En aquesta primera fase, a la CCAR ja han pogut constatar que existeixen “notables diferències a la Unió Europea (UE)”. Una realitat completament normal, per altra banda, perquè també n'hi ha entre comunitats autònomes. Entra dins l'esperable en un context tan ampli com l'europeu: “a pesar que existeix una normativa harmonitzada a escala europea per a la protecció de la infància i l'atenció a menors no acompanyades, ens trobem amb situacions molt variades”. 

El tracte amb menors migrades és una qüestió tan sensible que qualsevol canvi pot afectar l’atenció que reben en un país o altre. “La legislació nacional de cadascun d'aquests països, els recursos que destinen a la protecció a la infància, els fluxos migratoris… són diferents”, reconeix el representant de la comissió, i deixa clar també que “en l’àmbit migratori i de protecció de la infància, la UE té una normativa prou harmonitzada”. 

Sensibilització i actuació per lluitar contra la criminalització d'un col·lectiu 

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea és un element cabdal per aconseguir que es protegeixi menors migrades no acompanyades; però la presència d'aquest document en el dia a dia dels ciutadans europeus és anecdòtica. "La majoria de la població no està familiaritzada amb aquests instruments legals: sovint, la política europea i la protecció de drets humans es perceben com a llunyanes en la vida quotidiana de les persones”, conclou Vives. 

La sensibilització referent a aquests drets xoca frontalment amb la percepció que moltes vegades es té de les menors no acompanyades. Per a Adrián Vives, “la desinformació ha estat utilitzada com a arma política i ha portat a una percepció distorsionada de qui són aquestes menors" i de la protecció que reben de les administracions. “Aquestes formes de criminalització del col·lectiu que hi ha per part de certs mitjans de comunicació i de certs partits polítics es produeixen generalment amb total impunitat", assenyala. 

Per contrarestar aquestes estratègies que instrumentalitzen a les persones migrants, Vives té clara la resposta: "sensibilitzar i donar a conèixer la seva situació, que tinguin l'oportunitat d’explicar a la societat en primera persona qui són i per què han vingut”. A més, des de la CCAR demanen actuacions més contundents contra afirmacions falses i criminalitzadores que inciten a l'odi cap a un col·lectiu: “s’haurien de castigar”. 

Menors no acompanyats a Catalunya: “el sistema funciona, però té mancances” 

Quan una menor no acompanyada arriba a Catalunya, els Mossos d'Esquadra són els encarregats d'identificar-lo com a tal i és derivat a un dispositiu d'atenció immediata gestionat per la Creu Roja; des d'allà, més tard se la dirigeix a un dels centres de protecció de menors —administrat per diferents organitzacions socials—. Romanen en règim de protecció fins als divuit anys. 

Aquest és el protocol, el procediment. No obstant això, en quina situació real es troba una menor no acompanyada a Catalunya? “El sistema de protecció de menors a Catalunya funciona, però, al mateix temps, té mancances”, afirma Vives. El coordinador d'Incidència Política i Participació Social de la CCAR recorda que, si bé aquestes persones accedeixen "de manera ràpida” a la protecció, el que ocorre després ja és més complicat de controlar. “L’experiència que pugui tindre una persona al sistema de protecció de Catalunya és on trobem coses que es poden millorar”, termina Vives.