“El poble kurd no podrà ser lliure si les dones kurdes no són lliures”. Així ho afirma el líder i fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan. En el moviment d’alliberació del poble kurd, les dones han tingut un paper fonamental, sent l’alliberament del gènere un dels motors d'aquest.

Dividit entre Síria, l'Iraq, l'Iran i Turquia, el poble del Kurdistan és la minoria ètnica més gran de l'Orient Mitjà. Subjecte d’opressions, el poble kurd va començar un moviment d’alliberació fa dues dècades, on les dones han tingut un paper clau. Basat en el confederalisme democràtic, compta amb l’ecologia, la democràcia directa, el comunitarisme o el feminisme com a pilars de la revolució.

Així, el feminisme i la igualtat de gènere s’han començat a instaurar al poble kurd. Les lluites, liderades per les dones, les han empoderat fent-les visibles fins on llavors no hi eren a l’imaginari del poble. “Les lluites dels anys noranta tenen, com a eix principal, acabar amb el patriarcat. En aquesta priorització, les dones prenen una rellevància especial, considerades com una avantguarda del canvi”, explica la membre de la Plataforma Azadî, Haizea Yetes.

Van ser les imatges del 2014 a l’atac de Kobane quan la lluita es va fer pública arreu del món, a partir de les imatges de les dones armades combatent contra l’Estat Islàmic. Encapçalant el moviment d’alliberació, les dones kurdes s’han empoderat en formació intel·lectual i militar.

El paper de les dones kurdes

Empoderades en àmbit militar, les dones del Kurdistan compten amb una formació més inclusiva en igualtat de gènere. Tot i que els països on està situat el poble kurd tenen unes característiques concretes que van en contra d’aquesta ideologia de gènere, la població kurda té un imaginari diferent al respecte.

“Totes les institucions de la part kurda de Síria apliquen la igualtat absoluta entre els dos gèneres a tots els nivells de direcció. A les escoles, per exemple, sí que hi ha més dones que homes com a directores, però a les milícies s’equilibra. El que es pretén és que homes i dones caminin alhora”, explica el director de KurdisCat, Jordi Vázquez.

Segons afegeix Vázquez, “la situació de les dones al Kurdistan és pitjor que a l'Occident, però s’ha millorat més. La legislació castiga a les persones que agredeixen a les dones i són expulsades socialment. En els casos de violència de gènere, l’home maltractador no pot accedir al funcionariat i pot perdre la seva feina”.

A més, els homes que volen accedir al funcionariat reben una formació específica: "al Kurdistan sirià, si un home vol ser policia, ha de passar uns criteris bàsics de feminisme. Això els fa veure la perspectiva de les dones, conèixer la seva història, paper i rols de la societat", sentencia el director de KurdisCat.

El Kurdistan compta amb estructures no mixtes i pensades per les dones, com pobles formats només per dones i infants, comunitats governades per dones en una equitat en els càrrecs públics, tenen una legislació més dura cap als agressors o són només les dones les que poden jutjar casos d’assetjament sexual.

La igualtat de gènere al Kurdistan: mite o realitat?

Tot i que sembla una situació ideal i que tenen una millor concepció des del poble kurd, la repressió que pateix el poble, i les polítiques i discursos dels líders dels països on està situat el Kurdistan, deixen molt a dir. Si pensem en Síria, l'Iran, Turquia o l'Iraq, els conceptes de feminisme o igualtat de gènere no seran dels primers a aparèixer.

Com explica l’Haizea, “en una societat feudal, el patriarcat es materialitza d’una manera molt conservadora, les dones tenen un rol secundari estant a casa cuidant els nens i la part econòmica ve dels marits. El repte més important és seguir treballant en mentalitat, educació i formació perquè les dones puguin liderar aquest nou imaginari”.

Que les dones siguin les que lideren el moviment d’alliberació del poble kurd, creant les seves milícies, enfrontant-se a grans poders o tenint les seves pròpies estructures, no elimina per complet la violència envers les dones. Malauradament, és una xacra que continua instaurada institucionalment.

“Totes les polítiques del país (Turquia) i el discurs dels polítics legitima i convida la violència envers les dones. És un problema que es respira des de fa vint anys”, recalca la sòcia fundadora de Col·lectivaT, Özgür Günes. “Les dones kurdes pateixen violència institucional. Potser per algú altre és discriminació, desigualtat o menyspreu, però per a mi és violència institucional. Si algú creu que el moviment d’alliberació del poble kurd està fora de masclisme, les dones kurdes no dirien el mateix”, afegeix Günes.

El Kurdistan, un poble reprimit

El Kurdistan fa anys que lluita com a poble reprimit per la seva alliberació. A banda de la lluita de gènere, el poble kurd s’ha d’enfrontar a la presó per defensar les seves idees. “Hi ha molta gent empresonada per qualsevol expressió de suport al poble kurd”, assegura Yetes.

Sense anar més enllà, Öcalan, fundador del PKK va ser empresonat el 1999 a l’illa d’Imrali, a Turquia. Des de llavors desenes de persones han acabat a la presó sent acusades de terrorisme o exiliades arreu del món per evitar ser empresonades.

“La població kurda rep molta pressió, cada vegada la gent perd més l’esperança de poder viure el país amb plena llibertat, i cada vegada la repressió és més elevada. I els ànims d’un poble són fonamentals”, insta la sòcia fundadora de Col·lectivaT.

Segons detalla l’informe ‘Repressió, resistència i autoorganització de les dones al Kurdistan. El cas d’Amed’ de l’entitat Ciemen, “es bombardegen ciutats, es detenen i empresonen representants de l'HDP (Partit Democràtic dels Pobles), s’assassinen civils i s’il·legalitzen les estructures socials, polítiques i culturals kurdes”.

El passat mes de març, la Fiscalia va demanar la il·legalització del Partit Democràtic dels Pobles, vinculant el partit amb la PKK, guerrilla kurda considerada organització terrorista a Turquia. El partit prokud, HDP ha negat tota vinculació amb PKK condemnant la lluita armada d'aquesta. La Unió Europea, però, ha alertat a Turquia que la il·legalització del partit vulnera els drets de milions d'electors.

El dilluns 26 d'abril va començar el macrojudici contra cent vuit membres del partit prokurd. La Fiscalia els acusa d'una vintena de delictes, entre els quals es troben la violació d'integritat de l'Estat, homicidi o pertànyer a una organització terrorista i demana cadena perpètua per a tots.

Una nació sense estat

El poble kurd, a més de lluitar envers les repressions com a poble reprimit, se sumen les polítiques i ideologies dels estats en què viuen. La nació sense estat més gran del món, ha d’enfrontar-se als governs de Síria, Turquia, l'Iran i l'Iraq.

Turquia, amb Erdogan al capdavant del govern, és un dels estats que més ha lluitat contra el poble kurd. “A Síria, després de la retirada dels Estats Units el 2019, Turquia va iniciar un altre intent d’extermini sota un silenci internacional còmplice. Milers de desplaçats i de morts que s’acumulen a una llista llarga en els nous anys que fa que dura la guerra”, expliquen des de Ciemen.

Aplicades aquestes polítiques del govern a les dones, la membre de la Plataforma Azadî assegura que “hi ha un clar focus de l’estat de Turquia cap a les dones. Fa uns mesos, a Rojava, es va atacar a tres dones líders del moviment kurd. Estaven reunides a una casa i amb un dron les van matar a les tres”, recorda.

La guerra intermitent, però continuada, de Síria és un altre dels factors que més afecta aquesta zona. La religió, però, es converteix en una peça clau quan parlem de feminisme en aquesta zona. Com expliquen des de KurdisCat, “ens trobem amb més problemes quan apareix la religió. L’ètnia àrab que viu a Síria, segueix el text sagrat que li diu que l’home és superior. Quan una dona té un problema amb el pare o el marit, busquen un home que faci d’interlocutor entre ella i el cap de família”.

Les muntanyes, un símbol de la revolució

“Als anys noranta, les dones kurdes de Turquia marxen a les muntanyes i són acollides per les guerrilleres d’allà", detalla Vázquez. "Öcalan va convertir el feminisme en un dels objectius principals de l’alliberament del poble kurd, i és a partir d’aquí quan les dones arriben als càrrecs polítics”, hi afegeix.

Així, les muntanyes es converteixen en un símbol de llibertat per a les dones. Acollides per elles, les guerrilleres i les dones creen una comunitat no mixta, exemple de l’autoorganització i resistència de les dones kurdes. “Al Kurdistan diuen que l’únic amic del poble kurd són les muntanyes, perquè ha estat a les muntanyes on s’ha organitzat històricament la seva resistència contra la repressió”, coincideix l’informe de Ciemen.

Seguint la idea que comparteixen totes les persones entrevistades, el moviment d’alliberació del poble kurd està estrictament vinculat al moviment d’alliberació del gènere i de les dones. Queden moltes accions per emprendre i queda palès que les dones del Kurdistan no estan lliures de masclisme, però són un bon exemple de com educar i formar les societats occidentals en l'autosuficiència i lideratge de les dones per fer un pas més enllà cap al feminisme i la igualtat de gènere.