La música com a instrument de pau per als infants refugiats de Síria
Comparteix
Sota el lema ‘Fem que la música soni més fort que les armes’, el projecte de la caravana solidària per la pau d’ATAP fa arribar instruments als camps de refugiats del Líban
Fa més de tres anys que milions de persones van fugir de casa seva a causa de les guerres que hi havia en els seus països. Aquesta realitat es va fer visible en els nombrosos camps de refugiats de Grècia, Líban o Jordània, entre molts d’altres.
Actualment, les condicions amb les quals es troben moltes d’aquestes famílies són extremadament precàries, fins al punt que, hi ha nenes de 9 i 10 anys que viuen al carrer i es prostitueixen.
Aquest fet va despertar, ara fa un any, la consciència de Joan Babeli, d'origen sirià però instal·lat a Catalunya des de l'any 1980. Després d’haver testimoniat el dia a dia de les persones refugiades, i havent viscut de primera mà la feina dels voluntaris i voluntàries, es va adonar que no n'hi havia prou amb facilitar menjar i roba.
Per això, i amb la voluntat de trobar alguna proposta altruista més a llarg termini, li va venir al cap el poder transformador de la música i com aquesta podria fer recuperar la il·lusió als infants. Amb la música com a bandera, Babeli es va posar en contacte amb el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, perquè l'assessorés i l'ajudés a trobar unes sinergies que no van tardar en arribar de la mà de l'Associació de Treballs d'Atenció a les Persones (ATAP).
Aquesta entitat sense ànim de lucre, nascuda a Calders i presidida per Marcel·lí Esquerré, es dedica a promoure la inserció social i laboral i millora l'autonomia i la qualitat de vida de les persones amb risc d'exclusió. I així va néixer fa un any la Caravana musical per la pau, un projecte que va donar-se a conèixer el mes de gener de 2018 a Artés.
Sota el lema ‘Fem que la música soni més fort que les armes’ i creient fermament que la música és un llenguatge universal que afavoreix l'autorealització, augmenta l'autoestima i facilita la cohesió, el grup impulsor del projecte fa arribar instruments als infants sirians que es troben en els camps de refugiats que hi ha a Akkar, al nord del Líban. També intenta captar persones voluntàries perquè viatgin fins allà amb l'objectiu d'ensenyar als nens i nenes a tocar i cantar conjuntament.
La iniciativa té tres fases diferenciades. En la primera, es du a terme la recollida d’instruments musicals i la recerca de persones voluntàries (que han de tenir coneixements musicals avançats) que estiguin disposades a viatjar fins al Líban.
La segona fase, és cercar recursos econòmics suficients per tal de poder desenvolupar el projecte in situ i amb normalitat i, finalment, la tercera consisteix en la realització d'un macro concert a Catalunya per mostrar tot allò que s'ha après durant el transcurs d'aquest projecte.
Els instruments que la gent vol donar es poden dur als diversos col·legis d'advocats de Catalunya (Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Terrassa i Tortosa) o, també, directament a l'ATAP per consensuar un lloc de recollida.
Segons Esquerré, el Consell de l’Advocacia Catalana s’encarrega de transportar i d’estar present al lloc on es porten els instruments. “El projecte va començar al Líban perquè de totes les zones en conflicte és el país més factible per a poder-hi accedir sense posar en risc la gent que es desplaça fins allà”, diu el president d’ATAP.
Fins al moment, el projecte ha generat diferents accions per recaptar fons i instruments: des de masterclass de zumba fins a concerts a diferents poblacions de Catalunya. A més, el projecte té dos convenis amb dues associacions locals del Líban que formen part d’un programa que ha dut la Generalitat a la zona. “Aquestes entitats fiscalitzen que el projecte es du a terme correctament”, afegeix Esquerré.
A banda d’això, la iniciativa no només consisteix a portar la música als camps. “Estem intentant muntar aules de música a les escoles per fer extraescolars i que dins el mateix horari hi puguin anar els infants autòctons i els refugiats tots junts”, explica Esquerré. “D’aquesta manera també fas una feina d’integració”, afegeix.
ATAP és una petita entitat que va començar de manera local a ajudar persones a buscar feina. El projecte de la Caravana Solidària ha crescut de tal manera que amb el propi impulsor de la iniciativa i ATAP es va decidir fer una plataforma d’entitats perquè s’involucressin amb el projecte.
En aquesta plataforma, actualment hi ha Pallassos sense Fronteres, l’entitat Casa nostra, casa vostra, Justícia i Pau o Fundipau entre d’altres. “Cada entitat pot fer les seves activitats per fer possible aquest objectiu i, així, unint sinergies, el projecte es fa més gran”, remarca Esquerré.
Afegeix un nou comentari