L’ONU ha declarat aquest 2021 com l’Any per a l’Eliminació del Treball Infantil, però paradoxalment aquesta xacra ha repuntat a escala mundial després de dues dècades de retrocessos. Així, els progressos en la lluita contra el treball infantil s’han estancat per primera vegada des que hi ha estimacions globals.

Ho fa palès el darrer informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Unicef, ‘Treball infantil: estimacions mundials 2020, tendències i el camí a seguir’, publicat el juny d’aquest any. Segons l’estudi, es calcula que a principis del 2020 hi havia 160 milions d’infants al món en situació de treball infantil -63 milions de nenes i 97 milions de nens- i que prop de la meitat, uns 79 milions, realitzen feines que posen en perill la seva salut, la seva seguretat i el seu desenvolupament emocional.

L’informe es va elaborar abans de l’esclat de la pandèmia, així que encara no reflecteix, malgrat les dades preocupants, els efectes de la crisi sanitària. I, és clar, tot fa pensar que el terrabastall desencadenat per la Covid-19 empitjorarà la situació i pot revertir greument la tendència positiva que els darrers anys s’havia consolidat contra aquesta problemàtica.

Una de les violacions de drets més greus contra els infants

Però, què entenem per treball infantil? La Mireia Recasens Lamuà, responsable de comunicació de Save the Children, l'organització que des del 1919 vetlla pel benestar dels infants de tot el món i fa que s’escolti la seva veu, explica que és una forma d’explotació infantil, una de les violacions més greus que els adults poden ocasionar a nens i nenes avui dia. “Es defineix com tot el treball que priva els nens i nenes de la seva infància i la seva dignitat, i que és perjudicial per al seu desenvolupament, tant físic com psicològic”, afegeix.

Tot plegat interfereix en la seva educació, ja que els priva d’assistir a l’escola o els obliga a abandonar-la de manera prematura, els exposa a abusos i violència, fet que reforça el cicle de pobresa. En definitiva, “el treball infantil posa en perill els drets dels menors a tenir una infància lliure de violència i de qualsevol mena d’abús”, convé Recasens.

Una definició amb què coincideix Global Humanitaria, una ONG amb més de vint anys d’experiència en cooperació internacional que treballa per enfortir els drets de la infància, que agrega a Xarxanet que “el treball infantil priva als nens i nenes de la seva infància, el seu potencial i la seva dignitat”.

Ara bé, l’entitat puntualitza que no totes les tasques realitzades per infants s’han de classificar com a treball infantil que cal eliminar: “Generalment, la participació d’infants o adolescents per sobre de l’edat mínima d’admissió al treball, en tasques que no atempten contra la seva salut, el seu desenvolupament personal o no interfereixen en la seva escolarització es consideren positives”, afirmen, i posen com a exemple la col·laboració en un negoci familiar o les tasques que realitzen fora de l’horari escolar o durant les vacances.

L’Àfrica subsahariana i el sector agrícola, la zona del món i el sector que concentren més treball infantil

Com sol passar amb totes les penalitats que afecten les persones, la majoria del treball infantil té lloc als països més pobres del món. Des de Save the Children exposen que la major proporció d’infants que treballen es concentra a l’Àfrica subsahariana, amb 86 milions.

“A l’Àfrica occidental i central, un de cada tres nens i nenes de cinc a disset anys està fent treball infantil, mentre que a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, menys d'un de cada deu dels nens i les nenes d'aquesta franja d'edat estan realitzant treballs potencialment perillosos en comparació amb l'11% a l’Amèrica llatina i el Carib”, agrega Recasens.

Així i tot, malgrat que s’han registrat progressos constants a les regions de l’Àsia i el Pacífic, així com a l’Amèrica llatina, el treball infantil no retrocedeix a l’Àfrica subsahariana. “Un pas endavant en aquesta regió serà crucial per acabar amb aquesta xacra arreu del món”, sentencia la responsable de comunicació de l’organització.

Pel que fa a les activitats que realitzen els infants que són obligats a treballar, l’informe de l’OIT i l’Unicef situa el sector agrícola com el majoritari pel que fa al treball infantil, amb un 70%, seguit del sector serveis, amb un 19% i un 10%, el sector industrial. En aquest sentit, Recasens alerta que aquestes són xifres incompletes perquè hi ha molts casos de treball infantil que no arriben a conèixer-se, i destaca la dada que el treball infantil en països afectats per conflictes armats té una incidència un 77% més alta que la mitjana mundial.

La pobresa, causa principal que empeny els infants a treballar

Les causes del treball infantil són diverses i depenen de diversos factors que sovint interactuen entre ells. Més enllà que cap infant hauria de sacrificar la seva infància pel fet d’estar obligat a treballar, les principals causes que ho provoquen són la pobresa, la discriminació, la manca de polítiques socials i d’accés a una educació de qualitat, enumera la membre de Save the Children.

Des de Global Humanitaria subratllen, per sobre de totes, la pobresa com a causa principal del treball infantil i afegeixen que els progenitors amb pocs o cap any d’escolarització són més propensos a què els seus fills i filles treballin per aportar a l’economia familiar, i sovint resten importància al fet que quedin fora del sistema educatiu.

A banda, el tràfic d’infants i el fet que molts nens i nenes estiguin sols i hagin de buscar una feina per sobreviure fa que molts es vegin forçats a l’esclavatge sexual, a treballs forçats i fins i tot a convertir-se en nens soldats, una situació massa comú en contextos de conflicte. En aquest sentit, l’ACNUR posa d’exemple el Sudan del Sud, on el 63% de la població refugiada està formada per menors de divuit anys, dels quals s’estima que prop de 75.000 estan sols.

A tall d’exemple, Global Humanitaria cita el cas de Tumaco, a Colòmbia, una zona on l’ONG té presència i on el reclutament infantil és una problemàtica que segueix afectant nens i nenes. Aquests “són enganxats per grups armats i del narcotràfic que, mitjançant prebendes, els capten i inciten a abandonar l'escola amb l’esquer de sortir de la pobresa a través de la il·legalitat”, detallen.

L’educació és la via més ampla per acabar amb el treball infantil

Per pal·liar aquestes situacions, l’educació és absolutament cabdal, destaca Recasens: “Anar a l’escola els permet conservar les seves oportunitats de futur, els ajuda a millorar les relacions i els retorna a la seva infància, per això és fonamental insistir en la importància d’assistir a l’escola perquè els nens i nenes puguin seguir amb la seva educació i estiguin protegits de l’explotació infantil”, apunta.

Igualment, prendre mesures per reduir la pobresa és bàsic implementar mesures de suport per a les famílies més vulnerables perquè disposin d’ingressos i puguin cobrir les necessitats bàsiques dels seus fills i filles, com l’alimentació, l’habitatge o l’educació, per tal de viure amb dignitat i evitar que hagin de contribuir a l’economia familiar realitzant feines que perjudiquen la seva salut física i mental.

A Global Humanitària també creuen que l’educació és la clau per trencar el cercle de la pobresa i avançar cap a l’erradicació del treball infantil. “L'escolarització és una eina transformadora que brinda oportunitats perquè nens i adolescents puguin aconseguir el seu projecte de vida, com més anys romanguin en el sistema escolar, majors possibilitats tindran de millorar la seva qualitat de vida”, asseveren des de l’ONG.

La pandèmia posa en risc els objectius en la lluita contra aquesta xacra

En aquest context, ha arribat la pandèmia de la Covid-19 i el trasbals que ha provocat, amb efectes com el llarg tancament d’escoles a moltes zones del món que poden agreujar i molt el problema. I és que, en temps de crisi, el treball infantil esdevé en un mecanisme de supervivència per a moltes famílies. En aquest sentit, l’OIT i l’Unicef auguren que després de dècades en la bona direcció, els infants obligats a treballar poden repuntar fins a gairebé els 170 milions a finals del 2022.

“L’educació ha estat un dels sectors més afectats per la pandèmia, fet que ha incrementat la deserció escolar, provocant que molts infants siguin més proclius a caure en alguna activitat relacionada amb el treball infantil”, asseguren des de Global Humanitaria, alhora que manifesten que ja han observat com moltes nenes han abandonat l’escola per assumir tasques de la llar i cuidar els seus germans.

La Mireia Recasens, de Save the Children, coincideix en els “efectes devastadors” de la pandèmia, especialment pel que fa a l’educació, destaca que en crisis d’aquest tipus els factors de protecció de la infància disminueixen i afegeix que el tancament d’escoles perjudica més els infants més desafavorits, que tindran menys possibilitats de tornar a l’escola. En aquest sentit, posa sobre la taula una dada contundent: almenys deu milions de nens i nenes no tornaran mai més a l’escola a conseqüència de la pandèmia, segons un informe de l’organització.

Erradicar el treball infantil: una cursa de fons

Per fer front a la problemàtica del treball infantil, ambdues organitzacions hi dediquen molts esforços i recursos. Save the Children detalla que té en marxa programes per erradicar les causes que empenyen els infants al treball infantil, com la pobresa i la falta d’accés a una educació de qualitat.

A banda, l’entitat fa incidència perquè els governs de diferents països estableixin sistemes d’identificació i protecció especials perquè els infants no siguin explotats i comptin amb sistemes de protecció que els permeti recuperar les seves vides. “Centrem els nostres esforços en donar suport als infants que treballen perquè no hagin de renunciar a una educació de qualitat i en el cas de les nenes, en fer tot el possible per evitar que siguin forçades a casar-se”, rebla Recasens.

En el cas de Global Humanitaria, l’ONG té en marxa projectes per lluitar contra el treball infantil als 8 països on té presència. A més, des de fa anys té en marxa la campanya ‘El trabajo no es cosa de niños’, una iniciativa per conscienciar i fer front a l’explotació infantil i als estralls que provoca en els nens i nenes.