L'agricultura al Mediterrani es transforma per ser resilient al canvi climàtic

L’agricultura té un pes considerablement important a la majoria dels països de la Mediterrània, concretament els que formen part de l’Orient Mitjà. Egipte, Síria, Jordània, Tunísia i Palestina, en particular, ja han començat a treballar en proves pilot que presenten nous mètodes de cultiu, de rec i de fertilització que pretenen ser pioners a tot el món i inspirar, a escala global, les diferents regions del planeta.

A part de ser un àmbit clau pel desenvolupament econòmic, gràcies als llocs de treball que genera la indústria, sobretot en famílies i dones, l'agricultura és la base que proporciona l’alimentació per a la majoria de la població. Però l’ús de les pràctiques de l’agricultura intensiva, basada en els pesticides i els fertilitzants químics, agreuja les condicions climatològiques que pateixen aquestes zones, amb fenòmens extrems com la sequera o les altes temperatures.

Lluitar pel canvi per construir un futur enfocat en el compromís mediambiental

“A Palestina, el sector principal és l'oliva. Els últims tres mil anys, la població palestina agricultora és on s'hi ha dedicat més i és el que genera majors ingressos per a les finques. No obstant això, les oliveres necessiten condicions climàtiques especials que, a causa del canvi climàtic, estem perdent. És realment un gran problema, una situació de crisi”, relata Abbas Milhem, president de la Palestinian Farmer’s Union (PFU).

L’organització representa el paraigua de les associacions de pageses i agricultores a Palestina, repartides pels diversos districtes de Gaza i Cisjordània. Actualment, la PFU compta amb quinze entitats sota la seva ajuda. “Som l'única unió que representa els pagesos, les seves veus i interessos. Tenim la responsabilitat d’aconseguir que el govern asseguri que les polítiques agrícoles, les regulacions i les lleis siguin més sensibles als drets dels pagesos i a les seves necessitats”, explica Milhem.

A més, un altre dels fets que perjudica el sector és l’ocupació israeliana, ja que comporta la confiscació de terres, limita l’accés a aquestes, així com a l'aigua, dos recursos naturals necessaris per a l’agricultura. “Un altre pilar de la nostra organització és oferir protecció a les agricultores per evitar que les seves terres siguin confiscades o annexionades a Israel”, detalla el president de la PFU.

La regió és colpejada repetidament per la repressió de l’exèrcit israelià, el qual vulnera els drets humans de la ciutadania i ataca la seva integritat. “Fa una setmana, hi va haver una gran invasió al camp de refugiats de Jenin. Les persones van ser desplaçades i dotze persones van ser assassinades per l'ocupació israeliana. Estem fent tot el possible per ajudar-los”, expressa Rula Khateeb, cap de projectes de la PFU.

Gràcies a la tasca de l'Associació Catalana per la Pau, a Barcelona es van acollir unes jornades que varen reunir activistes i membres de diferents organitzacions de pagesia d'Egipte, Síria, Jordània, Tunísia, Palestina i Catalunya, per tal que aquestes unissin forces i tracessin un pla de mesures i propostes per canviar el rumb de l'agricultura cap a un benefici per al planeta i les treballadores.

L’ús de les llavors autòctones

Per tant, davant els impactes que pateix Palestina i els efectes negatius del canvi climàtic en l’agricultura, com és l’escàs accés als recursos hídrics, controlats per l’exèrcit israelià, que se suma a la sequera i les alteracions de temperatura que difuminen les quatre estacions, han ideat un seguit de propostes per combatre la situació. Cal afegir que, aquestes condicions, poden afectar la seguretat alimentària.

La PFU ja ha implementat proves pilot per treballar amb les anomenades llavors autòctones. Aquestes són més resistents al clima i a la sequera i, combinades amb una agricultura sostenible i extensiva, lluny de la utilització de productes químics que destrueixen l'entorn, el sòl i la diversitat, poden ser el futur del cultiu.

“D'altra banda, volem fer agricultura utilitzant menys aigua. Per fer-ho, hem estat treballant en el que anomenem ‘tècniques d'agricultura intel·ligent’, que són assequibles des del punt de vista financer i creen un sistema d’irrigació que empra menys aigua: té un cost menor i una productivitat major”, explica Abbas Milhem. Els passos clau a seguir rauen en la formació de les agricultores per tal que implementin aquests nous mètodes.

“Per educar els agricultors i fer-los passar de l'agricultura tradicional a fer servir aquestes tècniques intel·ligents, necessiten un període de transició. Han de veure i comprendre el nou model, i és per aquest motiu que hem adaptat finques modernes on desenvolupem les proves pilots i formem la pagesia”, detalla Milhem. Els objectius principals són tres: reduir el cost de la producció, augmentar la productivitat i evitar l'ús de productes químics que destrueixen l’entorn, i aconseguir que les agricultores generin majors ingressos.

Exemples de casos d’aplicacions de les noves tècniques

A la zona de Jenin, situada al nord de Cisjordània, s’ha establert un petit banc de llavors autòctones, que són les que es necessiten per elaborar el Freekeh, una típica sopa de la cuina tradicional palestina. Aquesta es cuina amb blat abans que s’assequi. Durant la prova pilot s’han seleccionat les llavors de blat que són resistents al canvi climàtic i a la sequera.

A partir d’aquí, la idea és distribuir aquestes llavors entre les agricultores perquè les plantin a les seves terres. El sector del blat, dominant a Palestina, després s'exporta a Europa i a diferents països. El següent pas que tenen entre mans des de la PFU és ampliar aquest banc de llavors per poder produir tones de llavors de Freekeh, llavors autòctones de blat, i expandir-ho.

Per altra banda, segons relata Rula Katheeb, durant la pandèmia van començar un programa centrat en el sistema hidropònic. El projecte va consistir en la instal·lació de vuitanta-una unitats de diferents aliments, entre ells el julivert i la menta i, a través d’aquest sistema que no necessita terra per a cultivar, les collites es podien fer cada dos mesos. “Va ser tot un èxit. Els pagesos augmentaran la rendibilitat de la seva finca i no faran servir productes químics”, destaca Khateeb.

Gràcies a la utilització de fertilitzants orgànics, autoritzats per l'organització internacional, no es danyarà el medi ambient i es podrà prescindir de l’ús de productes químics, amb llavors resistents al clima, a la manca d’aigua i, com a conseqüència, a les malalties que coneixem.

El paper de la dona en l’agricultura

El funcionament habitual que desenvolupen els països de la regió mediterrània de l’Orient Mitjà és destinar a la dona a les tasques de camp de l’agricultura. Són les que s’encarreguen de conrear, plantar, recollir, nodrir la terra… D'altra banda, els homes només gestionen els diners de la producció.

“Quan les dones entren a la finca i hi treballen, fan servir pesticides, fertilitzants... i s'ha demostrat que aquests productes són perjudicials i tenen efectes negatius sobre la salut. L’exposició a aquests químics perillosos poden tenir efectes en el físic i poden provocar malalties”, relata Rula Khaleeb.

Des de la PFU expressen que hi ha dones que han patit càncer a causa de la respiració d'aquests productes químics. Altres, han sofert malalties respiratòries i problemes als pulmons. Cal tenir en compte que aquests elements queden barrejats amb la terra, que després les dones manipulen amb les mans, sense cap tipus de protecció. A més, hi ha una gran desinformació per part d’elles dels riscos perjudicials que corren.