Les persones migrants són dels col·lectius més afectats per la Covid-19

A Espanya viuen actualment 5,4 milions de persones estrangeres. Un estudi recent xifra entre 390.000 i 470.000 les persones migrants que van entrar per vies legals i viuen en situació administrativa irregular al país. 

Ja abans de la pandèmia, el Relator Especial de les Nacions Unides denunciava que les persones migrants que provenen de fora de la Unió Europea tenen el major risc de pobresa i exclusió social d’Espanya (56%).

Tot i que representen el 3,4% de la població mundial, la seva contribució al PIB global el 2015 va ser de 9,4%, segons l’estudi 'People on the Move'. Aquest mateix informe estima que les persones migrants van generar tres bilions de dòlars més que el que haurien produït als seus països d’origen, i aquest benefici acaba a les economies d’acollida.

En el cas d’Espanya, “la immigració ha estat i és un dels factors claus del creixement econòmic per la seva contribució a l’augment de la població activa”, relaten des d’Oxfam Intermón. A més, destaquen el dinamisme de sectors amb gran pes per l’economia com la construcció, l’hostaleria, el turisme, el comerç, l’agricultura o la cura de la llar.

Són precisament aquests treballs els que han estat essencials i més afectats per la crisi de la Covid-19. Segons estimacions de la Universitat Carlos III, la cura de la llar concentra el major nombre de persones migrants en situació irregular, seguit de l’hostaleria.

La Covid-19 ha empitjorat la situació del col·lectiu

Són moltes les persones migrants que han ocupat treballs considerats essencials durant la pandèmia, tant en condicions formals com informals. Segons dades del Consell Econòmic i Social (CES) del 2019, la població migrant concentra la seva activitat econòmica en tasques de la llar, la producció i recollida d’aliments, i el transport. 

La taxa d’atur de la població migrant és deu punts superior a la població espanyola aquest 2020, quatre punts més que el 2019. Des d’Oxfam recorden que la probabilitat de perdre la feina d’una persona migrant és un 145% superior respecte a la població espanyola. “L’impacte de la pandèmia pot fer que una de cada tres persones per sota del llindar de pobresa sigui una persona migrant”, asseguren des de l’ONG.

La situació de precarietat laboral de les persones migrants s'ha agreujat arran de la irrupció de la Covid-19: “Durant la pandèmia érem sobretot migrants els que estàvem al camp. Durant el temps que vaig estar a Huelva dormia en una barraca. No puc dir que fos una feina, tot el que tens ho gastes. Treballes per no morir”, relata Mustafá, un dels temporers que ha treballat a Andalusia, en declaracions recollides a l'informe de l'ONG.

El cas de les persones que curen de la llar (les quals el 60% són dones) ha estat el col·lectiu més afectat perquè manquen de prestació per atur. Durant l’estat d’alarma s’ha aprovat un subsidi extraordinari però només cobreix el 70% del salari que cotitzaven i durant un mes. Així, es deixen fora totes les persones que no estaven donades d’alta a la seguretat social.

Les demandes d’Oxfam Intermón

L’entitat proposa una sèrie de millores de regularització administrativa de les persones migrants al seu informe 'Que l’essencial no sigui invisible'. Mitigar l’impacte de la pandèmia sobre la desigualtat i la pobresa, i reconèixer i maximitzar la contribució de totes les persones són algunes de les principals.

Asseguren que totes les mesures que es posin en marxa per alleujar les conseqüències socials i econòmiques de la crisi sanitària han d’incloure també les persones migrants, independentment de la seva situació administrativa. Les polítiques que precaritzen la situació de les persones migrants i els sol·licitants d’asil oculten i limiten el seu potencial de reconstrucció social i econòmica del país.

Des d’Oxfam Intermón veuen com a única via de solució la regularització extraordinària de la situació administrativa de les persones migrants. Demanen al govern l’accés al permís de feina i residència, sense tenir en compte els requisits actuals de la Llei d’Estrangeria, perquè puguin cobrar l’ingrés mínim vital en els casos que correspongui.

A més, s’hauria de portar a terme una revisió de la Llei perquè apliqui a les necessitats actuals i, així, evitar l’exclusió social. Mentrestant, proposen activar el mecanisme previst a la Disposició Anual Primera del Reglament d’Estrangeria. Degut a les actuals circumstàncies socials i econòmiques, aquesta permetria activar procediments per atorgar autoritzacions de residència i feina de manera extraordinària dins el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil.

Entre les altres propostes destaquen la demanda de signar la Convenció Internacional sobre la protecció de drets de les persones migrants, ratificar el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) pel reconeixement dels drets de les persones treballadores a la llar o la integració a la Seguretat Social de la població migrant.