Àmbit de la notícia
Internacional

Les veus del voluntariat europeu

Autor/a
Fundació Autònoma Solidària
  • Les voluntàries europees de la FAS. De dreta a esquerra: Alyssa, Mira i Ellen.
  • L'Alyssa amb els voluntaris de salut durant el Dia de la Prova Ràpida del VIH.
  • La Ellen i la Mira acompanyant una usuària del PIUNE.
  • La Ellen participant al programa sociosanitari de la FAS a la Vall d'Hebron.
  • Tres joves saltant.

El Servei de Voluntariat Europeu busca oferir als joves de la Unió la possibilitat de formar-se més enllà de les aules. El fet de realitzar voluntariat a l'estranger és una font molt rica d'experiències i enriquiment personal. Les voluntàries europees de la Fundació Autònoma Solidària ens expliquen com estan vivint el seu SVE a Barcelona.

Alyssa Marie i Ellen Wiener tenen 19 anys, la Mira Sammler en té 20. Totes tres són d'Alemanya, la Mira i l'Alyssa de Colònia i la Ellen de Munic, i van arribar a Barcelona el setembre. Des d'aleshores col·laboren amb la Fundació Autònoma Solidària (FAS) dins el marc del Servei de Voluntariat Europeu (SVE).

Per la Mira, el SVE és una "experiència personal molt bona". "És un any per a la individualitat; tens quasi tot un any per dedicar-lo a créixer com a persona i al mateix temps, tot un any per concentrar-te al 100% en el programa de voluntariat que fas". La Ellen valora de la mateixa manera el voluntariat europeu: "Si fas voluntariat al teu país, mentre estudies o treballes, no t'hi pots dedicar completament. Fent el SVE, en canvi, tens moltes hores per poder posar tot el teu cor i tota la teva passió en ajudar en el projecte que tries".

Per l'Alyssa, el voluntariat europeu és una "manera de treballar i compartir coneixements en contextos socials diferents, de tal manera que dones molt però també reps d'una manera incalculable a nivell d'experiència". Després de pensar-s'ho una mica afegeix, segura de si mateixa, que el seu voluntariat no canviarà el món, però sí que contribueix en fer canviar petites coses. "És un inici de canvi", sentencia.

Formació no reglada

Aquest programa impulsat des de la Comissió Europea busca oferir als joves de la Unió una nova porta per ampliar la seva formació més enllà de l'àmbit acadèmic i els estudis reglats. Marxar a un país estranger a fer voluntariat és sens dubte una bona oportunitat per viure de primera mà una experiència intercultural, apropar-se a les diferents realitats existents, cooperar pel desenvolupament de comunitats locals i, perquè no, aprendre idiomes a través de la participació activa en un àmbit concret de la societat d'acollida.

Alyssa Marie: "No canviarem el món però sí petites coses... El voluntariat és un inici de canvi"

Precisament en aquests aspectes es van fixar les tres voluntàries europees de la FAS a l'hora de decidir presentar la sol·licitud per entrar a formar part del Servei de Voluntariat Europeu. Tant la Mira com l'Alyssa tenien clar que volien viure una experiència diferent després d'acabar el batxillerat i abans d'anar a la universitat. "Tenia pensat fer un any de batxillerat a l'estranger però al final no vaig poder i per això vaig pensar que el voluntariat europeu em podia donar el mateix o més que un any d'estudiar a fora", assegura l'Alyssa.

Tant la Mira com la Ellen tenien clar que volien fer voluntariat a alguna part d'Espanya: "M'agrada molt la llengua i la mentalitat de la gent d'aquí", assegura convençuda la Ellen. La Mira en canvi ja coneixia Espanya de més a prop. Segons explica, cada any van a Alicant amb la seva família per vacances. Allà hi viu la seva avia. Totes tres es van interessar per la FAS al veure els programes de voluntariat que oferia a la Base de Dades dels projectes d'acollida aprovats per la Comissió Europea.

La Fundació és entitat d'acollida des de fa més de 10 anys i per un motiu o altre, durant aquest temps han estat nombrosos els voluntaris i voluntàries que hi han arribat procedents d'Alemanya. "Em va agradar molt el projecte del PIUNE-FAS centrat en les persones amb discapacitat. Feia molt temps que volia fer voluntariat i quan vaig trobar aquest projecte vaig tenir molt clar el que volia fer", comenta la Mira al recordar el moment en que va trobar l'oferta de voluntariat del PIUNE, el qual treballa per garantir que totes les persones, independentment de la seva discapacitat, puguin tenir un accés garantit a la universitat.

La Ellen en canvi és més crítica amb el funcionament de la base de dades: "Vaig enviar al voltant de 30 sol·licituds diferents a diversos projectes que apareixien a la base de dades però més de la meitat o ja no existien o l'entitat ja no operava... Suposo que és difícil mantenir actualitzada una base de dades tant gran".

 

 

Voluntariat per triar i remenar

El SVE es pot centrar en temàtiques i àmbits molt diversos que van des de la cultura i l'esport fins a la protecció civil i les problemàtiques socials, passant per temes relacionats amb el patrimoni, el medi ambient i la cooperació per al desenvolupament entre d'altres. Tot i aquest gran ventall de possibilitats, hi ha un tipus concret de voluntariat que no contempla aquest programa: les intervencions en situacions de post-crisis immediata com podria ser l'ajuda humanitària o l'auxili després de desastres i conflictes.

La Ellen, la Mira i l'Alyssa participen a diversos programes de voluntariat de la FAS i el PIUNE

Actualment, la Mira i la Ellen col·laboren amb el PIUNE i una tarda a la setmana participen al programa de voluntariat sociosanitari de la FAS a l'Hospital Vall d'Hebron. L'Alyssa en canvi fa classes d'anglès als menors del Centre de Justícia Juvenil Els Til·lers en el marc del programa de justícia de la FAS i participa tant en el programa de voluntariat de salut com en el de cooperació i medi ambient.

Les barreres de l'idioma

Les tres voluntàries europees que col·laboren amb la FAS coincideixen en senyalar que la llengua ha estat un dels principals obstacles amb el qual van topar just arribar. Totes tres havien fet castellà a l'institut. No obstant això, el fet que Catalunya tingui llengua pròpia els hi va posar les coses una mica més difícils. Durant els primers mesos d'estada han fet un curs intensiu de català.

De fet, segons marquen les directrius del SVE, l'entitat d'acollida ha de facilitar la integració lingüística dels voluntaris a partir de cursos i altres. D'aquesta manera, el voluntariat europeu esdevé una opció inqüestionable per l'aprenentatge, no només pràctic sinó també en certa mesura teòric, de llengües.

Mira Sammler: "El primer mes va ser més difícil perquè no coneixíem bé les llengües i vivia amb gent que no coneixia"

Viure fora de casa per primera vegada és també un dels canvis importants que normalment han d'afrontar els voluntaris europeus. Molts d'ells decideixen fer aquest servei abans de començar la universitat i, conseqüentment, la majoria encara no han viscut mai apartats de la família. "La independència respecte als pares és una cosa bona però no tot és positiu; has d'assumir tu sola totes les responsabilitats. Tot i així, a mi m'agrada!", assegura somrient la Ellen.

Entitats d'acollida i enviament

El Centre Europa Jove és una altra de les entitats catalanes d'acollida i enviament de voluntaris i voluntàries. A la seva pàgina web hi ha recollides les experiències d'algunes persones que també han realitzat el SVE. És el cas per exemple d'Elisabeth Flores qui entre el setembre del 2009 i l'agost del 2010 va ser voluntària a una escola Montessori austríaca. "No em va costar gaire adaptar-me; va ser una immersió total i immediata. Vaig arribar a l'aeroport de Viena, em van venir a recollir i em van portar directament a l'escola. Al obrir la porta em vaig trobar 50 persones assegudes davant meu i aplaudint-me. Era la reunió de pares d'inici de curs".

Flores va tenir llibertat quasi absoluta a l'hora de programar activitats pels alumnes de l'escola: classes de castellà, tallers de danses tradicionals catalanes i espanyoles, sessions de cançons i contes populars... "Estic aprenent molt -afirmava en un text redactat durant la seva estada a Àustria-, no només pel que fa a l'alemany i la pedagogia Montessori sinó també sobre la cultura que m'envolta, com obrir-me a la gent, veure les coses a distància, que a vegades és com millor es veuen, i el més important: m'estic coneixent més a mi mateixa i m'estic adonant que sóc capaç de molt més del que em pensava".

Dues experiències de voluntariat europeu completament diferents són les de Roser Lòpez i Gemma Gabarron. Lopez va realitzar tasques de rehabilitació de diverses sales d'un castell a Luxemburg i Gabarron va col·laborar en l'organització d'una galeria d'art recent inaugurada vinculada a la fundació Richter, una organització sense ànim de lucre.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari