El passat 25 de gener la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona i set entitats més van inaugurar el seu últim i ambiciós projecte, l’Escola Amparo Casamalhuapa, un centre situat al carrer de Cuba del barri barceloní de Sant Andreu que vol ser un espai per reflexionar, informar i educar sobre l’actualitat social, cultural, política i econòmica del Salvador i el conjunt de l’Amèrica Central.

La pandèmia va capgirar els plans dels impulsors de l’escola, però no va deslluir el seu acte inaugural, una conferència --que es va haver de fer en línia-- sobre la figura de l’escriptora, poetessa, activista i mestra Amparo Casamalhuapa (1910-1971), que dona nom al centre. “Estem molt contents de la rebuda que va tenir la conferència per donar a conèixer l’escola, vam tenir prop de 40 persones i va ser molt estimulant per seguir treballant”, explica l’Eduard Balsebre, codirector del centre juntament amb l’Esperanza Pérez.

Per què es va escollir l’Amparo Casamalhuapa per donar nom a l’escola? Balsebre lloa la figura d’aquesta dona polifacètica i explica que, el 1939, en plena dictadura al Salvador, Casamalhuapa va desafiar obertament el règim en un acte d’homenatge a un dels pares fundadors de la pàtria, Geraldo Barrios. “Va llegir un manifest en què va carregar contra la dictadura, fet pel qual es va haver d’exiliar”, assenyala Balsebre, que també posa en relleu la seva condició de feminista, comunista i antifeixista.

“Va deixar escrit molt de material educatiu, però també va escriure molt sobre la situació social i política del Salvador, és una figura que fins fa poc estava una mica oblidada, com molta de la història del Salvador, i que ens semblava interessant recuperar i reivindicar”, rebla Balsebre.

L’escola disposarà de molt material de Casamalhuapa, atès que l’escriptora i mestra va cedir el seu arxiu personal al Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), una entitat del Salvador que ha col·laborat en la creació de l’escola.

Dues formacions en marxa

Ara que tot just acaba d'arrencar, l’escola està formada per un equip tècnic de cinc persones que es dediquen a gestionar, proposar, filtrar i seleccionar els temes que es tractaran a les formacions que s'oferiran. “Som dues persones catalanes i tres salvadorenques”, exposa el codirector de l’escola, que destaca que el pes de la tria dels temes i de les propostes pedagògiques que planteja l’escola queda en mans de les persones salvadorenques.

“Ara estem cercant més persones formadores, actualment en tenim sis, però en les properes setmanes se n’incorporaran més”, diu. Els requisits per ser formadora a l’Escola Amparo Casamalhuapa consisteixen, bàsicament, a tenir coneixements sobre algun dels temes que puguin ser interessants per ser tractats a les formacions i seminaris.

El tema d’aquestes formacions i seminaris estan completament oberts a propostes de les mateixes persones formadores, però també a les demandes de qualsevol persona de la comunitat que cregui que té idees a aportar. “Hem previst fer una assemblea semestralment entre tots els que participem a l’escola per decidir, d’acord amb les propostes rebudes, quins temes toquem”, subratlla Balsebre.

De fet, les dues primeres formacions que oferirà l’escola ja estan definides i les inscripcions ja estan obertes. Arran de la situació sanitària, es faràn per via telemàtica. La primera se celebrarà al mes d’abril i es titula ‘De súbdites a ciutadanes, 200 anys de dones i polítiques al Salvador’. “Seguint en la nostra línia, vam pensar que seria interessant parlar de les dones salvadorenques, és la nostra manera de commemorar l’efemèride del bicentenari de la independència del país”, explica el codirector.

La següent, prevista per al mes de maig, s’endinsa en el fenomen de les maras, les bandes violentes de joves que s’han convertit una xacra al Salvador. Comptarà amb quatre sessions en què es parlarà de la història, del rol de les dones en aquestes bandes o del sempre difícil procés de reinserció, entre altres. Precisament, el fenomen de les maras i la violència juvenil és un dels estigmes que acompanyen la població centreamericana allà on va. En aquest sentit, tombar prejudicis també és un dels objectius que persegueix l’escola.

“És bàsic trencar aquests estereotips si volem una Catalunya oberta i acollidora, no podem ser simplistes”, convé Balsebre, que assegura que un dels seus anhels és que la mateixa comunitat salvadorenca “s’empoderi per trencar aquests tòpics i prengui consciència de tot el positiu que té al darrere i del que pot aportar a la societat d’acollida”. Per això, des de l’escola insistiran a donar a conèixer una altra cara de la realitat del Salvador i de Centreamèrica.

Una iniciativa de la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona

Una tasca que des de fa anys du a terme la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona, l’entitat que impulsa el projecte de l’Escola Amparo Casamalhuapa, juntament amb altres com l’ONG Huacal i l’Associació socioeducativa 1punt5.

La Xarxa, constituïda el 2018, té com a objectiu fer activitats per promocionar la cultura salvadorenca a Catalunya. Impulsada per un grup d’entitats, tant catalanes com del Salvador i mixtes, “la Xarxa vol exercir de pont entre Catalunya i el Salvador”, sintetitza Balsebre.

Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona.

I és que, a banda de difondre la cultura salvadorenca, la Xarxa vol ser un element de cohesió social, espai d’acollida i treball comunitari per a tot el col·lectiu salvadorenc de Catalunya. “La comunitat salvadorenca a Catalunya està formada per unes 5.000 persones, és petita respecte a altres i està força atomitzada, malgrat que hi ha entitats com l’Associació Salvadorenya de Catalunya (ASCA) que fa molts anys que fan bona feina. En aquest sentit la Xarxa funciona molt bé, sumem perquè som oberts i didàctics”.

Com evidencia el projecte de l’escola, una de les principals línies d’actuació de la Xarxa és reconèixer el paper clau de les dones salvadorenques en totes les seves dimensions. “Tenen un rol molt important, per exemple econòmicament, perquè les dones són el gruix de la comunitat de la diàspora salvadorenca a Catalunya i aporten bona part dels diners i remeses que s’envien al país”, subratlla Balsebre.

Projectes amb nom de dona

Igualment, la Xarxa també busca reivindicar figures femenines del Salvador que han estat molt oblidades i ara comencen a recuperar el protagonisme que pertoca a la cultura del país. Un exemple és Prudencia Ayala, una escriptora i activista que va ser la primera dona a postular-se a la presidència del Salvador.

“El més curiós del cas és que ho va fer quan les dones encara no podien votar al país i, és clar, no la van deixar presentar-se, però el seu gest va obrir un camí i un debat que va acabar amb el dret a vot i l’adquisició dels drets polítics de les dones”, exposa Balsebre.

El de Prudencia Ayala va ser el nom escollit per batejar la secció de literatura salvadorenca que es va posar en marxa a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona, que compta amb uns 150 llibres i és la primera a tota Europa.

Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona.

Una altra figura que reivindica la Xarxa és la de Claudia Lars, una de les grans poetesses de la història del Salvador i del continent americà. Coincidint amb la diada de Sant Jordi del 2019, es va inaugurar l’espai literari Claudia Lars al barri de Sant Andreu, a la seu de l’ONG Huacal, una altra de les impulsores de la Xarxa. “Es tracta d’un fons documental de literatura salvadorenca per a investigació”, precisa Balsebre.

“El Salvador ha passat per diverses dictadures i guerres durant el segle XX i una part de la història encara està molt amagada i cal recuperar-la”, conclou Balsebre. L’Escola Amparo Casamalhuapa és un pas més per recórrer aquest camí.