La Marcela Macagno i l’Olga Olano, vinculades a les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes, van arribar al Vendrell i van copsar una realitat de vulnerabilitat que no s’esperaven trobar. La seva resposta va ser posar en marxa l’Associació Infància Robada El Vendrell, una entitat que des de finals del 2020 treballa per conscienciar sobre la problemàtica del tràfic de persones, trencar barreres i obrir portes. En aquest temps, han atès més de sis-centes persones, amb especial cura als infants en situació de vulnerabilitat.

Per què l’entitat es va enfocar en la qüestió del tràfic de persones?

Marcela Macagno (M.M): Les persones que vam impulsar Infància Robada El Vendrell som religioses, de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes, i ja teníem experiència en l’àmbit del tràfic de persones. Quan ens van destinar al Vendrell i vam poder copsar la realitat que ens envoltava, vam prendre consciència que es complien molts dels factors i indicadors de risc que sovint deriven en situacions de tràfic de persones.

Quins són aquests factors de risc?

M.M: Són diversos, i sempre tenen en comú l’enorme vulnerabilitat de les persones que en són víctimes. Parlem, per exemple, del context de consum i venda de droga, també de prostitució, que hi ha aquí i que són situacions que poden afavorir el tràfic de persones. A més, la gran quantitat de persones migrants en situació irregular, que no poden accedir a una feina digna i es veuen arrossegats a situacions d’explotació laboral, també són un caldo de cultiu per al tràfic de persones.

I aquest context us va animar a fundar l’associació.

Olga Olano (O.O): Així va ser. Infància Robada és una entitat que, a nivell de la congregació, va néixer fa més de trenta anys a l’Argentina i té presència a altres països com Portugal. Nosaltres volíem donar una continuïtat a aquesta obra que tenim com a congregació, bàsicament per donar resposta a les necessitats de les persones.

Aquests són els objectius d’Infància Robada El Vendrell.

M.M: L’objectiu principal és acompanyar i acollir les víctimes i supervivents del tràfic de persones, en un sentit molt ampli del terme. És a dir, a víctimes de violència en tot el seu espectre, des de la física, sexual, emocional, laboral, etc. I, com a segon objectiu, volíem crear el que avui és el Centre Maria i José, com un espai de prevenció de totes aquestes violències.

O.O: El centre, que vam inaugurar el juny del 2021, està obert a tota classe de persones que necessitin un acompanyament. Treballem, per exemple, amb moltes dones en situacions precàries. Alhora, és un espai on hi hem desenvolupat un conjunt de projectes dedicats a infants en situació de vulnerabilitat, que van des de l’atenció i l’acollida a iniciatives de suport escolar, espais per al joc, suport psicològic, etc.

Així, us podríem definir com una entitat d’acollida?

M.M: Sí, l’acollida és el principi fonamental de l’associació. Sigui quina sigui la necessitat de la persona, amb nosaltres té l’escolta garantida. Seiem amb ella, l’escoltem i veiem la seva situació. I, és clar, si està dins del que nosaltres com a entitat podem acompanyar i abordar, ho fem.

I si no trobeu aquest encaix?

M.M: Un altre pilar central de l’associació és el treball en xarxa. Per això, si ens trobem amb una situació que no podem gestionar o excedeix el que podem fer, derivem la persona a les institucions que corresponguin.

A grans trets, quines problemàtiques presenten les persones que acudeixen a l’associació?

O.O: La precarietat laboral, que afecta sobretot a col·lectius de migrants, és una de les més comunes, que ens trobem cada dia. També ve força gent amb problemes d’accés a l’habitatge, hi ha moltes famílies que estan vivint d’okupes perquè no tenen possibilitat d’accedir a un habitatge digne. Igualment, hem atès dones que estan patint violència de gènere, però potser la realitat que més ens ha sobtat i preocupat és la dels abusos a la infància, que pensàvem que seria més puntual i ens ha sorprès negativament.

Com arriben a l’associació aquestes persones?

M.M: Generalment, són persones que truquen a la nostra porta, perquè nosaltres no neguem l’escolta a ningú. També tenim famílies que arriben derivades d’altres institucions, no només del Vendrell sinó de pobles de l’entorn.

I sou persones formades per atendre aquestes situacions.

M.M: Tot el personal que tenim, també els voluntaris, és personal qualificat i professional, cadascú en la seva àrea. Tenim metges, psicòlegs, assistents socials, advocats, etc. I l’experiència d’haver treballat amb víctimes d’aquesta xacra que és el tràfic de persones.

"La realitat que més ens ha sobtat i preocupat és la dels abusos a la infància"

Mencionàveu les persones voluntàries, quina importància tenen per a l’associació?

O.O: Sempre diem que són el cor de l’associació. Tenim molt clar que sense elles no arribaríem a fer ni un petit percentatge del que fem. Són absolutament fonamentals per a nosaltres, pel seu esforç i dedicació. Cadascuna de les persones que vol col·laborar amb l’entitat passa una entrevista personal per conèixer quin és el seu perfil i com poden encaixar. I intentem que tinguin el seu protagonisme en tot allò que fan.

Parlem dels projectes de l’entitat, quins són els principals?

M.M: Cadascun d’ells apunten a una situació puntual. Tenim el programa de protecció a la infància, que es basa en el suport lúdic i treballa l’educació en valors per fer front a problemàtiques com el bullying, que pateixen molt dels infants que acompanyem i amb qui fem una feina de suport psicològic.

També tenim el programa d’acompanyament, obert a qualsevol persona, que hi troba un espai on se l’escolta i se l’acompanya en el que necessiti. Per exemple, si ha de fer tràmits, o buscar ajuda psicològica, posar una denúncia… Acompanyem tots els processos que impliquen la recuperació d’una víctima de tota mena de situacions de vulnerabilitat.

Igualment, oferim tallers i cursos, com els d’alfabetització per a persones nouvingudes que no coneixen la llengua, també tallers d’autoestima, que són especialment importants per a persones que surten de situacions dures i han de reconstruir-se.

També teniu un programa d’inserció laboral.

M.M: Sí, i és un dels que millor estan funcionant. Ensenyem i ajudem a tot allò que serveixi a persones a trobar una feina, com preparar un currículum o assessorar de cara a una entrevista de feina. També tenim una borsa de treball per oferir opcions a les persones que tenen dificultats per entrar al món laboral.

Una altra pota de la tasca d’Infància Robada El Vendrell és la sensibilització respecte a situacions relacionades amb el tràfic de persones, som prou conscients com a societat d’aquest problema?

O.O: Creiem que no, perquè és un tema sovint invisibilitzat i subterrani. Hi ha una part de la societat que viu totalment aliena a aquestes qüestions, i no em refereixo només al tràfic de persones, sinó a la vulnerabilitat en general. Són situacions que costa reconèixer fins i tot des de les institucions.

M.M: El tràfic de persones és un problema que no existiria si com a societat no ens mantinguéssim indiferents i amb por. Si preferim no mirar el problema, es perpetuarà en el temps. Però és complicat, perquè també hi entren poderosos interessos econòmics que no faciliten trobar una solució.

La pandèmia tampoc hi ha ajudat.

M.M: Segur que no, perquè ha provocat que problemàtiques que ja estaven invisibilitzades ho estiguin molt més. Hi ha hagut més dificultats per accedir als sistemes de salut on es detecten aquestes situacions, també el tancament de les escoles ha tapat situacions que els infants vivien dins les llars…

Ara que aneu camí de complir dos anys en actiu, quin balanç feu de la tasca de l’associació?

M.M: Doncs estem molt desbordades per la feina, però no només estem satisfetes del que hem fet, sinó que ens sentim molt privilegiades i afortunades de poder acompanyar tantes persones i ajudar-les a trobar un espai que fins ara ningú havia escoltat. Poder estar al seu costat, alleujar el seu dolor i ajudar-les a sortir de situacions d’explotació i opressió, donar-los una llum d’esperança és molt gratificant.

O.O: És així, trobar-nos amb gent que té ganes de tirar endavant i poder oferir-los una oportunitat és un regal. De fet, moltes d’elles després acaben sumant i col·laborant amb l’associació, fet que ens satisfà enormement.

"La pandèmia ha provocat que problemàtiques que ja estaven invisibilitzades ho estiguin molt més"

Com podem col·laborar amb l’associació?

M.M: A nivell econòmic, es poden fer donacions a l’entitat, però no és l’única manera de col·laborar, també a través del voluntariat cedint una petita part del temps. I, és clar, participant a les activitats que fem per conscienciar i fer difusió del problema que és el tràfic de persones. Ara bé, pensem que la millor col·laboració, no tant amb l’entitat sinó amb la causa, és prendre consciència que el tràfic de persones és un problema greu, real i actual. Necessitem més consciència social per fer un tomb a aquesta situació.

Què teniu al cap de cara al futur?

M.M: Ara estem en un moment de revisar projectes i aquesta mena de coses, però la idea és seguir amb tots els projectes que tenim en marxa, que estan funcionant molt bé. I reforçar el treball de conscienciació social, que és fonamental.

O.O: El que ens guia és seguir amb els ulls ben oberts, continuar molt despertes per veure el camí que ens va marcant la realitat. És el nostre plantejament fundacional: escoltar el que ens diu la realitat i donar resposta a les necessitats de les persones.