El secretari General de les Nacions Unides ja apuntava que la Covid19 tindria un impacte més greu en els col·lectius més vulnerables. En aquest informe, publicat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània, es fa un anàlisi de l’impacte sobre una població que ja pateix les conseqüències d’una ocupació militar i política.

Palestina des del 1965 i el Sàhara Occidental des de 1975 són territoris que viuen sota un sistema d’ocupació i control que ha rebut múltiples denúncies d’organitzacions internacionals per la seva sistemàtica vulneració de drets humans. L’informe presentat posa sobre la taula que la crisi de la covid ha agreujat de forma preocupant les condicions de vida de les poblacions d’ambdós territoris.

En tots dos casos, zones que ja viuen un confinament perimetral degut a les mesures d’ocupació, viuen un doble aïllament amb l’aturada de molts projectes de solidaritat internacional per les restriccions de mobilitat. L’informe, elaborat per Carlos Díaz Bodoque, està elaborat a partir de testimonis d’activistes sahrauís i palestins al territori.

Sàhara Occidental, el confinament dins del confinament

L’estat marroquí va implementar el confinament generalitzat el 20 de març del 2020, declarant l’estat d’emergència amb l’objectiu de protegir la salut pública. Amb aquesta declaració s’implementaven també sancions i penes de presó de fins a tres mesos per a tothom qui no complís amb les mesures. Segons els testimonis recollits a l’informe, la pandèmia de la covid19 i les mesures i sancions aprovades han servit d’excusa per augmentar la repressió cap a activistes i defensors de drets humans sahrauís.

Segons l’anàlisi, la situació de la població del Sàhara Occidental a territori alliberat, als campaments de refugiats, als territoris ocupats i a les presons marroquines està particularment exposada a la infecció de la covid. L’accés restringit a recursos sanitaris, la insuficient atenció mèdica i la manca d’infraestructura sanitària a la regió així com les condicions climàtiques dificulten la implementació de mesures higièniques necessàries per a evitar la propagació del virus i fan perillar la salut de moltes persones.

Segons Minetu Larabas, Secretaria General de la Unió Nacional de Dones Sahrauís, la situació que estan vivint als camps de refugiats és molt dura: "Si abans ja estavem aïllats internacionalment, sempre hi havia alguna possibilitat de tenir alguna visita internacional. Actualment tot està parat, ningú ve i ningú pot sortir d’aquí. La pandèmia s’ha sumat a les ja dures condicions que hem de suportar les persones refugiades".

Palestina, check points i videovigilància contra el virus

La ja coneguda indústria de seguretat israeliana no ha aturat la seva activitat durant la covid, sinó que pel que apunta l’informe, ha augmentat la seva implementació a la zona. Segons testimonis d’activistes palestins, s’han instal·lat més càmeres per a monitorejar la població palestina i s’han fet servir mesures discriminatòries a l’hora de sancionar per l’incompliment de les mesures sanitàries.

La repressió al poble palestí, segons l’informe, també s’ha vist accentuada durant la crisi sanitària. La realitat dels territoris ocupats sota control israelià impedeixen la capacitat i reacció institucional de les autoritats palestines i la seva resposta per evitar la propagació del virus. Segons el Dret Internacional Humanitari, Israel, com a potència ocupant ha de proporcionar a la població atenció primària de salut i habitatge, fet que segons les expertes, no està complint, provocant la dependència del sistema sanitari palestí a l’ajuda internacional.

No només el govern israelià no està garantint els drets bàsics de la població palestina, sinó que la política d’expulsió de la població palestina a través de la demolició de les seves cases no ha aturat durant el confinament. Durant el període més dur del confinament i fins a final d’agost del 2020 s’havien destruït un total de 89 cases palestines.

Un altre fet que destaca l’informe és el paper que han tingut check points a l’hora de negar l’accés al dret a la salut i el treball a la població palestina. Durant la pandèmia, el govern israelià va implementar certs canvis a nivell laboral i en les condicions dels treballadors palestins que treballen en territori israelià, obligant-los a quedar-se en territori israelià una vegada acabada la jornada per complir les mesures sanitàries. Això va fer que molts haguessin de dormir fora de casa seva, en condicions precàries i sense cap tipus de protecció.

Com sempre, la franja de Gaza ha estat la zona més castigada per les conseqüències esmentades, amb bombardejos, bloqueig de subministraments i apagades elèctriques que han repercutit negativament en l’atenció hospitalària i en la cura de criatures i pacients en unitdats de cures intensives.

Davant d’aquesta situació l’informe conclou que cal una acció internacional que denunciï les vulneracions dels drets fonamentals justificats pel context de la pandèmia, que no normalitzi pràctiques de vigilància estatal i que garanteixin que aquestes no persistiran un cop acabada la pandèmia. Des de l’ACNUR ja s’han emitit diversos comunicats en que recomanen als estats que "les declaracions d’emergència basades en la crisi de la covid19 no han d’utilitzar.se com a excusaper a l’acció repressiva sota pretext de protegir la salut".