Desenes de dones de Bello i Medellín (Colòmbia) han rebut formacions en gènere i drets humans, suport de la comunitat amb relació a la seva capacitat de participació i d’incidència, i han impulsat projectes d’emprenedoria i d’inserció en la vida laboral amb l’objectiu d’enfortir la seva autonomia i contribuir al compliment dels seus drets.

Ho han fet en el marc del projecte d’intercooperació ‘Promoció dels drets i l’autonomia de les dones a Colòmbia’, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que han desenvolupat durant un any SED Catalunya i la Fundación Huellas, i que promou processos d’inclusió social des de la perspectiva dels drets humans, amb especial atenció a la infància i a les dones. Aprofitant la visita de l’equip de la fundació a Catalunya, parlem de la iniciativa i de la situació de les dones a Colòmbia amb la Mónica Álvarez, tècnica del projecte.

Parlem del projecte ‘Promoció dels drets i l’autonomia de les dones a Colòmbia’. Quina valoració en feu?

Realment, ha estat un projecte molt bonic i una experiència molt significativa tant per a l’equip tècnic que l’hem acompanyat com per a les dones que hi han participat. L’hem dut a terme durant tot un any, i això ens ha permès fer un treball en profunditat. Durant aquest procés, que s’ha cuinat a foc lent, hem posat sobre la taula temes i problemàtiques molt necessàries per a les dones, sobretot relacionades amb el gènere, i hem posat a l’abast tota mena d’eines amb l’objectiu de generar i reforçar l’autonomia de les dones.

Quins grans àmbits heu pogut tractar al llarg del projecte?

Hem treballat la promoció de drets, a través de l’escola vivencial de gènere, en què hem parlat de les violències basades en el gènere. Alhora, hem abordat el tema del dol, mitjançant acompanyaments psicosocials a les dones, aprofundint en les diferents etapes del dol i proporcionant eines personals i socials per afrontar-lo. També hem parlat de sororitat, apostant per enfortir el teixit social dels barris; així com de promoció de la participació, a través de cinefòrums en què projectàvem pel·lícules per debatre i aplicar els aprenentatges a la vida quotidiana de les dones.

Com a tècnica del projecte, has acompanyat tot el treball sobre autonomia econòmica.

Sí, és un altre dels àmbits importants i hem pogut reflexionar sobre la importància de tenir uns ingressos propis, que permeten prendre decisions, i que les dones puguin manejar els seus propis recursos. Pensem que és rellevant perquè l’economia sempre ha estat reservada als homes, mentre les dones han quedat relegades a tot el que té a veure amb les tasques de cures, principalment.

Com s’ha desenvolupat el projecte en tots aquests àmbits?

Una de les claus és que les diferents temàtiques s’han anat entreteixint constantment. Vam articular quatre grups de dones i cadascun va escollir una formació sobre un tema que volia aprendre. Un era de cuina i manipulació d’aliments; un altre sobre costura i brodats; un sobre decoració de festes i maquillatge; i un últim grup, amb dones que provenien de zones rurals, sobre gallines ponedores i pollastres d’engreix.

Formar-se per fomentar l’autonomia i desenvolupar iniciatives productives.

Així és, i ens hem adonat que a les dones els encanta participar en aquests processos de formació tècnica, perquè realment és una oferta a la qual normalment no tenen accés. Ho han gaudit i la possibilitat d’enfocar-se a allò que més els interessa ha fet que moltes d’elles hagin participat en més d’una formació.

Quin va ser el pas següent a la formació?

A partir de les formacions, vam demanar a les dones que postulessin iniciatives per al capital llavor. En principi, teníem previstes una desena d’iniciatives i, finalment, en van sorgir quaranta-set. I ens van sorprendre algunes decisions de les dones, com en el grup de gallines ponedores, en què van decidir que el capital fos col·lectiu. Aquesta idea va sorgir d’elles i ens va semblar una aposta molt interessant.

Com s’ha donat continuïtat a aquestes iniciatives?

Les hem acompanyat des del projecte. Els mesos de setembre i octubre ens vam asseure amb les dones per estructurar bé la idea d’iniciativa productiva o negoci. I les vam acompanyar al centre de la ciutat a comprar tot el necessari per fer realitat les iniciatives. Això també ha servit per activar capacitats de les dones, per exemple, a l’hora de reconèixer proveïdors o com trobar preus més competitius. La idea final és que elles soles puguin donar continuïtat al projecte.

Ara, les iniciatives ja estan en marxa i estem treballant tot el tema de la comptabilitat, com gestionar ingressos i despeses, així com organitzar-se econòmicament, atès que és una de les carències que vam detectar.

Així, la resposta de les dones ha estat bona? Ha funcionat aquest procés d’empoderament que busca el projecte?

Sentim que sí, que les dones ho han rebut molt bé i s’han empoderat en el sentit que, per exemple amb les formacions sobre gènere, han pres consciència de situacions que les limiten i sovint tenen a veure amb el masclisme de la societat. El treball sobre el tema del dol també ha estat un procés molt sanador per a elles. Moltes d’elles havien patit situacions com abusos i ni tan sols eren conscients que eren víctimes d’aquestes violències.

S’ha despertat una consciència en elles.

El projecte els ha generat moltes preguntes en diversos àmbits, com les relacions de poder que s’estableixen a la parella, o fins i tot amb els fills i filles. En definitiva, ha servit per qüestionar dinàmiques i violències que tenen a veure amb el gènere. S’han adonat de les limitacions que patim les dones, de la necessitat de reforçar la nostra autonomia i del fet que les dones tenim moltes capacitats i podem fer moltes coses per nosaltres mateixes.

També els ha generat dilemes?

Bé, per exemple en el tema de l’autonomia econòmica hem tingut casos de parelles de les dones que no estaven d’acord amb el fet que participessin en un projecte com aquest i les motivéssim a generar els seus propis ingressos. Ara bé, totes han reaccionat defensant la seva autonomia i llibertat per fer el que els agrada, i deixant clar que el seu lloc no només està a la llar i en les tasques de cures. En certa manera, crec que el projecte ha contribuït a donar més sentit a les seves vides.

"Amb aquest projecte hem contribuït a donar més sentit a les vides d'aquestes dones".

Si ampliem el focus, quin és l’estat general dels drets de les dones a Colòmbia?

Penso que, culturalment, hem generat una pila d’estereotips sobre què és ser dona i ser home, així com sobre les relacions de parella. Amb tot, penso que anem avançant i hi ha hagut un cert reconeixement de les violències que ens afecten, s’han posat a l’escenari públic. Ara bé, aquesta transformació cultural progressa lentament perquè fa molts segles que arrosseguem aquestes idees. La realitat és que avui, a Colòmbia, es continuen legitimant moltes violències contra les dones.

És un problema de les lleis, del marc normatiu, o va més enllà?

Tenim una legislació molt maca que parla de les violències basades en el gènere i que ofereix rutes a resseguir per combatre-les, però la realitat és que no s’aplica perquè no existeix una capacitat institucional prou forta per fer-ho. Per exemple, per a una dona, accedir a una casa d’acollida quan està en risc la seva vida per violència de gènere continua sent molt difícil. Ha d’estar, literalment, en un risc molt gran de morir perquè l’acceptin en un programa de protecció. Sempre s’espera que la violència escali fins a nivells insuportables.

En què cal treballar més?

En moltes coses, per exemple, en el tema de la prevenció, que no s’està abordant com caldria. El poc desplegament institucional que hi ha es focalitza molt més en l’atenció que en la prevenció. Per això crec que el nostre projecte també és molt valuós en aquest sentit, perquè incideix en la prevenció treballant la presa de consciència de les dones i en l’expressió dels problemes que les afecten.

Quines són les principals barreres que traven el desenvolupament de l’autonomia i els drets de les dones?

En vam parlar amb les dones i va sortir molt el tema de l’educació. Moltes de les dones s’han hagut de desplaçar forçosament pel context de violència que afecta el país i no s’han pogut formar. Realment, ens hem trobat amb nivells d’escolarització molt baixos. També existeixen moltes barreres institucionals, per exemple per accedir a la salut, que provoquen vulneracions dels drets sexuals i reproductius. I, és clar, barreres socioculturals que afecten l’autonomia i releguen les dones a la llar i a les tasques de cures.

Parlaves del context de violència, que afecta totes les esferes de la vida al país.

És així. Per exemple, pel que fa a l’autonomia econòmica, als barris hi ha presència de grups armats, que es fan dir ‘los muchachos’, que si veuen que alguna persona té un negoci o alguna activitat econòmica li reclamen el que anomenen ‘vacunas’, que és una mena d’impost il·legal. Ho explico perquè això ha fet que nosaltres hàgim treballat molt de portes endins i a través de xarxes de suport entre nosaltres. Tenim problemes greus com el narcotràfic, que és una economia il·legal molt forta que és molt permeable en la quotidianitat.