Dia rere dia, milers de persones es veuen obligades a marxar els seus països d’origen per múltiples causes, com fugir de conflictes armats, escapar del jou de governs autoritaris o deixar enrere situacions de violència, discriminació o pobresa, entre moltes altres.

Aquestes persones prenen la sempre difícil decisió d’abandonar les seves llars amb l’anhel de trobar refugi allà on la pau i els drets humans fonamentals siguin respectats per poder bastir un projecte de vida. No obstant això, la majoria es topa amb una dura realitat: la impossibilitat d’accedir a rutes legals i segures que garanteixin el seu dret a migrar.

Durant el seu trànsit, moltes persones que cerquen un futur millor a Europa es veuen forçades a viure en els anomenats camps de persones refugiades que s’han alçat per contenir els fluxos migratoris. Així, el pervers model europeu de blindatge de fronteres ha donat lloc a espais que ben bé poden ser considerats com a presons per a persones refugiades.

La Unió Europea (UE), com a part d’aquesta estratègia de contenció, finança amb fons públics la construcció i el manteniment d’aquestes instal·lacions, on s’apleguen milers de persones en condicions d’absoluta precarietat.

Un d’aquests indrets, icona de l’Europa fortalesa, és el campament de persones refugiades de Principovac, a Sid (Sèrbia), molt a prop de la frontera amb Croàcia. A finals del 2022, les habitants del camp van iniciar una vaga per denunciar les penoses condicions a què es troben sotmeses. Així ho denuncia també l’entitat No Name Kitchen, qui fa més de sis anys que treballa per donar suport a les persones en trànsit que pateixen les violentes conseqüències de les polítiques de frontera dissenyades als despatxos de la UE.

Les denúncies sobre la deplorable situació que es viu al campament de Principovac van arribar a l’equip de No Name Kitchen que opera al nord de Sèrbia. La vaga empresa per les persones que hi habiten va posar una mica de llum a una realitat plena de foscor i violència, patrocinada per la UE. “La protesta va trencar un fals equilibri que existia entre la violència i el silenci cap a aquesta violència”, exposa l’organització en un comunicat.

A més, un vídeo gravat a l’interior del campament per una persona aliena a l’entitat mostra amb tota cruesa les pèssimes condicions que han de suportar les persones que resideixen a Principovac.

“Les diferències respecte a una presó són invisibles”, verbalitzen els testimonis recollits al vídeo, que fa paleses les inhumanes condicions del campament. Les imatges parlen per si soles. Menjar de molt baixa qualitat en quantitats irrisòries, atenció mèdica inexistent, condicions higièniques roïns, així com la violència psicològica exercida per les persones que ostenten l'autoritat del campament són només algunes de les penalitats que pateixen diàriament les persones que hi habiten.

A tall d’exemple, i com a mostra del nul respecte cap a les persones que resideixen al campament i les seves cultures, alguns testimonis expliquen que les persones que custodien la instal·lació van repartir carn de porc per menjar, malgrat ser plenament coneixedores que la majoria de les persones que hi viuen són musulmanes.

De fet, sumen, aquest fet va ser un dels que va desencadenar la vaga. A banda, diverses persones asseguren estar convençudes que el menjar que s’ofereix al campament amaga alguna mena de tranquil·litzant amb el propòsit de sedar-les.

“El sentiment que tenim és de càstig, sense cap motiu ni raó aparent”, expressen les residents al camp de Principovac. Un tracte punitiu injustificat, recorden des de No Name Kitchen, que finança directament la UE amb fons públics i que han de suportar persones que l’únic que han fet és fugir de països en guerra, conflictes o governs autoritaris.