L’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data prou desconeguda per a la totalitat de la població. En poques agendes dissenyades per personalitats que tenen certa influència en les xarxes socials o en gairebé cap ni un dels calendaris de propaganda que arriben a la bústia per Cap d’Any destaquen aquest dia com una data a marcar en vermell. I aquest és precisament el problema.

Històricament, les dones que s’han dedicat a la investigació científica han vist com els seus descobriments o bé s’han adjudicat a qualsevol company masculí del seu equip d’investigació o, fins i tot, al seu marit. La historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter va batejar aquest fenomen amb el nom de Matilda Joslyn Gage, activista dels drets de les dones i pionera a denunciar la injustícia que suposa que s’hagin ignorat de forma sistemàtica els descobriments de científiques brillants al llarg de la història.

Campanya #NoMoreMatildas

La campanya #NoMoreMatildas l’ha impulsat l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), fundada l’any 2002, que “des dels seus inicis lluita per reivindicar i fer visible la feina de les dones científiques del present i del passat”, aclareix Adela Muñoz, presidenta d’AMIT-Andalusia i catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla.

L’objectiu de la campanya és donar a conèixer entre la societat l’efecte Matilda i que les dones científiques que han estat invisibles recuperin el protagonisme que mai haurien d’haver perdut.

La falta de referents comporta menys vocacions

Aquesta manca de reconeixement de les dones no és només un greuge cap a les tecnòlogues, científiques i investigadores, sinó que fa que les nenes tinguin molts menys referents on emmirallar-se i hi hagi menys vocacions científiques entre les estudiants. Tot plegat perpetua els estereotips i porta a les noies a pensar que són menys vàlides per a la ciència, que abandonin la seva vocació o que quedin estancades i no puguin desenvolupar el seu potencial.

Les xifres són demolidores: Només el 20% de dones ocupen places d'alt nivell en el camp de la investigació, només un 28,5% dels estudiants en carreres científiques són dones, i en els llibres de l'ESO només el 7,6% dels referents científics són dones.

Des de l’AMIT tenen esperança que aquests percentatges canviïn i consideren que s’ha de començar pels referents científics en els llibres de text. Per aquest motiu, dins la campanya #NoMoreMatildas han redactat un annex per incloure als llibres de text (a partir de cinquè) un major protagonisme de les figures de les científiques invisibilitzades.

Entre les investigadores que hi apareixen hi ha l’Ada Lovelace, la primera programadora de la història; la Lise Meitner, científica que va descobrir la fissió nuclear (en la qual es va basar la bomba atòmica, projecte què no va comptar amb la seva participació perquè ella es va negar a formar-ne part); la Nettie Stevens, descobridora dels cromosomes sexuals; la Rosalind Franklin, descobridora de l’estructura de doble hèlice de l’ADN, i Margarita Salas, bioquímica espanyola que va fer grans avenços en la biologia molecular.

Segons Adela Muñoz, presidenta d’AMIT Andalusia, “les editorials han fet públic el seu desig de treballar amb la nostra organització per adequar el contingut dels llibres de text a la realitat plural de la ciència d’avui, on els protagonistes no són només homes blancs”.

A més, dins d’aquesta campanya per fer visibles les dones a la ciència, l’Associació de Dones científiques i Tecnòlogues ha publicat a la xarxa tres biografies imaginàries d’Alexander Fleming, Albert Einstein i Rudolf Schöedinger que conviden a pensar què hauria passat si haguessin estat dones.

Característiques de la campanya i repercussió

La campanya ha tingut una forta repercussió a les xarxes socials i molts mitjans n'han fet menció. Des de l’AMIT ens expliquen quin va ser el seu origen: ”El nostre pressupost no ens permetia llançar una campanya d’aquesta envergadura i qualitat, però va ser possible gràcies a l’oferta altruista de l’empresa de publicitat Gettingbetter, en col·laboració amb l’agència literària Dos Passos i la de continguts audiovisuals Kamen Estudios. El seu coneixement professional a l’hora d’enviar missatges i la seva disposició absoluta a seguir els nostres consells han fet que aquesta campanya aconsegueixi uns elevats estàndards de qualitat”.

“Ni en el millor dels nostres somnis podíem imaginar que personalitats com Carmen Calvo, vicepresidenta Primera del Govern d’Espanya; Pedro Duque, ministre de Ciència; i Mª Isabel Celaá, ministra d’Educació, presentessin la campanya a la seu espanyola del Parlament Europeu”, admet la presidenta d’AMIT Andalusia, tot i que destaca que “aquest èxit es deu, sobretot, a la societat espanyola i internacional, que ha amplificat i difós el missatge a tots els mitjans que tenia al seu abast”.