Noves tecnologies i drets humans: una arma de doble tall

L’era de la globalització ens va obrir la porta a un accés il·limitat a la informació en qüestió de segons, a compartir coneixements sense barreres, comunicar-nos amb l’altra punta del món en un tancar i obrir d’ulls i viatjar a indrets llunyans en unes poques hores. 

Avui, en un món que canvia a un ritme vertiginós, ja som capaços de moure'ns amb cotxes que es condueixen sols, controlar dispositius a través de la ment o crear òrgans amb una impressora 3D, entre altres avenços que ni tan sols podem imaginar l’abast que tindran demà.

És un fet que el progrés tecnològic ha actuat com a motor de desenvolupament de les nostres societats i ha canviat la nostra realitat. Cada cop més presents i guanyant terreny en tots els àmbits de les nostres vides, les noves tecnologies han ampliat els espais de llibertat fins a límits difícilment imaginables uns anys enrere, han facilitat les comunicacions i han transformat les relacions socials.

“Ben emprades, les noves tecnologies tenen una funció alliberadora, que, per exemple, ens han permès un accés al coneixement i a l’educació que no haguéssim pogut assolir d’una altra manera”, assegura en David Bondia, doctor en Dret, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i president de l’Institut Català de Drets Humans (ICDH). 

Tanmateix, la innovació tecnològica ha generat nous drets per a les persones i ha potenciat els ja existents, com el dret a la informació o la llibertat d’expressió. Uns avenços que, a priori, ens haurien d’encaminar cap a societats més obertes, tolerants i igualitàries. 

Nous drets, noves agressions i noves problemàtiques

Malgrat tot, pecaríem d’ingenus si penséssim que tot això ha estat a canvi de res. Ben al contrari, el peatge que hem pagat -i seguim pagant-, en forma de costos ambientals i socials, resulta cada cop més feixuc i s’albira insostenible si no hi posem remei.

Així, sense voluntat de demonitzar el progrés, és necessari obrir el focus i reflexionar sobre les contrapartides que amaga l’omnipresència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’impacte que tenen en el món que vivim. 

En aquest sentit, no podem obviar que també han crescut les agressions als drets humans de tota mena lligades als avenços tecnològics i el fet que, cada cop més, s’estan emprant com a eina de control i dominació de les poblacions. 

Per exemple, Bondia identifica la vulneració del dret a la privacitat, la proliferació de l’espionatge i la manca de seguretat de la correspondència i les trucades telefòniques com alguns dels principals desafiaments que plantegen els avenços tecnològics en matèria de drets humans. Tots ells s'analitzen en recent informe d'Amnistia Internacional, que posa el focus en gegants tecnològics com Google i Facebook.

Nogensmenys, avisa que “aquestes vulneracions ja passaven abans, però les noves tecnologies ho han facilitat. Per exemple, les ‘fake news’ han existit sempre, però ara es poden difondre més ràpidament i de manera més efectiva”, ressalta.

Una qüestió que reforça Josep Maria Royo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l'Escola de Cultura de Pau: “ens cal sobirania tecnològica, hi ha usuaris que tenen les seves dades allotjades en servidors, amb interessos que desconeixen, que poden accedir fàcilment a les seves dades i comunicacions. Això està passant”.

Fabricar aparells, vulnerar drets 

Però si parlem de vulneracions de drets humans vinculats a les noves tecnologies, potser l’exemple que primer ens ve al cap, del que més se n’ha parlat -i un dels més sagnants-, és el de l’extracció de minerals estratègics per a l’alta tecnologia, com passa a la República Democràtica del Congo (RDC).

És ben sabut que per fabricar els aparells tecnològics que emprem en el nostre dia a dia es necessiten valuosos minerals, com el Coltan, que s’aconsegueixen només en certs països, el més important dels quals és la RDC. Un estat immers en un conflicte permanent, en gran part perpetuat arran de la lluita pel control dels seus recursos naturals en nom de la tecnologia. 

Malgrat que en els últims deu anys la situació de conflicte s’ha mitigat, l’explotació dels recursos que alimenten les fàbriques i engreixen els beneficis de les grans empreses tecnològiques continua sent una font d’inestabilitat i un generador de focus de violència al país africà. 

Tot i la gravetat del que hi passa, Josep Maria Royo, que també és membre de la Xarxa d'Entitats per la República Democràtica del Congo, alerta que cal anar més enllà. “La qüestió és no parlar només de la situació al voltant de la RDC; vulneracions de drets se’n produeixen en totes les fases del cicle de vida dels aparells electrònics, com ara els telèfons mòbils, ordinadors portàtils o tauletes”, explica. 

Per això, segons Royo “és imprescindible reflexionar sobre quin és el model de producció i consum de les TIC, alhora que cal ser conscients que generen violacions dels drets humans, no només a la RDC, sinó també de caire laboral a països com la Xina i Corea del Sud”.

Royo posa el focus en tots els sectors de producció d’aquests aparells d’alta tecnologia. “Hi ha multitud d’empreses, no només les grans tecnològiques, sovint amb poca visibilitat, que estan implicades directament o indirectament en tot aquest procés. Les responsabilitats són diverses”, apunta. I no només en l’àmbit de la telefonia mòbil, sinó també en la construcció d’avions, radars o altres productes d’alta tecnologia.

Responsabilitats i solucions compartides

Per frenar aquesta problemàtica que fa estralls, cal una acció decidida de governs, institucions i empreses. I això, almenys des de molts governs, no s’està duent a terme. Ben al contrari, David Bondia avisa que molts executius “no només no vigilen ni sancionen els abusos, sinó que en moltes ocasions són ells mateixos els que vulneren drets en nom de les noves tecnologies”. 

I les grans empreses tecnològiques? Josep Maria Royo creu que tenen molta responsabilitat i se les ha de forçar a actuar: “aquestes multinacionals, per exemple de la telefonia mòbil, són les que més capacitat d’influència tenen sobre aquest circuit productiu i a tot el sector, per això hi hem de posar més èmfasi”. 

Però amb actualitzar la protecció de drets no n’hi ha prou. Josep Maria Royo destaca el paper necessari d’altres agents per posar fre als abusos. “Ens hem de plantejar quines alternatives tenim com a societat civil organitzada per canviar aquestes situacions i pressionar els nostres governs i empreses perquè assumeixin responsabilitats. Cal que s’imposi un consens per incorporar criteris de comerç just, responsabilitat social i exigir productes lliures de violències”, subratlla Royo. 

“La societat civil està canviant en el sentit que cada cop és més conscient dels seus drets i marca més límits”, afegeix Bondia. En la mateixa línia, Royo conclou que “fomentar que hi hagi organitzacions que vetllin per denunciar les vulneracions i promoure alternatives com l’economia social i solidària està a les nostres mans”.

A més, nosaltres, com a consumidors d’aquestes tecnologies, tenim responsabilitats. En aquest sentit, Royo proposa fer una reflexió. “No hem d’oblidar el nostre model personal de consum, cada persona escull quin tipus de mòbil o ordinador compra, quina vida útil li volem donar o si en fem un ús més o menys responsable i respectuós”, sentència.

Un llarg camí per recórrer

Quin futur ens espera? És evident que encara estem lluny d’acabar amb les vulneracions de drets lligats a les noves tecnologies, però sembla que, com a societat, comencem a prendre consciència de la situació.

“Si ens fixem en el context polític, amb el creixement de l’extrema dreta i dels autoritarismes, no podem ser massa optimistes”, assegura Royo, que, malgrat tot, destaca que s’ha avançat molt en matèria de drets humans en l’últim segle. “Si ho mirem des d’una perspectiva a més llarg termini, hem de ser conscients que hem avançat molt, però és cert que queda un llarg camí per recórrer”.