Després de ser objecte d’encesos debats, finalment la Unió Europea (UE) va donar llum verda al certificat o passaport Covid, que facilitarà els viatges per Europa a partir del pròxim 1 de juliol. I és que, des de l’adveniment de la pandèmia i amb l’objectiu de contenir l’expansió del virus, es van imposar a escala global tota mena de restriccions de drets fonamentals, com la suspensió de la llibertat de moviments. Unes mesures que han comportat una contracció econòmica encara difícil de calibrar.

Avui, més d’un any després de l’arribada de la Covid i amb una campanya global de vacunació en marxa, s’han plantejat diverses opcions per deixar enrere aquesta excepcionalitat i reactivar l’economia i els desplaçaments. Una d’elles són els passaports o certificats Covid, com el que ha aprovat la UE.

Anomenat oficialment Certificat Covid Digital de la UE, és un sistema d’acreditació digital -mitjançant un codi QR- o en paper i gratuït, que permet acreditar de manera senzilla que una persona ha estat vacunada contra la Covid, té anticossos per haver passat el virus o ha donat negatiu en una prova diagnòstica recent. El certificat, que tindrà una durada de 12 mesos, entrarà en vigor l’1 de juliol -tot i que a països com Espanya ja s’està provant des del 7 de juny- amb l’objectiu de facilitar la mobilitat segura dels ciutadans.

El certificat tindrà un format comú, és a dir, cada estat membre de la UE podrà expedir-los i seran vàlids a la resta de països. No disposar del certificat no implicarà no poder viatjar, però les persones que no el tinguin s’exposen a haver de complir les mesures addicionals que cada Estat imposi als viatgers, com ara quarantenes.

Inclou les vacunes homologades per l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que de moment són quatre: Astrazeneca, Moderna, Pfizer i Jansen. A Catalunya es pot demanar a través de Lamevasalut o del web del ministeri de Sanitat.

Diversitat de certificats i poca cooperació global

El de la UE no és l’únic certificat d’aquesta mena que s’ha desenvolupat al món. Altres països com la Xina, Israel o Grècia han o estan desenvolupant el seu propi document, així com des d’iniciatives del sector privat. Aquesta varietat, que pot acabar comportant desordre i confusió, també evidencia la manca de cooperació global que s’ha practicat, en consonància amb el nacionalisme ferotge que ha marcat la producció, compra i distribució de les vacunes.

Alhora, apunten els experts, aquesta no harmonització dels passaports de vacunació pot ser un problema per assolir l’objectiu fixat: la reobertura del trànsit global.

“El problema no és tant científic com diplomàtic, però si els països reconeixen els certificats dels altres no té per què haver-hi problemes per recuperar el trànsit global”, explica la Clara Marín, metgessa resident de Medicina Preventiva i Salut Pública a l’Hospital Clínic de Barcelona i col·laboradora del departament d'Anàlisi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa".

En aquest sentit, Marín creu una bona solució seria adoptar un criteri comú i lògic: validar tots els certificats que incloguin vacunes acceptades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Quelcom que la metgessa resident del Clínic veu més difícil és consensuar una estandardització global que permeti la creació d’un únic certifica: “Tècnicament no és impossible, però en un context marcat per un nacionalisme ferotge que hem vist amb el tema de les vacunes, sembla molt complicat que tots els països es posin d’acord”, rebla.

Una eina interessant que planteja desafiaments

La introducció d’aquests certificats o passaports no ha estat senzilla i ha generat tot un seguit de dubtes i debats ètics, científics i legals que convé no passar per alt. És evident que urgeix una reobertura, però es tracta d’una mesura precipitada, que busca incentivar la reactivació econòmica a qualsevol preu?

“Pel que fa al certificat de la UE, sí que s’han tingut en compte els desafiaments de tota mena que planteja una iniciativa com aquesta, i és evident que el seu objectiu principal és iniciar una recuperació econòmica, i si no posa en risc a la població i té en compte els objectius de salut, és una eina molt interessant”, diu Marín, que destaca que no serà obligatori per viatjar, és accessible i gratuït i, en principi, garantirà la privacitat.

Per altra banda, un dels dubtes que plantegen aquests certificats és si tenen sentit en un moment en què el coneixement sobre el virus i les vacunes és encara limitat, especialment pel que fa a la duració de la immunitat que proporcionen les vacunes i els anticossos, o si les persones vacunades, tot i no desenvolupar la patologia, són capaces de transmetre el virus.

La Clara Marín creu que aquest sistema s’ha posat en marxa ateses les evidències que les persones vacunades arriben a taxes molt altes d’immunitat i la transmissió es redueix. Ara bé, apunta que cal tenir clar que això no ha de ser estàtic ni inamovible i ha de respondre als canvis en la situació epidemiològica i a les noves evidències que es vagin generant, sempre prioritzant salvaguardar la salut i la protecció de la població.

Facilitar la mobilitat sense discriminacions

Tanmateix, existeix el temor que els certificats aprofundeixin en les desigualtats i discriminacions ja existents, privilegiant les persones vacunades sobre les que no ho estiguin. I més tenint en compte que el desigual accés a les vacunes que s’ha evidenciat entre els països d’ingressos alts i els d’ingressos mitjans i baixos.

Marín creu que aquest és un “desafiament claríssim” dels certificats Covid, atès que “aquesta inequitat existeix i és un fet”, per això creu que “tot passa perquè els certificats no siguin obligatoris per viatjar ni per accedir a cap tipus d’espai, ni servei”, alhora que s’ofereixen alternatives com l’accés a tests diagnòstics assequibles per fer el mateix que permet el certificat.

En aquest sentit, la UE ja ha anunciat que mobilitzarà 100 milions d’euros per posar a disposició de la població testos massius. “Aquesta ajuda econòmica per accedir a proves diagnòstiques de manera assequible s’ha de posar en marxa ja si no volem generar inequitats, també per a les persones que no es poden vacunar per qualsevol patologia o simplement decideixen lliurement que no ho volen fer”, apunta Marín.

I si un cop es consoliden aquests certificats es valora exigir-los per atorgar llibertat d’accés a serveis, instal·lacions o equipaments com teatres, cinemes, o fins i tot per a una entrevista de feina? Sense anar més lluny, a Israel, ja s’han celebrat concerts i funcions de teatre on només podien accedir persones en possessió del certificat, l’anomenat ‘passaport verd’.

“Parlem del mateix: ha d’existir una alternativa assequible per a les persones no vacunades per evitar que es produeixi cap mena de discriminació, i molt menys a nivell laboral”, convé la col·laboradora d’ISGlobal, que apunta, a més, que en una entrevista de feia l’oferent mai hauria de poder accedir a aquestes dades.

El repte de la privacitat

I és que, un altre repte majúscul que presenten els certificats Covid té a veure amb el maneig de dades, la identitat i la privacitat. Marín admet que aquesta és una “preocupació real”, atès que sempre s’ha plantejat vincular aquests certificats als registres d’identitat de cada país. Ara bé, el problema, subratlla, és que no tots els països tenen els mateixos registres i avui moltes persones al món no tenen accés a documents bàsics d’identitat.

“No està clara la solució global a aquest problema”, reconeix, si bé a la UE la pràctica totalitat de la població té accés a documents d’identitat i això no és un problema perquè hi ha registres centralitzats i digitalitzats, “sí que s’ha de cercar una solució adaptada al context d’altres llocs”.

Pel que fa al maneig de les dades, Marín creu que la privacitat és absolutament imprescindible. “Aquestes dades no s’han de poder utilitzar per a finalitats que la persona no hagi autoritzat, ni poden ser accessibles a tercers, per això cal una estratègia preparada i protegir la privacitat de les persones”, conclou.