Passió i escepticisme, reaccions contraposades davant "Kony 2012"

Invisible Children, una ONG nord-amerciana ha posat en marxa una campanya per buscar i portar davant de la justícia Joseph Kony, un dels homes més buscats del món. La iniciativa es basa en un vídeo viral que en molts pocs dies s'ha difós arreu del món a través de les xarxes socials i ha estat vist per milions de persones. Ha aconseguit mobilitzar molts i moltes joves, però també ha desertat crítiques.

Qui és Joseph Kony?

Joseph Kony és el líder del messiànic Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA, en anglès), que ha segrestat des de 1987 a milers de nens i nenes, principalment a Uganda, i ha generat més de 2 milions de desplaçats interns. El nois eren reclutats com a soldats i les noies per servir als soldats o com esclaves sexuals.

El 2005, Kony va ser acusat de crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional de L'Haia, però ha eludit la captura. Es creu que Kony va fugir d'Uganda i ara es troba al sud del Sudan, a la República Democràtica del Congo o a República Centreafricana.

Hàbil campanya: vídeo viral i implicació de famosos

El vídeo de 29 minuts en què se centra la campanya Kony 2012 llança un missatge clar: Kony, el líder de l'Exèrcit de Resistència del Senyor, ha de pagar per les greus violacions dels drets humans de les quals està acusat, inclòs l'assassinat en massa, l'esclavitud i el segrest de menors per convertir-los en nens soldat o en nenes serventes, i fins i tot en esclaves sexuals.

L'objectiu és posar en boca de tothom el nom de Kony i anima a l'activisme per fer pressió a les autoritats per tal que s'impliquin en aquesta causa i lluitin per portar a Kony davant el Tribuna Penal Internacional de L'Haia. El vídeo desapareixerà el 31 de desebmre de 2012 i els impulsors esperen que per a aquella dataj a s'hagi detingut en Kony.

L'ONG que impulsa la campanya, Invisible Children, ha establert un dia, el 20 d'abril, perquè tothom es mobilitzi, no només a la xarxa sinó que també als carrers. Ofereix un kit d'activisme amb pòsters, polseres, etc.

En molts pocs dies ha aconseguit el suport de polítics, organitzacions i artistes, i, més enllà, ha mobilitzat milions de joves, gràcies a la difusió a través de les xarxes socials.

Aquí pots veure el vídeo amb subtítols en castellà:

Crítiques: Propagandista i simplificadora

La campanya ha rebut el suport d'artistes i personalitats i organitzacions diverses, tot i així, alguns ho han fet amb una mica de recel o matisant el seu suport, com ara, Anonymous, que, encara que en un principi hi va oferir suport, més tard ha assenyalat que es tracta de "propaganda" i que hi ha "una cosa fosca" en la iniciativa.

Algunes ONG i experts/es en el conflicte ugandès afirmen que la campanya simplifica una crisi humanitària que ja dura molts anys i que no anima a aprofundir en aquesta realitat ni a qüestionar-se res.

Per exemple, Mareike Schomerus, directora del Programa d'Investigació de Justícia y Seguretat en el London School of Economics and Political Science i autora de diversos llibres sobre Kony, ha escrit un article d'opinió a la plana web de la CNN, on afirma que aquesta campanya no reflexa la millor manera de canviar el món: "Lluitar violència amb violència, ometre passos de canvi social i fer que una ideologia estreta es torni massiva al aconseguir que milions de persones que no es qüestionen res alcin seus punys en senyal de suport".

El director del vídeo, Jason Russell, ha publicat un vídeo agraint el suport i fent front a les crítiques ha respost que s'ha simplificat la realitat de manera deliberada amb l'objectiu que tothom entengui el missatge: "Segur que simplifico en excés aquest tema. El vídeo no és la resposta. Només és la porta d'entrada a la conversa. Estem orgullosos que sigui senzill. Això ens agrada. I volem que segueixis investigant, volem que llegeixis sobre la història".

Mark Drumbl, professor de dret de la Universitat de Washington and Lee i autor d'un llibre sobre els nens soldat ha afirmat que "el millor que podem fer per reintegrar els nens soldat és humanitzar a aquells que ho van ser, no presentar com a víctimes sense cervell d'un autòmat programat per matar".

Invisible Children també ha rebut crítiques per la seva gestió. Pots saber-ne més llegint la notícia Kony 2012 divide opiniones en la red.

Arriba massa tard...

A Uganda ha rebut una barreja de reaccions, com que l'atenció arriba massa tard, que gran part del conflicte armat a la zona ha perdut intensitat i que les tropes governamentals solen ser acusades d'aquestes atrocitats que s'atribueixen als combatents de Kony.

Jose Miguel Catalaydu, a l'article Blanco salva a negro. Kony 2012: matices sobre su visión simplista, assenyala que Kony i el LRA no són presents a Uganda des de 2006 i que el vídeo dóna una imatge errònia del país i de la seva realitat actual.