A Catalunya es troben diverses comunitats d’ètnies minoritzades en el seu país d’origen. Gran part de la població, però, desconeix aquestes identitats i les seves arrels, tradicions i cultura. Una situació de desconeixement que pot generar circumstàncies hostils de racisme, xenofòbia i incomprensió.

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) va engegar, el 2015, el projecte ‘Som Part’, amb l’objectiu d’impulsar el coneixement de les diferents comunitats a la societat catalana, i defensar i reconèixer els drets d’aquests pobles. La Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles també gestiona el programa.

“Vam detectar que hi havia cert desconeixement de les persones que venien d’altres llocs per part de la societat catalana”, explica David Forniès, tècnic de projectes del CIEMEN. Afegeix que conèixer-les ens permet crear un sentiment de reconeixement cap a les diferents ètnies. La perspectiva que, des dels inicis, adopta el CIEMEN és la interculturalitat: no només reconèixer l’existència de les comunitats, sinó mantenir els bagatges culturals de les persones i permetre un flux d'intercanvi entre les noves comunitats i les que ja hi eren abans.

Les diferents comunitats a Catalunya

El projecte ha treballat, sobretot, amb dues comunitats. A Catalunya, aproximadament, hi ha entre cent i dues-centes mil persones d’origen amazic. Aquesta comunitat prové fonamentalment del Marroc i hi ha una petita part que té origen a Algèria. “Tradicionalment eren coneguts com a berbers. Una part del moviment amazic creu que la denominació berber és despectiva, ja que té la mateixa etimologia de bàrbar o estranger”, detalla Forniès. El poble amazic és el que, demogràficament, representa una presència major a Catalunya.

Les persones armènies són la segona ètnia que protagonitza el projecte. Tot i comptar amb un estat propi des de la dissolució de la Unió Soviètica, viuen en diàspora, “ja sigui per les seves vicissituds històriques, per exemple, a causa del genocidi que van patir el 1915 a mans de l’Imperi Otomà”, destaca David Forniès.

Les altres comunitats minoritzades que hi ha a Catalunya amb les quals treballen a ‘Som Part’ són el poble soninke, un grup ètnic de l’Àfrica Occidental; les persones sikhs, un poble de l’Índia; l'ètnia dioles, originaris del Senegal, i els pobles sahrauí, tibetà i palestí.

Actualment, s’estan elaborant un seguit de vídeo càpsules amb la col·laboració de les membres de les ètnies, per tal d’explicar les característiques del grup i quina creuen que és l’aportació a la justícia global que la comunitat està treballant des de Catalunya. Es duran a terme amb un total de dues càpsules de vídeo de vuit pobles diferents, les quals es publicaran al canal de YouTube de l'entitat. A més, al portal del CIEMEN ‘Nationalia’, de divulgació i informació, han escrit i elaborat diversos dossiers dedicats a l’explicació detallada de cada ètnia, la seva història i el seu desenvolupament al territori.

La branca fonamental de la formació

Des de ‘Som Part’ s’han desenvolupat diverses accions al llarg dels anys com, per exemple, els seminaris universitaris, a Barcelona, Girona i Lleida. En aquesta última població, hi ha prevista, pel desembre, una xerrada sobre ‘Llengües minoritzades i àmbit digital’. Durant el 2021, en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques, es va gaudir d’un cicle de formacions sobre el poble amazic, també acollit per diferents centres cívics de Barcelona.

Juntament amb la Casa Amaziga de Catalunya, sòcia del projecte, el CIEMEN ha creat tallers de coneixements sobre la cultura i el món amazic i l’Àfrica Nord a diferents centres educatius de primària, en horari lectiu.

A més, actualment, es du a terme un mòdul de llengües, en el qual es gravaran diverses càpsules informatives breus que es distribuiran a través de la pàgina web i de les xarxes socials. Des de l’inici del projecte, a més, es va desenvolupar l’Escola del CIEMEN, traslladada a la virtualitat a causa de la pandèmia. Aquest any 2022, però, s’ha cancel·lat per falta d’inscripcions.

La tecnologia com a eina per potenciar la llengua

A més de les accions emmarcades en la formació, una altra branca del projecte ha consistit en la creació d’un sistema d’aprenentatge de la llengua amaziga elaborat des de Catalunya per a les alumnes. “Fins ara, no hi havia un mètode d’aprenentatge de la llengua amaziga orientat a les aules i pensat i fet des de Catalunya i pels alumnes catalans-amazigs”, expressa Forniès.

Hi ha diverses poblacions on es concentra més població d’origen amazic, en les quals s’ofereixen activitats extracurriculars de llengua i cultura amaziga, impulsades per la Casa Amaziga de Catalunya en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat.

“Ara que hem acabat amb aquesta part, hem començat a desenvolupar un traductor automàtic d’amazic - català”, exposa el tècnic de projectes del CIEMEN. Des de l’entitat, creuen important que, en l’era digital, una llengua com l’amazic compti amb aquesta eina. S’inclourà un sistema de reconeixement de veu, pel qual necessiten la col·laboració d’un gran nombre de persones que parlin l'amazic.

“L’objectiu final és que un Siri o una Alexa reconeguin l’amazic, però sempre des del codi lliure. Això no serà propietat de cap empresa, sinó lliure i obert”, detallen des de l’organització. Aquest traductor s’està treballant amb la cooperativa catalana Col·lectivaT, especialitzada en llengües minoritzades i traducció automàtica.