Propostes per millorar la protecció de les persones refugiades, migrades i sol·licitants d'asil

Les entitats que centren la seva tasca en la defensa dels drets de les persones refugiades, migrades i sol·licitants d'asil, denuncien les mancances que tenen les polítiques migratòries de l'Estat espanyol i que, sobretot en situacions d'emergència, queden al descobert. Per tal de millorar la protecció d'aquestes persones que es troben en situació de vulnerabilitat, i garantir els seus drets independentment del seu origen, des de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) han elaborat quinze propostes dirigides a les autoritats espanyoles.

Amb aquestes mesures, des de l'entitat tracen les línies necessàries per abordar els reptes als quals ens enfrontem en matèria de dret a l'asil, com ara les emergències humanitàries causades per guerres, violències, conflictes o l'impacte de la crisi climàtica. Des de la CEAR demanen que les mesures que cal adoptar s'han de complir en totes les situacions i no només en aquelles considerades més urgents, com la generada pel conflicte a Ucraïna.

• Protegir les refugiades climàtiques

​L'actual situació d'emergència climàtica empeny milions de persones arreu del món a marxar de les seves llars. Segons la CEAR, per tal d'assegurar la protecció d'aquestes persones que queden en situació de vulnerabilitat a causa del canvi climàtic, cal avançar cap a unes interpretacions més àmplies i inclusives de la definició de persona refugiada adoptada la Convenció de Ginebra.

• Corresponsabilitat entre els estats membres de la Unió Europea

Malgrat que les mesures van destinades a les autoritats de l'Estat espanyol, és important que existeixi una solidaritat i corresponsabilitat entre els estats membres de la Unió Europea en matèria d'acollida i protecció de les persones refugiades, migrades i sol·licitants d'asil. Així ho demana la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat en la segona proposta.

• Nou Pacte d'Asil i Migració més ambiciós

La tercera mesura que proposa la CEAR està encaminada en la defensa d'un nou Pacte d'Asil i Migració a la Unió Europea (UE). L'organisme europeu tracta d'establir un sistema comú d'asil, però cada estat l'aplica de manera diferent. Per a l'entitat, el nou pacte ha d'aconseguir harmonitzar el sistema comú d'asil, amb un enfocament de drets humans que garanteixi l'estudi individualitzat de cada sol·licitud. A més, exigeixen no aplicar criteris de nacionalitat i assegurar el compliment del principi de no devolució.

• Vies legals i segures

És imprescindible que les polítiques migratòries no empenyin a les persones que vulguin iniciar el procés migratori a jugar-se la vida. Per aquest motiu, les entitats demanen vies segures i legals per protegir aquestes persones. Tal com assenyalen des de la CEAR, això implica quotes de reassentament més ambiciones, augment del nombre de persones finalment reassentades i l'ampliació del nombre de nacionalitats.

• Eliminar el visat de trànsit per països en conflicte

Haití, Síria, Palestina, Iemen, Gàmbia o Camerun, són alguns dels països que es troben en conflicte actualment, motiu pel qual la seva població pateix sistemàticament greus violacions de drets humans. Així, és vital que per a les persones originàries d'aquests països s'elimini l'exigència del visat de trànsit.

• Protecció internacional

La següent mesura que proposa la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat va encaminada a la necessitat d'agilitzar l'accés al procediment de protecció internacional. Segons l'entitat, cal millorar i posar fi a les deficiències del sistema de cita prèvia per realitzar les sol·licituds. Així mateix, considera necessari ampliar el nombre de cites disponibles.

• Dret al reagrupament familiar

Les persones migrants tenen el dret a mantenir la seva unitat familiar i poder reunir-se amb parents en el país al qual s'han desplaçat. Es tracta del dret a reagrupament familiar que la CEAR demana que es garanteixi. L'entitat destaca que encara hi ha més de 100.000 sol·licituds d'asil que continuen pendents i a les quals cal donar resposta. Finalment, demanen que s'impulsi el registre, tramitació i resolució dels expedients d'extensió familiar.

• Dret d'asil en casos de persecució d'agents no estatals

Les agents de persecució són aquelles persones que realitzen actes de persecució a persones sol·licitants d'asil. En el cas concret de persecucions fetes per agents no estatals, és a dir, persones, grups o comunitats que actuen fora de l'àmbit de l'Estat, la CEAR demana que les víctimes, que no tinguin protecció efectiva per part de les autoritats del país, han de poder ser reconegudes amb el dret d'asil.

• Tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE)

Un dels grans reptes que cal resoldre és el tancament dels CIE, centres on, tal com assenyalen diverses entitats que realitzen informes sobre el seu estat, es vulneren sistemàticament els drets humans de les persones internes. La CEAR demana que es clausurin aquests centres, repartits per tot l'Estat, i que es contemplin alternatives previstes a la llei d'estrangeria.

• Acabar amb les devolucions sumàries

Les devolucions sumàries, conegudes popularment com a devolucions en calent, són pràctiques permeses per la llei d'estrangeria en casos en què les persones migrants accedeixen a l'Estat espanyol a través d'un pas fronterer. És el cas de gran part de les persones que arriben a Ceuta, Melilla i les illes Canàries. La CEAR pretén acabar amb aquestes accions i aconseguir que es compleixi amb les obligacions internacionals de garantir d'accés al dret d'asil i el principi de no devolució.

• Narratives positives sobre persones refugiades

Des de la CEAR consideren que per assegurar la protecció de les persones refugiades, migrades i sol·licitants d'asil, cal crear narratives positives al voltant d'aquestes persones. "Narratives que impulsin la convivència i generin un relat inclusiu i un sentiment solidari en totes les esferes de la societat", proposen.

• Llei integral de protecció i assistència

Quant a les persones víctimes de tràfic d'éssers humans, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat demana l'aprovació de la llei integral de protecció i assistència destinada a aquestes persones, amb independència del seu sexe, edat, situació administrativa o nacionalitat.

• Millorar la resposta humanitària

Davant de situacions d'emergència derivades de l'augment d'arribades de persones migrants i sol·licitants d'asil, l'organització recomana millorar la resposta humanitària i de protecció de drets.

• Mantenir els centres de recepció, atenció i derivació

Els centres de recepció, atenció i derivació són espais que es van posar en marxa durant la resposta a l'emergència derivada del conflicte a Ucraïna. L'entitat de defensa dels drets humans demana mantenir aquests centres, amb espais de registre, documentació i accés al procediment per a totes les persones sol·licitants d'asil amb independència del seu lloc de procedència.

• Coherència amb els plans d'acció

Com a mesura final, es demana garantir la política migratòria actual amb altres plans d'acció com ara l'Agenda 2030, l'Agenda del canvi climàtic, l'Agenda dels drets de les dones, l'Agenda Urbana Espanyola i els Pactes Mundials de Migració i Refugi. D'aquesta manera, assenyalen, s'assegura, en la seva implementació, un enfocament de drets humans, de gènere i intercultural.