Reptes i recomanacions per a la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea

A quins reptes s’enfronta la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea? Aquest 1 de juliol, i fins al 31 de desembre del 2023, l’Estat assumeix la presidència rotatòria del consell, i no hi ha dubte que el moment és greu. Prova d’això és que el primer dia de la presidència espanyola, Pedro Sánchez viatjarà a Kíiv per reforçar i assegurar la continuïtat del compromís de suport de la Unió Europea (UE) amb Ucraïna, en el marc de la guerra iniciada al cor del continent europeu arran de la invasió russa.

Enmig del conflicte a l’est d’Europa, i d’un inici de la presidència europea marcat inevitablement per les eleccions generals que se celebraran a Espanya el 23 de juliol i que poden donar un tomb a la situació interna de l’Estat, Europa es troba davant d’una cruïlla històrica en què ha de fer passos endavant cap a un futur més igualitari, pacífic i sostenible. 

Davant d’aquest escenari desafiant i multidimensional, marcat per la incertesa política i econòmica, el deteriorament de la democràcia i el multilateralisme, i les conseqüències a escala global de la guerra d’Ucraïna, Espanya té l’oportunitat de marcar el rumb del transatlàntic europeu per contribuir a un món més just i sostenible. 

En aquest context, Oxfam Intermón ha presentat un document en què formula una sèrie de recomanacions de cara a la presidència espanyola de la UE, en què aborda qüestions com la necessitat de gravar els beneficis de les grans empreses per finançar mesures anticrisi, caminar cap a un model energètic sostenible o limitar la dependència de combustibles fòssils de règims autoritaris.

• Aprofundir en el pilar europeu de drets socials

Ampliar el sistema de protecció social europeu és imperatiu davant l’agreujament de les desigualtats i la pobresa arran de les múltiples crisis que han sacsejat el continent, des de la gran recessió econòmica fins a la covid-19. Tot plegat ha provocat que amplis sectors de la població hagin experimentat una reducció d’ingressos, del seu poder adquisitiu i un més difícil accés als drets bàsics. 

En aquest sentit, Oxfam Intermón apunta que cal enfortir les polítiques predistributives en l’àmbit europeu, dirigint el focus cap a l’ocupació i fent front a la precarietat laboral, amb especial atenció a grups vulnerabilitzats com les dones, el jovent i les persones migrants. Per això, l’entitat insta a garantir salaris dignes arreu i adoptar una política de rendes més justa que afavoreixi la recuperació del poder adquisitiu de les llars. 

Igualment, convé impulsar polítiques redistributives en favor de la cohesió social i sistemes de protecció social universal per no deixar ningú enrere. També cal ampliar el marc de l’Estratègia Europea de Cures, incorporant el dret a la cura com a principi rector de les polítiques públiques i advocant per desenvolupar sistemes integrals i universals de cures, dotats de recursos i estructurats de manera sostenible.

Per això, és cabdal promoure un canvi cultural que reverteixi la injusta distribució i invisibilització de les tasques de cures i millorar les condicions laborals de les treballadores del sector.

• Establir una fiscalitat justa per pal·liar les crisis

La presidència espanyola té l’oportunitat de liderar transformacions necessàries en el marc i les regles fiscals per fer front a les crisis superposades que impacten en la població europea. Els objectius han de centrar-se a promoure una fiscalitat justa, combatre l’evasió fiscal i garantir els recursos adequats per abordar els desafiaments socioeconòmics que amenacen la UE.

Oxfam Intermón destaca la importància d’activar paquets de transferències per mitigar l’impacte de la desacceleració econòmica i la crisi inflacionista que colpegen les llars i petites i mitjanes empreses, així com resoldre les bretxes estructurals en la tributació empresarial, la riquesa i els beneficis extraordinaris de certs sectors econòmics.

En aquest àmbit, l’organització assenyala que convé consolidar el paquet de reformes en la tributació empresarial, apostar per un nou marc fiscal consensuat per a les empreses i establir una nova agenda en la tributació de la riquesa i les rendes de capital, vinculada al finançament de la transformació energètica i l’acció climàtica. Tot plegat, però, requereix acabar amb les pràctiques fiscals nocives i combatre decididament l’evasió fiscal.

• Impulsar una transició energètica justa i un nou paradigma econòmic i ambiental

En plena emergència climàtica, el model energètic actual basat en l’ús intensiu dels combustibles fòssils és una part crucial del problema. És urgent, doncs, abordar la descarbonització de les societats i la transició cap a energies netes en un camí que no pot deslligar-se de la justícia social.

La presidència espanyola ha de ser la de la transició energètica justa, accessible, equitativa, sostenible i respectuosa amb el Sud global. Amb aquest propòsit, s’exigeix un canvi real en la matriu productiva, eliminant els subsidis als combustibles fòssils i promovent les energies netes, a les quals també han de tenir accés els països del Sud global. 

Per predicar amb l’exemple, Oxfam Intermón suggereix a Espanya que lideri un grup d’Estats pioners lliures de combustibles fòssils i prioritzi acords comercials amb països que avancin en la mateixa direcció.

• Liderar una agenda ambiciosa de governança empresarial sostenible

Limitar els impactes negatius de les empreses en els drets humans i el medi ambient també ha de ser un objectiu de la presidència espanyola, per al qual cal explorar mecanismes vinculants que garanteixin la responsabilitat de les empreses i protegeixin les persones i el planeta dels abusos corporatius. 

Per fer-ho, la presidència espanyola ha d’impulsar l’aprovació d’una directiva exigent i efectiva que defensi els drets humans i ambientals dins i fora del territori europeu, tenint en compte criteris com l’abast d’aplicació per a totes les empreses segons la seva mida i exposició al risc, incloent-hi la cadena de valor global i el sector financer; sense menystenir la importància de la justícia i reparació per a les víctimes d’abusos corporatius, la perspectiva de gènere i el compromís climàtic.

Una bona mostra del compromís d’Espanya en aquest àmbit i d’establir estàndards ambiciosos, proposa Oxfam Intermón, seria aprovar una legislació nacional de deguda diligència en drets humans i ambientals, que situaria el país a l’avantguarda d’aquesta mena de regulacions a escala global.

• Garantir un sistema de migració i asil respectuós amb els drets humans

En aquest punt, el punt de partida que marca el recent pacte de migració i asil acordat pels Estats no és esperançador, ben al contrari, suposa posar en qüestió el dret d’asil i mercantilitzar l’acollida. Per això, cal un canvi de rumb per garantir condicions segures i dignes per a les persones en trànsit, un accés just al procediment d’asil i una cooperació efectiva en la distribució de les responsabilitats. Espanya hi té molt a dir atès que pilotarà les negociacions referents a l’acord amb el Parlament Europeu.

Des d’Oxfam Intermón s’advoca per promoure l’adopció d’un mecanisme de solidaritat obligatori que prioritzi la reubicació i comparteixi la responsabilitat de protegir i acollir les persones sol·licitants d’asil, així com establir un mecanisme independent de vigilància fronterera que respecti els drets humans i evitar l’ús indegut de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) en el control migratori i la readmissió de migrants.

En definitiva, és imperatiu integrar l’enfocament de migració i desenvolupament, i donar suport a la mobilitat humana basada en els drets de les persones en trànsit per reforçar la resiliència de les comunitats. 

• Construir una nova agenda biregional amb l’Amèrica Llatina i el Carib

La UE ha de bolcar esforços a bastir aquesta nova agenda que superi l’asimetria històrica en el vincle polític, econòmic i de cooperació amb l’Amèrica Llatina i el Carib. Això implica establir una relació més enllà dels interessos comercials i les inversions habituals, en un moment de múltiples crisis i en què ambdues regions han de definir la seva posició en el sistema internacional i de relacions amb les societats. Cal promoure, doncs, una alineació dels interessos més equitativa tenint en compte les potencialitats i vulnerabilitats de cada regió.

Aquesta nova agenda biregional s’ha de treballar conjuntament i s’ha de centrar en les transicions justes, obrint espais de diàleg inclusius, segurs i diversos, i en la protecció de l’espai cívic i l’economia de les cures. El full de ruta per construir-la requereix un finançament adequat i mecanismes de seguiment, entre altres per assolir una reducció de les desigualtats, complir objectius de diligència deguda i efectivitat en la lluita contra el canvi climàtic.

• Liderar un impuls civil i polític en la nova governança per al Sahel

És indispensable ampliar el focus i posar en marxa un plantejament més participatiu per abordar la crisi del Sahel, centrant-se en la protecció de la societat civil, la promoció de la cohesió social i la pau, i l’atenció a les causes i l’impacte de la crisi alimentària i climàtica a la regió.

Per tant, convé deixar enrere un enfocament excessivament centrat en la seguretat i la gestió de les migracions al Sahel, una subregió que ha guanyat importància geopolítica arran de la seva evolució postcolonial i els seus lligams estratègics amb potències com la Xina, Rússia i Turquia. Així, una nova estratègia ha de prioritzar els interessos i drets de la ciutadania, abordar les desigualtats econòmiques, socials i de gènere que han generat escenaris de violència i nombrosos desplaçaments forçosos a la regió.

Els pilars de l’acció de la UE han de basar-se en la protecció de l’espai de la societat civil, la promoció de la cohesió social i de la pau, i l’abordatge de la crisi alimentària i climàtica que impacta al Sahel. 

Oxfam Intermón proposa que des de la presidència espanyola es fomenti un lideratge diversificat en la coalició per al Sahel, s’organitzi un fòrum amb la societat civil de la regió i s’inverteixin més recursos per enfortir les organitzacions de la societat civil, possibilitant l’accés a serveis bàsics, reforçant l’estat de dret i la provisió de l’ajuda humanitària.