“Es fa difícil tornar”, confessa l’Anna Confetti, clown de Pallassos Sense Fronteres, en una de les darreres entrades al blog de l’entitat, que va escriure tot just arribada de Polònia. L’Anna és una de les artistes que ha format part de l’expedició de la ‘Caravana de Riures’ a la vora de la frontera d’Ucraïna, on ha repartit riallades a tort i a dret entre les persones –sobretot les més menudes– que fugen de l’horror de la guerra.

Aviat farà trenta anys que Pallassos Sense Fronteres regala il·lusió i somriures allà on més es necessiten, això és, als llocs assetjats per la guerra, les catàstrofes naturals o altres situacions com la pobresa i la fam. D’ençà que es va posar en marxa el 1993, coincidint amb les guerres de Iugoslàvia, l’entitat fundada pel pallasso Tortell Poltrona ha portat la ‘Caravana de Riures’, el seu projecte més genuí, a més d’un centenar de països.

Arreu on han voltat, han ajudat les persones, especialment la infància i la població refugiada, a suportar les pitjors adversitats i millorar la seva salut emocional en contextos molt hostils.

“Nosaltres sempre diem que el riure activa els processos de resiliència de les persones, i això de seguida es nota; les persones que pateixen aquestes situacions arriben amb una motxilla d’emocions molt pesant i, per un moment, descarreguen aquest llast, gaudeixen de l’espectacle i del riure i d’alguna manera aconsegueixen oblidar la seva realitat”, expressa a Xarxanet la Marta López, responsable de comunicació de Pallassos Sense Fronteres.

Els destins on s’atura la 'Caravana de Riures' es van actualitzant i depenen de les necessitats que hi hagi en aquell moment al món i dels contactes que l’entitat amb organitzacions, tant locals com internacionals, que treballen sobre el terreny. “No podem abastar tot el món, perquè els nostres recursos són limitats i perquè no tenim contactes per anar a segons quins llocs”, diu López, que cita d’exemple el Iemen, on l’expedició encara no hi ha pogut anar.

Set expedicions a Polònia des de l’inici del conflicte a Ucraïna

Enguany, com no podia ser d’una altra manera, la caravana ha bolcat molts esforços a oferir suport a la població refugiada arran de la guerra d’Ucraïna. Ja han enviat set expedicions a Polònia, a tocar de la frontera amb Ucraïna. L’Anna Confetti ha participat en una d’aquestes expedicions: “Hem fet actuacions on la gent de seguida s'apropava, participava i reia; en altres han estat més tristes i abstretes en la seva realitat, però de mica en mica anaven entrant a l'espectacle, mentre canviaven les cares tristes per rialles”, escriu al blog de l’entitat.

El primer viatge a Polònia per alleugerir el drama de la població ucraïnesa el van organitzar només tres setmanes després que esclatés la guerra, fent gala d’una gran capacitat per respondre amb celeritat a l’emergència. “Al principi venien riuades de persones refugiades cada dia a les localitats frontereres; ara, la situació s’ha estabilitzat una mica i la població està més dispersa pel país i aquell primer gran flux ha afluixat una mica”, detalla la Marta López.

Allà, les artistes de Pallassos Sense Fronteres expliquen que han actuat sobretot per un públic format per infants, les seves mares i persones grans, perquè els homes s’han hagut de quedar a Ucraïna. En aquest sentit, sumen des de l’entitat, han procurat –sempre ho fan, però en aquest cas, més– enviar dones artistes i hi ha hagut expedicions en què el 100% de les pallasses han estat dones.

“Les mares, emocionades, ens han agraït moltíssim la nostra feina i ens han reconegut que necessaris són uns moments d'alegria, tant per a la mainada com per a elles; una altra ens abraçava dient que els seus fills no reien des que van fugir de Kíiv”, relata l’Anna Confetti. De fet, com deia el Tortell Poltrona en una conversa amb la periodista Clara Paolini al diari ‘El País’, “com més fumuda és la situació, més fort surt el riure”.

És el que ha passat a Polònia. “Quan actuen aquí a Catalunya tenen molt bon públic, però en aquestes situacions és una altra història i sovint són les espectadores que millor reben els espectacles, perquè és el primer que han vist o és la primera vegada que veuen una pallassa; al final, el llenguatge del riure és universal i no coneix fronteres”, agrega López.

Artistes professionals i voluntàries

Malgrat tot aquest afecte que reben i que són professionals de la cosa, treballar i fer riure en contextos tan feixucs com aquests sovint no és fàcil de digerir emocionalment. Per tot plegat, Pallassos Sense Fronteres sempre demana als artistes i a les persones que s’interessen per participar que siguin professionals. Enguany, a banda de Polònia, la ‘Caravana de Riures’ ha fet parada a Zimbàbue, l’Equador, Togo i el Benín.

A més de professionals, les artistes de Pallassos Sense Fronteres són voluntàries. En tots aquests anys, més d’un miler d’artistes de les arts escèniques han format part del projecte en algun o altre moment, i han comptat amb ambaixadores del riure tan reconegudes com Pep Callau, el Circ Cric, Pepe Viyuela, Mireia Peña i Claire Ducreux, entre moltes altres.

Tot un ventall d’artistes encapçalats per Tortell Poltrona, fundador i alma mater de l’entitat. Precisament ara, Poltrona i altres artistes han dut la ‘Caravana de Riures’ al Benín, a l’Àfrica Occidental, on estan actuant en centres de salut mental, en aquest per a població adulta, que és víctima d’una estigmatització molt forta i són vistes com a producte de bruixeria o malediccions per culpa de les malalties que pateixen.

Perquè Pallassos Sense Fronteres pugui continuar fent aquesta tasca i provocant onades de riures arreu, l’entitat té obertes diverses vies de col·laboració, que es poden consultar a través del web de l’organització, per fer donacions i ajudar les artistes a continuar ficant els nassos en els contextos més adversos. Perquè, com bé diuen, “riure és resiliència”.