Sònia Ros: "La situació que viuen les persones refugiades és altament crítica"

Stop Mare Mortum és una entitat que té com a objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees migratòries i d’estrangeria a través de tres àrees de treball: la sensibilització, la incidència política i la mobilització de la població. Parlem amb la portaveu de l'entitat, Sònia Ros, sobre la situació que viuen, i les dificultats que pateixen, les persones refugiades, tant a l'Estat espanyol com a Grècia, arran de la crisi sanitària que vivim.

Com està afectant la crisi del coronavirus a les persones refugiades a Grècia?

És una situació d'extrema gravetat en l'àmbit sanitari per aquelles persones que no tenen garantit el dret a la salut, a l'assistència sanitària. Els està afectant i es posa en risc les seves vides. El Comitè LIBE del Parlament Europeu ha recomanat al govern grec traslladar a península els 42.000 sol·licitants d’asil que estan a les illes confinats perquè preveu una tragèdia humanitària. La situació per aquestes persones és altament crítica.

En aquestes condicions és molt difícil evitar la propagació de la Covid-19.

Les recomanacions que es fan en termes de confinament, rentar-se mans amb aigua i sabó, aïllar-se, no desplaçar-se, no estar en contacte, mantenir el distanciament social... Tot això no ho poden complir, ni poden protegir els col·lectius en risc, com les persones grans o les immunodeprimides. El desastre està servit.

La situació s'ha ajuntat amb la crisi agreujada fa unes setmanes.

Tot va començar amb una cursa de despropòsits i barbàrie arran de l'obertura de frontera de Turquia. La circumstància actual no ha fet més que empitjorar-ho. Quan veus una situació que creus que és el top en tema de vulneració de drets, a la setmana següent surt una altra notícia encara pitjor. Les organitzacions que hi queden confirmen que no hi ha les mínimes condicions, no hi ha aigua potable, no es reparteix sabó, no s'ha fet cap trasllat massiu a península i, per descomptat, no hi ha accés a metges ni infermeres.

Davant la manca d'ajuda, com se'n sortiran?

És una situació molt greu. Les persones refugiades que estan a camps fa molts anys que demostren la seva fortalesa i el seu enginy a l'hora de sortir-se'n de situacions com els incendis de les últimes setmanes o la falta d'aliment. Ho han anat suplint amb autoorganització i la col·laboració d'activistes i voluntaris. Però no sabem si aquesta situació els superarà i psi odria haver-hi un gran impacte quant a morts sense precedents. Estem molt alerta a la situació i estem molt amoïnades.

Queda personal d’organitzacions internacionals a Grècia?
De les més grans, si hi queden perquè tenen ordres d’evacuar les illes. Les petites, més informals, algunes han deixat personal, però parlem d’un total de 50 persones, una xifra anecdòtica. Ens consta que la situació dels organismes internacionals, les poques que han quedat a les illes després de la situació de violència cap a treballadors i voluntaris internacionals, no ha variat.

I com està la situació a Catalunya i Espanya

No és massa millor. Els recursos assistencials ja estaven col·lapsats abans de l’arribada de l’estat d’alarma. Hi ha falta de recursos, de previsió i voluntat política, i la situació està igual o pitjor que abans.

S'estan duent a terme mesures per millorar la situació d'aquest col·lectiu?

Que ens consti, quant als col·lectius amb els quals treballem, s'estan promovent algunes mesures, però son amb comptagotes i insuficients. Veiem que s'han tancat alguns CIEs (centres d'internament d'estrangers), però paga la pena dir que no ha estat una mesura humanitària, sinó que els jutges no poden autoritzar la retenció 'sine die' de les persones que estan retingudes si s'ha tancat la possibilitat de retornar-les al seu país d'origen. No és una mesura humanitària sinó que no els ha quedat més remei.

Tot i això, encara queden CIEs d'oberts.

A les persones que encara hi queden dins d'aquests CIEs no se les està garantint accés a aquestes condicions de protecció. Tampoc, paga la pena dir-ho, es garanteixen al personal que hi treballa. Les condicions són insuficients Per exemple, al centre de la Puríssima de Melilla, hi ha menors en situacions absolutament infrahumanes. Que ens consti, no s'han desallotjat, i insisteixo, les mesures preses són anecdòtiques.

Com està la situació de l’arribada de refugiats creuant la Mediterrània?
La ruta oriental de Líbia continua oberta. Tot i que en menor mesura, continua la situació de tortura, esclavatge i explotació sexual que viuen migrants i refugiats que són retornats o s'han quedat estancats a Líbia. Tot i l'hivern, i l'estat de la mar, continuen intentant creuar la Mediterrània. La ruta de Turquia, via aigua cap a les illes, continua oberta però el degoteig és molt petit i ha caigut en picat. Igual que la ruta de canàries.

També han caigut les sol·licituds d’asil a Espanya.

Segons dades oficials de l’oficina europea d’asil, les sol·licituds d'asil a Espanya han caigut un a 99,4% aquesta setmana. En el que portàvem de 2020, Espanya era el país on més sol·licituds d’asil es presentaven a tota Europa, per davant d’Alemanya o França. La caiguda ve arran del tancament de fronteres, el tancament d’aeroports i el tancament de CIEs.

Un cop acabi l'emergència, quin és el panorama que espera a aquests col·lectius?

Abans de la Covid-19 ja dèiem que hi havia una tendència de no caminar cap a una solidaritat compartida entre estats i a buscar mecanismes de distribució que fes sostenible en el temps l'arribada de persones, sense concentrar la pressió en alguns països, quelcom que alhora alimenta discursos xenòfobs. Aquesta tendència segurament es veurà agreujada per aquesta situació.