En la darrera dècada, el comptador de persones desplaçades al món ha augmentat any rere any sense excepció, en una escalada que no sembla tenir aturador. Enguany, els registres s’han disparat a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i el nombre de persones que han hagut de marxar de casa seva per la força s’ha enfilat per sobre de la barrera dels cent milions, una xifra mai vista que representa al voltant de l’1,3% del total de la població mundial, com ha fet palès l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Per girar el focus cap a aquesta problemàtica, i coincidint amb el Dia Mundial de les persones refugiades que es commemora el 20 de juny, Stop Mare Mortum es torna a mobilitzar amb l’objectiu de denunciar les polítiques migratòries i reivindicar vies legals i segures per evitar que les persones es juguin la vida per cercar un refugi.

Així, la plataforma anima tothom a participar a ‘La ruta de l’exili’, una jornada amb vocació de continuïtat que vol ser la primera de moltes edicions per posar al centre la situació de les persones refugiades al món i reclamar solucions ja. La iniciativa tindrà lloc el 19 de juny i consistirà en una ruta circular de 10,4 quilòmetres, amb 380 metres de desnivell, i el següent recorregut: la Vajol (Alt Empordà) - Coll de Lli - Les Illes (França) - Coll de Manrella - la Vajol. La ruta presenta una dificultat moderada i es pot completar en unes tres hores.

Durant la caminada, hi haurà accions de sensibilització que connectaran l’ahir i l’avui per reflexionar sobre la situació de les persones refugiades en diferents moments de la història. A més, a la Vajol, inici i final de la ruta, s’organitzaran tallers infantils, un dinar popular, actuacions musicals com les d’Enric Nedderman i Robin Secret, entre altres, i es podrà gaudir de l’exposició ‘Rostres de la Mediterrània’, a banda de moltes més sorpreses que les participants aniran descobrint.

Tothom que s’hi vulgui inscriure pot fer-ho a un preu de cinc euros al web de Stop Mare Mortum, on també es poden comprar els tiquets del dinar per dotze euros. Per facilitar el desplaçament des de Barcelona, el mateix dia 19 sortirà un autocar d’anada i de tornada, amb sortida a les 7.30 h del matí i retorn a les 19 h de la tarda, que no tindrà cap cost.

Una jornada reivindicativa per perseverar en la defensa dels drets de les persones refugiades

“A la base d’aquesta iniciativa està la perseverança, pensem que no pot ser que només ens recordem de les persones refugiades quan hi ha una crisi com ara la d’Ucraïna o abans va ser la de l’Iraq i Síria, cal que persistim i hi estem molt a sobre sempre, per una qüestió de qualitat humana de la societat que estem construint”, explica en conversa amb Xarxanet el Carles Darder, membre actiu de Stop Mare Mortum.

Per tot plegat, des de la plataforma fan una crida a passar a l’acció i exigir mesures urgents per frenar aquest drama humanitari que aboca a la mort i al patiment a milers de persones davant la passivitat de governs i institucions, així com reivindicar el dret a migrar de les persones.

“Plantegem aquesta iniciativa defugint totalment la condescendència i la pena cap a la situació de les persones refugiades, al contrari, volem reivindicar la ràbia davant tot el que està passant”, sosté Darder, que advoca per utilitzar aquesta ràbia com a motor per canviar les coses.

Un recorregut que recorda i connecta exilis

L’elecció de l’itinerari de la ruta no és casual. És la mateixa que l’any 1939 van fer centenars de milers de persones que fugien del jou del feixisme a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola. La visita a llocs emblemàtics que recorden l’exili republicà serviran per establir un diàleg entre l’exili d’aquella època i el d’ara. Darder exposa que hi haurà protagonistes d’aquells temps que reflexionaran sobre la situació dels refugiats avui, i que aquesta connexió entre problemàtiques d’ahir i d’avui servirà per posar de manifest que “no hem avançat en res”.

En aquest sentit, el membre de Stop Mare Mortum considera que cal persistir en la mobilització i lamenta que la gran manifestació que el 18 de febrer del 2017 va omplir el centre de Barcelona amb més de 400.000 persones sota el lema ‘Volem acollir’ no ha tingut continuïtat en el temps pel que fa a la mobilització social respecte a la situació dels refugiats.

“Va ser una gran mobilització que malauradament es va quedar en un fet aïllat, i la qüestió dels refugiats no ha acabat ni de bon tros, està lluny de solucionar-se, per això pensem que cal anar més enllà i incorporar aquesta consciència en el nostre dia a dia i no com una cosa excepcional”, assegura.

Per això, des de la plataforma animen a tothom a implicar-se en la solució i brindar-se als municipis per fer voluntariat i donar suport a les persones nouvingudes, així com col·laborar amb entitats que fan aquesta tasca i defensen els drets de les persones refugiades; és a dir: incorporar aquest vessant solidari a la vida quotidiana de cadascú. “No es tracta de fer un acte heroic un dia puntual, sinó de ser herois i heroïnes des del minut zero perquè aquestes persones deixin de ser-ho i no s’hagin de jugar la vida”, rebla Darder.

Exigir un tracte igualitari en l’acollida

‘La ruta de l’exili’ també servirà per posar sobre la taula la idea que Europa ja disposa dels mecanismes i de les eines per fer front de manera més solidària i efectiva a l’arribada de persones que cerquen un refugi. Així ho ha fet palès la situació de les persones desplaçades d’Ucraïna, a qui s’ha pogut acollir gràcies a l’activació de la Directiva de Protecció Temporal europea.

Un procés d’acollida ràpid i efectiu que contrasta amb el tràngol que han passat les persones que fugien d’altres conflictes, com els de Síria o l’Afganistan, i a qui s’ha vulnerat els seus drets fonamentals, s’ha posat tota mena de traves i s’ha negat una acollida digna.

“Això ha demostrat que tot és un tema de voluntat política, perquè les eines les tenim; per tant, el que reclamem és un tracte igualitari per a totes les persones, perquè tots som humans, i rebutgem de ple aquest racisme institucional i la doble vara de mesurar que han aplicat les autoritats europees en aquesta qüestió”, sentencia Carles Darder.