Un estudi fa palesa la manca de suport dels ajuntaments gironins a la cooperació al desenvolupament

La cooperació al desenvolupament, l’ajuda humanitària i la solidaritat internacional són eixos que es contemplen dins els pressupostos que organitzen i configuren els fons dels ajuntaments. El percentatge que caldria destinar a les ajudes al desenvolupament és un d’un 0,7%, una xifra que, encara que sigui ínfima, està lluny d’acomplir-se.

La Coordinadora d’ONG Solidàries ha presentat un estudi a través del qual han analitzat, per primera vegada, la situació actual de les polítiques locals de cooperació al desenvolupament que es treballen a la demarcació de Girona, amb l’objectiu principal de fer una radiografia i impulsar propostes de millora.

A més, després de les recents eleccions municipals del 28M, s'engega un procés d'organització dels nous governs dels ajuntaments i, segons emfatitza Àngel Vàzquez, president de la Coordinadora, és un moment clau perquè les polítiques de cooperació permetin "fer front als discursos de l'extrema dreta". Cal tenir en compte, també, que l'actualitat internacional, protagonitzada per les crisis derivades de la guerra a Ucraïna, l'impacte de la Covid-19 i el canvi climàtic afecta la societat catalana.

És per aquest motiu que, després de l'anàlisi, una de les propostes principals de la Coordinadora és la creació d'una xarxa que uneixi els diferents ajuntaments i faciliti la captació de recursos per sumar esforços i caminar cap a una mateixa direcció per promoure la cooperació.

Una administració poc compromesa amb l’ajuda humanitària

Un dels factors que destaquen és que només sis dels més de dos-cents municipis de la província compten amb una convocatòria de subvencions oberta per promoure projectes de cooperació. Aquests són els de Girona, Figueres, Platja d'Aro, Lloret de Mar, Blanes i la Bisbal d’Empordà.

Cal tenir en compte que hi ha ajuntaments de poblacions petites que no poden invertir recursos en aquests eixos. Segons afirma Núria Palomar, tècnica de la Coordinadora, "molts ajuntaments ens diuen que no hi destinen diners, perquè per aportar entre dos mil i cinc mil euros, la paperassa que han de fer és tanta que no els compensa". La conseqüència directa és que, arran d'aquesta decisió, les entitats deixen de rebre recursos.

Tot i això, el percentatge de poc compromís continua considerant-se elevat. De fet, s’afirma que, en alguns casos, els recursos destinats a iniciatives solidàries podrien ser més amplis. Des de la Coordinadora s’assegura que “hi ha una gran desconnexió entre els ens locals i l’administració catalana pertinent”.

Per tant, aquesta desacordança és sinònim de desconeixement de les línies estratègiques i els enfocaments marcats per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament que, com bé s’ha detectat, no s’apropen a l’actualitat i les necessitats gironines. Una de les conseqüències és que els ens locals dedicats a la cooperació no disposen de plans directors actualitzats que segueixin les polítiques públiques de cooperació que defensa la Generalitat, feministes i amb els drets humans al centre.

El teixit associatiu solidari és actiu, però manca suport dels ajuntaments i l'administració

A més, l’estudi també ha detectat que les poblacions prioritzen les iniciatives en funció dels orígens de la seva ciutadania immigrada, la qual sol estar relacionada amb el teixit d’entitats socioculturals i solidàries. Segons expressen des de la Coordinadora, “hi ha molt marge de millora en cooperació a escala municipal”.

Ressalten una dada extreta de l’enquesta que el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va difondre per les comarques gironines, la qual expressa que el 76% de la ciutadania considera important que una part del pressupost es dediqui a la cooperació al desenvolupament.

Un altre aspecte que ha analitzat l'informe són els espais de participació de les comarques gironines que, en aquest cas, són escassos. Avui, només treballen dos consells municipals de cooperació, situats a Girona i Figueres. Aquesta mancança afecta tant als ajuntaments i a l'administració, com a les entitats i a la ciutadania.

La diagnosi ha detectat que una pràctica comuna és que els ajuntaments se cenyeixen al finançament d'actuacions d'entitats, en comptes de liderar les polítiques públiques de cooperació. "La col·laboració necessària entre actors no es pot limitar a una relació mercantil, més semblant a una externalització de serveis; s'ha de basar en la cogovernança real on cada agent assumeixi el seu propi rol", expressen des de la Coordinadora.

Un ampli ventall de propostes de millora

Per millorar i capgirar aquesta situació, la Coordinadora d’ONG Solidàries ofereix un seguit de recomanacions i propostes que caldria aplicar. Una d’elles és aquest augment pressupostari de la partida de la cooperació al desenvolupament, per fer créixer el 0,7% de cara al 2030 el finançament local, també per enfortir les entitats del territori.

Una segona iniciativa és la creació d’una Xarxa de Municipis gironins per a la Cooperació al Desenvolupament, per tal de comptar amb una veu pròpia que representi la cooperació gironina en l’àmbit català. El reforç de la formació de tècniques municipals i càrrecs electes en gènere i basada en els drets humans també ho consideren un pas a seguir, per consolidar les polítiques públiques de la cooperació catalana.

Les últimes dues proposicions de la Coordinadora són: establir una definició en els documents estratègics per guiar les polítiques locals, sigui de manera individual o mancomunada entre les poblacions, i garantir una millora de la coordinació i el treball a la demarcació amb la Generalitat de Catalunya.