Victòria Pagès: "El sentiment comunitari a l'Àfrica subsahariana està desenvolupat però cal vehicular la defensa dels interessos locals"

La Victòria Pagès és membre de Metges Sense Fronteres (MSF) i durant els darrers anys ha estat treballant sobre terreny a la República Centreafricana i a Guinea Bissau. Després d'un període professional desenvolupat en l’àmbit de la comptabilitat i l’assessoria fiscal, un dia va decidir fer un canvi de rumb en la seva carrera professional i inscriure’s al procés de selecció obert al web de MSF per treballar a l’Àfrica. En un obrir i tancar d’ulls, la seva vida havia fet un gir inesperat.

Recordes quina va ser la primera impressió al trepitjar terreny africà i iniciar així aquesta aventura?

En sortir de l’avió vaig sentir l'ambient calent i humit. Recordo que l’aeroport era extremadament senzill. Em sentia nerviosa i alhora amb els ulls ben oberts per conèixer i descobrir com funcionava tot.

I com funcionava? Com és el dia a dia d’una persona expatriada al continent africà? 

Depèn molt de les tasques que desenvolupa cadascú i d’on es visqui. Jo he viscut a Bangui, capital de la República Centreafricana, i a Bafatá, una ciutat petita a l’interior de Guinea Bissau. La República Centreafricana es troba inmersa en un conflicte, i això feia que només ens poguéssim moure en cotxe i en horaris i zones molt limitades, cosa que afecta força el nivell de vida. En canvi, la vida a l’interior de Guinea Bissau, que és un país tranquil i molt segur, era relaxada i permetia més independència i llibertat de moviments.

Sota aquestes circunstàncies, una aprèn a viure més senzillament, sense tants productes i varietat a l’abast, especialment pel que fa al menjar, però també amb la resta de productes materials. En aquests països, l’asfalt, l’aigua calenta i l’aire condicionat no estan assegurats. 
 

Primer vas arribar a la República Centreafricana. Un estat tocat per una guerra que segueix activa en certes àrees del país. Quina era la teva tasca?

Era coordinadora financera adjunta a la capital, Bangui. Estava per sota de la coordinadora financera, i feia tasques de gestió de tresoreria, seguiment de pressupost, supervisió de comptabilitat, pagament d’impostos, pagament a proveïdors i pagament de salaris. M’encarregava també de donar suport als projectes que es desenvolupen al país, ja que és el rol que tens quan treballes a la capital. Al ser un país en conflicte, sovint sorgien emergències a resoldre, i això implicava feina per a tothom.

Posteriorment, vas fer el salt a Guinea Bissau, amb la mateixa funció?

No. A Guinea Bissau no vivia a la capital, sinó a l'interior, en un projecte, i combinava la part financera amb recursos humans. A nivell financer tenia un paper semblant al que havia fet a RCA però més senzill (control de pressupost, comptabilitat, pagaments, impostos, etc) i ho combinava amb recursos humans: contractació, salaris, dret laboral, processos disciplinaris i formació.

Guinea Bissau és un dels països més pobres el món amb un deute extern molt elevat i amb una forta dependència de l’ajuda internacional. En aquest context, quin paper juguen les ONG?

Així a grans trets, diria que el problema recau en el fet que les institucions no funcionen de manera independent al poder (dins del marc del que s’anomena neo-patrimonialisme) i a més no tenen tants recursos com a occident. Per tant, el paper de les ONG tendeix a cobrir una part d’aquesta falta de funcionament en sanitat, educació, agricultura, el que sigui.

També és cert que no totes les ONG treballen suplint les institucions oficials i ministeris, també n’hi ha que treballen molt amb associacions locals, promocionant la formació i cooperació entre diferents agents.

Podem dir llavors que les ONG esdevenen imprescindibles?

'Imprescindible' és una paraula una mica gruixuda, la cooperació té impacte positiu i durador però sempre segons com es faci. En tot cas, és clar que les ONG arriben a fer una gran tasca i contribucions rellevants per a la població. 

De quines contribucions parlem?

En matèria de salut, per exemple, les organitzacions humanitàries tenen aquesta tasca tan lloable de curar i donar salut, inclús salvar vides. Qui pot posar valor a la vida o qualitat de vida d’una persona? És aquí on automàticament la tasca de MSF guanya legitimitat, perquè contribueix a millorar la salut i la mortalitat de les zones on intervé, alhora que es fa 'advocacy'.

La seva tasca ha d’anar acompanyada de formació de personal i de convenis amb les institucions oficials perquè en el moment que MSF es retira, la pèrdua de suport no es noti de manera tan aguda entre la població, que és qui al final s’intenta protegir. 

Existeix un teixit associatiu local als països africans?

Sí, existeix, tant en forma d’associació d’agricultors, com de dones, comerciants, etc. Tot i això, depèn molt del país i de la seva història i circumstància. Per exemple, el teixit associatiu de Guinea Bissau m’atreveixo a afirmar que està més desenvolupat que el de Centreafricana, però segurament requeriríem de dades més formals.

Quina és la relació entre les ONG internacionals i aquest teixit associatiu local?

Depèn de cada ONG i de la seva manera de treballar. Les grans organitzacions tendeixen a treballar més independentment i només pacten amb els ministeris o institucions oficials, mentre que les ONG més petites i de tarannà de treball local, treballen molt més amb les associacions autòctones.

Segons la teva experiència a Guinea Bissau i la Rep. Centreafricana, què creus que cal per fomentar aquest teixit associatiu local?

En general cal molta escolta, molta paciència, molta investigació per arribar a entendre una mica el context, si parlem de fomentar l’associacionisme des de fora, per part d’estrangers.

D'altra banda, també és possible des de dins ja que hi ha moltes africanes i africans perfectament formats i motivats. Penso que el sentiment comunitari està força desenvolupat en la majoria dels països subsaharians, i sovint el que falta és saber com vehicular la defensa dels interessos locals. Però Àfrica és molt gran! Cada país té la seva idiosincràsia.