Albert Garcia: "No fan una proposta clara per promoure el transport sostenible, és aparador"

La mobilitat és crucial per fer créixer un territori. Ara bé, Catalunya està prou preparada? La Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta (CCUB), que representa algunes agrupacions ciclistes del territori, treballa des dels anys vuitanta per millorar la situació.

Albert Garcia, portaveu de la CCUB, és ciclista i activista. Coneix de primera mà quins són els problemes de la comunitat i promou la mobilitat sostenible activa des de la Coordinadora. 

Com ha canviat l’ús de la bicicleta durant aquest temps?

Primer, parlem de Barcelona: podem dir que a les bicicletes no se’ns respecta, però se’ns suporta. Quan hi ha molts vehicles d’un tipus, la gent s’hi acostuma i no et trobes els mateixos problemes que a altres indrets d’Espanya.

Pel que fa a nivell sociològic, el canvi dels anys vuitanta fins ara... Al principi, et cridaven que fossis al velòdrom, que marxessis... Això és anecdòtic. Qualsevol conductor respecta els ciclistes, i això és un avenç sociològic que no s’ha acompanyat amb infraestructura. 

Aleshores, queda molt camí per recórrer?

Perquè et facis una idea, a Alemanya trobes mapes de carreteres que connecten tot el país. Però no són carreteres, són carrils bici. Tota Alemanya està connectada per carrils bici, carreteres i infraestructures adequades per a la bicicleta. Compara.

"Nosaltres considerem que l’error és parlar de mobilitat sostenible."

A Catalunya no hi ha prou infraestructures? 

El problema és que està tot pensat per fer fora la bicicleta, en favor del motor. Si treballes a Sant Boi i vols anar en bicicleta des de l’altra banda del riu, has de passar per una passarel·la inundable. Passa setmanes inundades quan creix el Llobregat!

Si vas en cotxe, tens un pont que passa just per sobre de la passarel·la inundable. Si hi vas en bicicleta t’hi jugues la vida, amb una bicicleta de carretera no és viable fer aquest trajecte.

Es parla de mobilitat sostenible, i aquí entren cotxes, motos, trens... La bicicleta no emet cap contaminent. Com es pot potenciar l’ús?

Nosaltres considerem que l’error és parlar de mobilitat sostenible. Ha de ser mobilitat sostenible activa, perquè si no un cotxe elèctric és sostenible i així s’arregla el problema. El cotxe elèctric no és sostenible, perquè no és actiu, provoca malalties a qui el condueix perquè és sedentari, continuarà atropellant a la mateixa velocitat, etc. 

Per exemple, qui no camina perquè no vol i fa servir vehicles de mobilitat personal a motor sense necessitar-los... La paraula sostenible no és que no contamini, és que funcioni i aporti salut. A una bicicleta, si deixes de pedalar es deixa de moure; amb un vehicle a motor, això no passa. La bicicleta és sostenible, aporta salut i menys sinistres.

També hi ha sinistres, però.

Els sinistres amb les bicicletes, normalment, són menys greus i no provoquen tants danys a tercers. Imagina’t que vaig en la bici i hi ha un cotxe al mig del carril bici, l’haig d’esquivar. Quan l’estiguis esquivant, no estaràs pedalant. Per tant, no dones més velocitat a la bicicleta i, si caus, et fas menys mal.

Per altra banda, ara pensa que condueixes una moto elèctrica o un patinet. És molt fàcil caure i prémer l’accelerador mentre caus. I què passa? Continua funcionant i això pot fer molt mal. Nosaltres la normativa de circulació l’anomenem llei anticiclista.

"Nosaltres la normativa de circulació l’anomenem llei anticiclista."

Per què l’anomeneu així?

El 90% de les normes que hi ha per la bicicleta, després d’aconseguir als anys vuitanta que s’incorporés com a vehicle, prohibeixen coses. Mirem altres països sense tantes restriccions i hi ha més bicicletes. Aquí sota el paraigua de la seguretat, prohibeixen.

És com el pare i la mare quan li diuen al nen que no baixi l’escala que caurà, és la mateixa sobreprotecció. És millor ensenyar a baixar l’escala, que si el nen es tira de cap que sàpiga que es farà mal. 

Aleshores, penses que s’hauria de reformar el codi de circulació per adaptar-lo a les noves necessitats de mobilitat?

S’ha de fer un canvi de paradigma, hem de canviar l’espai públic. Durant la transició, es van adonar que no hi havia una regulació com a tal i no es podia multar ningú. Van agafar el codi de circulació i el van convertir en la llei actual. Cal recordar que la llei s’ha de complir, malgrat que no la coneguis. 

Aquesta llei diu que els vianants només poden parar a la vorera per creuar el carrer o per pujar a un cotxe, per exemple. Sembla que no els importi ni la bicicleta, ni els vianants... Aquesta llei ha de canviar, diu una de ximpleries... 

Què vols dir?

Vam aconseguir que s’inclogués la bicicleta com a vehicle, amb molts esforços. Ara bé, no han canviat les normes ni les han adaptat a les necessitats concretes d’aquest vehicle. Està prohibit que un vehicle arrossegui un remolc que pesi més que el mateix vehicle, això és normal. Això també significa que una bici no put dur un carret.  

Les bicicletes no poden dur cap mena de remolc perquè són lleugeres. Si jo vull dur els meus fills amb mi a la bicicleta amb unes cadires que venen preparades? Si vull fer una ruta i necessito una alforja penjada? Haurien d’especificar. Si no saps això, et poden multar per dur els fills a l’escola o un cistell de comprar. 

"La paraula sostenible no és que no contamini, és que funcioni i aporti salut."

Què en penseu de la Setmana Europea de la Mobilitat?

Certament, n’estem farts. No fan una proposta clara per promoure el transport sostenible, és aparador. No tots els vehicles han de tenir les mateixes normes. La bicicleta hauria de tenir certa discriminació positiva, i no només perquè genera salut. 

Per exemple, ara fan uns carrers molt macos, amb unes llambordes noves llampants... Què passa quan hi passen cotxes per accedir als aparcaments? Es trenquen perquè no estan preparades, no són asfalt. Ara bé, amb una bicicleta no passa res. Com es pot celebrar així la setmana de la mobilitat sostenible?

Quines polítiques caldrien aleshores per estimular l’ús de la bicicleta?

Facilitar i donar seguretat real. Si atropelles un ciclista o un vianant ara vas a la presó, que ens va costar feina. Si no canvien la llei, ja poden fer setmanes de la mobilitat sostenible que no servirà de res. Al final, quan hi ha un sinistre, el jutge anirà a la llei. Ens han convertit en uns inconscients per la manca de conseqüències.