La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha organitzat aquest passat 10 de desembre la jornada ‘​Coneixent experiències d’altres Lleis del Tercer Sector. Cap a una llei del Tercer Sector Social a Catalunya​ ’. L’objectiu de la sessió ha estat veure com altres territoris estan aplicant una normativa específica per a les entitats socials, com és el cas del País Basc, Castella la Manxa o Itàlia, i com ha de ser la nova llei perquè empari les més de 3.000 entitats socials catalanes.

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector ha recordat que la llei ha de lluitar contra la crisi social i ha d’assegurar l’enfortiment del tercer sector i les entitats que en formen part. “Som essencials i cal que aquesta tasca sigui reconeguda tal i com és, com un paper actiu en la elaboració i disseny de les polítiques públiques”.

“Sabem quines són les necessitats de les persones, tenim capacitat d’adaptar-nos i actuem al territori. Volem més estabilitat i seguretat econòmica i jurídica sense dependre de les subvencions. Hem de poder desenvolupar els nostres projectes amb la garantia de saber que comptem amb els recursos necessaris. I per això, hem de comptar amb una llei que estigui a l’alçada”, afegeix Alsina.

El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Oriol Amorós, ha reiterat que aquesta llei és imprescindible per assegurar un estat del benestar i reformar-lo. “La nova llei ha de garantir un model que s’identifiqui amb els valors de l’economia social i solidària, aportant el valor afegit del compromís ètic del tercer sector”.

El secretari també va posar èmfasi en l’actual crisi i com el tercer sector pot ajudar per sortir endavant. “Hem de treballar col·lectivament, establir estratègies conjuntes per transformar la societat amb un canvi de model productiu, envers la igualtat de gènere, la lluita contra la precarietat laboral, contra la pobresa infantil, lluitar contra el canvi climàtic, cuidar una població que envelleix i gestionar una societat diversa i que se sent orgullosa de ser-ho”.

“La llei ha de promoure l’enfortiment de les organitzacions que lluiten per tot això, amb un marc de regulació entre administracions públiques i els serveis que ofereixen. Al país li cal un tercer sector fort que aporti una valors de solidaritat i treball comunitari per construir la societat que volem”, afegeix Amorós.

Una llei que defensi els drets humans

Víctor Bayarri, consultor social i exdirector general de l’Institut Català de Serveis Socials, ha recordat que sempre s’ha de posar a les persones i els seus drets al centre. “Encara no estem en aquella societat on el conjunt dels drets està garantit per a totes les persones. Falta molta feina a fer per arribar a una societat justa que no vulneri els drets de tota la ciutadania”. “Sí que es cert que Catalunya ha avançat molt, però encara trobem situacions amb dèficits”, alerta Bayarri.

“La convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat no s’està complint. Com tampoc el dret al lleure, ni el de les persones grans o amb diversitat funcional, que viuen greus situacions d’aïllament i solitud no desitjada, amb una manca d’aplicació efectiva del dret a viure de forma independent a la comunitat. Aquests són alguns dels grans reptes on el Tercer Sector Social ha de posar el focus i reivindicar-se”, afegeix Bayarri.

El consultor social també va apuntar a què els serveis del tercer sector han de garantir una resposta integral perquè totes les persones puguin assolir el seu projecte vital. “Hem d’actuar per la prosperitat i la igualtat des de la solidaritat, la cooperació i el compromís amb la sostenibilitat global, per promoure una transformació social i avançar en democràcia”.

D’altra banda, Susana Ferrer, advocada i diputada de l’ICAB, ha abordat la viabilitat jurídica de la llei i ha alertat que “anem tard i fora de temps”. “És il·lògic que a Catalunya amb un tercer sector tan consolidat encara no comptem amb un marc normatiu que empari la nostra tasca en la societat”, apunta Ferrer.

"És una responsabilitat dels poders públics amb els drets humans tenir una coherència amb la regulació del que afecta els drets humans." afegeix Susana Ferrer, sòcia de Coronas Advocats. pic.twitter.com/1oiZ3XrcNZ

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) December 10, 2020

Experiències d’altres lleis del Tercer Sector

La taula rodona de la jornada s’ha centrat en explicar els casos pràctics de les llei que s’estan aplicant al País Basc, Castella la Manxa i Itàlia. El debat ha comptat amb quatre preguntes on els i les ponents exposaven el seu cas particular.

Respecte la llavor que va impulsar aquesta llei, Mikel Barturen, director de Saaren Sarea, va assegurar que la llei aprovada el 12 de maig de 2016 al País Basc era el reconeixement de la contribució històrica del tercer sector a la societat. “La llei fa una definició del tercer sector en positiu, del que som, amb les característiques que tenen les organitzacions d’iniciativa social sense ànim de lucre i el tipus d’activitat que ens caracteritza”.

José Antonio Romero, president de la Mesa del Tercer Sector a Castella la Manxa, va afegir que la llei és un reconeixement jurídic amb legitimitat del que és el tercer sector. “Gràcies a la nova llei del 3 de febrer d’aquest mateix any, hem aconseguit amb legitimitat política i social​ del que és el tercer sector”.

Respecte les aliances amb les que han comptat, Mónica Poletto, coordinadora de la taula tècnica legislativa del Forum Nazionale Terzo Settore, ha remarcat la importància d’aprendre a escoltar a les entitats i a treballar en conjunt. “El més important ha estat el treball entre nosaltres. Moure’ns junts, estar units, escoltar-nos molt i estimar-nos”. “El fet de comptar amb persones de diferents àmbits, amb diferents habilitats i pertinences ha enriquit molt la nostra feina”, afegeix Poletto.

En el cas de Castella la Manxa, van treballar des dels partits polítics de la comunitat autònoma, amb un equip tècnic, la conselleria del benestar social i la pròpia taula per elaborar un esborrany. “Vam fer moltes propostes i qüestions de millores i es van aprovar gairebé totes. La pròpia aliança dins del tercer sector era important i anar treballant amb altres agents socials, sindicats i mitjans de comunicació per informar del que volíem amb aquesta llei. Que representés a totes i a tots”, explica Romero.

Pel que fa a les aportacions que ha fet la llei al territori i l’impacte que ha tingut en el teixit associatiu i la ciutadania, Barturen destaca el reconeixement del tercer sector social d’Euskadi. “A partir d’aquesta llei hem donat a conèixer el tercer sector a través dels mitjans de comunicació, hem enfortit espais de col·laboració amb l’administració autonòmica, hem consolidat el finançament de les xarxes del diàleg civil i l’estructuració d’aquets àmbits i hem aprovat una estratègia molt ambiciosa amb 36 actuacions a desenvolupar”

Poletto, destaca que la llei italiana ha millorat la comunicació del tercer sector amb l’administració. “La llei ens ha permès organitzar-nos millor amb els organismes públics i les administracions públiques, que garanteixen la implicació activa del tercer sector. També ens ha permès que la ciutadania pugui donar a les entitats que vulguin un percentatge dels seus impostos, a més d’obtenir beneficis fiscals per altres donacions”.

L’última qüestió ha fet referència als reptes i aprenentatges de la llei, el que haurien incorporat i el que no es va fer. “L’estratègia de promoció del tercer sector d’Euskadi té moltes actuacions i en queden pendents moltes. També ens queda pendent seguir donant cohesió a organitzacions que no estan estructurades perquè no es quedin al marge i queda pendent seguir enfortint els espais de col·laboració amb el govern”, ressalta Barturen.

A Castella la Manxa, Romero remarca el paper de les administracions locals i els ajuntaments en la promoció del tercer sector. “És important que les entitats locals tinguin un major pes i recordar el paper del tercer sector en medis rurals”.