A Catalunya, un 27,7% dels infants; és a dir, més de 300.000 nens i nenes, estan en risc de pobresa. El percentatge ha augmentat un 3% respecte a l’any passat i situa el col·lectiu d’infants com el més castigat per la pobresa, segons les dades de l'Enquesta de condicions de vida, d'Idescat.

“Aquestes dades no són fruit de la casualitat. Són el resultat d’unes polítiques públiques determinades”, assegura Roger Garcia, responsable de polítiques d’infància i sensibilització d’Unicef Catalunya.

La inversió en protecció social de l’Estat és tres vegades menys que el de la mitjana de la Unió Europea. El sistema de redistribució de recursos socials només ha reduït un 5% la pobresa infantil, mentre que a la resta de la UE, de mitjana, les transferències socials han aconseguit disminuir-la en un 13%.

Més diners per educació

Si les xifres empitjoren és perquè calen més recursos econòmics per al sector de la infància. Així ho explica Garcia, que lamenta que la inversió pública en educació a Catalunya sigui el 3,7% del PIB, per sota del 5,5% de la UE i del 4,29% d’Espanya.

“Tota inversió pública té un impacte potencial als infants i als seus drets. La inversió en infància és fonamental per garantir el seu benestar i per aconseguir una societat més justa i sostenible”, va apuntar l’expert d’Unicef durant la jornada ‘Invertir en infància és garantir drets’.

La trobada, organitzada per la Plataforma d’Infància de Catalunya (Pincat) amb motiu del Dia internacional dels drets de l’infant, va constatar el malestar del sector amb el volum de partides pressupostàries destinades a la infància.

El psicòleg i educador Jaume Funés va proposar d’establir un sostre mínim d’inversió a la infància, obligatori per a totes les administracions. “Cap infant ha triat venir al món. Com que els hem portat els adults, és el nostre deure garantir-los una vida digna”, va afegir Funés.

Per què invertir en infància?

“Inversió significa garantia de drets. No acabem d’entendre que la bona inversió en infància vol dir assegurar el progrés”, va argumentar Anna Solé, analista de polítiques socials d’Infància i Adolescència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

Paco Estellés, coordinador de la Pincat del 2011 al 2015, també va destacar la necessitat de considerar la infància com una prioritat. “El propi Banc Mundial planteja que la inversió en infància no és una política de transformació de la vida dels nens i nenes sinó un instrument de competitivitat i creixement d’un país”, va subratllar Estellés. “Quan inverteixes en infància, estàs preparant la societat perquè sigui útil i de futur”.

Lleis per desenvolupar

Les persones expertes admeten que el col·lectiu compta amb suficients lleis i convenis, però són lleis “coixes” perquè no s’han acabat de desplegar. “Tenim marcs legals potents a Catalunya, com la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, del 2010, o el compromís que representa el Pacte per a la Infància. Tot i això, el context no es tradueix en una inversió clara”, va criticar Estellés.

Un dels reclams de la Pincat és el total desplegament de la Llei de drets i oportunitats. El manifest de la plataforma també demana, entre d'altres qüestions, que es compleixi l’establert a la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, que obliga els Estats a obrar a favor dels drets específics dels nens/es.

Com invertir en infància?

Les recomanacions del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides van suposar una “estirada d’orelles” a Espanya, segons apunta Garcia. “La inversió ha de ser eficient, equitativa i transparent. No es tracta només de gastar, sinó que hem de gastar garantint la igualtat entre infants”, va insistir l’especialista d’Unicef.

Per determinar si les partides pressupostàries compleixen amb els requisits d’igualtat i eficàcia, Unicef proposa una metodologia d’avaluació d’impacte dels pressupostos, que no deixen de ser una norma, ja que es tiren endavant a través d’una llei de pressupostos.

“Calen més diners i una anàlisi de la inversió perquè les lleis no es quedin en paper mullat”, va exposar Garcia. El mètode pel qual aposten des d’Unicef és el que s’utilitza a països com Mèxic, Perú o el Salvador. “Les tècniques de mesura de la inversió en infància estan molt millor desenvolupades a l’Amèrica Llatina”, va assegurar l’expert.

Especificar les partides i rendir comptes

Aquesta metodologia exigeix especificar les partides que afecten els infants, establint criteris per saber si beneficien el col·lectiu. Encara que els infants no siguin els beneficiaris directes d’una partida, poden ser-ho de manera indirecta. Per exemple, a través de les prestacions d’incapacitat per a les persones malaltes, o a través de partides que es dirigeixen a tota la població en general, com les centrades en la protecció del medi ambient o en la seguretat.

Així, per fer aquesta anàlisi, cal ponderar l’impacte de totes les partides en els infants. “Volem que no quedi cap partida sense analitzar”, resumeix Garcia.

La metodologia serveix per saber en quins drets s’està invertint, fer un seguiment anual i permetre la comparativa entre partides. Unicef presentarà el document explicatiu de la metodologia al Parlament perquè cada any es tingui en compte. “No podem prendre decisions si no tenim aquesta fotografia”, va destacar Garcia.