Entitats LGTBI demanen una llei per protegir les víctimes de la violència en parelles homosexuals

L’Observatori espanyol contra la LGBTfòbia i el col·lectiu Colega-Madrid han demanat una llei específica per a la violència intragènere –la que es produeix entre parelles homosexuals– amb mesures de protecció i recursos semblants als que s’ofereixen a les víctimes de violència de gènere.

Ho han anunciat el 17 d’abril, l’endemà de l’assassinat d’una dona de Barcelona en mans de la seva xicota, en un comunicat en què denuncien que la violència intragènere és “invisible” i de “segona categoria”.

La violència entre parelles homosexuals no es contempla a la vigent Llei de Violència de Gènere, que només s’aplica a víctimes dones que han patit una agressió per part d’un home i per motivacions masclistes.

Els casos de violència intragènere, com que es produeixen entre persones del mateix gènere, es consideren un tipus de violència domèstica, que tot i que també es recull al Codi Penal, ofereix menys recursos per a les víctimes i estableix penes menors que les que s’imposen als agressors per violència de gènere.

Sense subsidis ni justícia gratuïta

“No tots els centres d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere atenen dones de parelles lèsbiques, depèn del centre i de les funcionàries”, lamenta Paco Ramírez, director de l’Observatori espanyol contra la LGBTfòbia.

Ramírez també critica que les víctimes de violència intragènere no poden aprofitar recursos psicològics i socials gratuïts per a dones que han patit discriminacions masclistes. “Tampoc es poden beneficiar de les places residencials en pisos tutelats, del torn d’ofici gratuït...”, apunta Ramírez que, a més, considera injust que sigui més difícil aconseguir ordres d’allunyament.

Des del Servei d'Informació i Orientació a les Víctimes del Delicte, del Departament de Justícia, confirmen que si hi ha sentència condemnatòria per violència de gènere, les afectades es poden acollir al servei de justícia gratuïta independentment de si tenen ingressos per assumir el cost d'un advocat. En canvi, les afectades per violència domèstica han de demostrar que tenen dificultats econòmiques perquè els surti gratis.

El personal del servei d'informació afirma que el subsidi de 400 euros al qual accedeixen les dones sense recursos i objecte de violència de gènere no es concedeix a les víctimes de violència domèstica, però assegura que els serveis psicològics són els mateixos per als dos tipus de víctimes.  

Javier Navarro, portaveu de Colega-Madrid, destaca la urgència d’investigar aquest fenomen, que es va començar a visibilitzar el 2009 arran del ressò mediàtic pel primer assassinat de violència intragènere en un matrimoni homosexual a l’Estat espanyol. “No hi ha dades oficials. O directament no es recullen o se les cataloga com a violència domèstica”, diu Navarro.

El perill de barrejar tipus de violències

La falta d’estudis produeix desconeixement i confusió al voltant de la relació entre violència intragènere i violència de gènere, dos conceptes que no s’haurien de barrejar, segons Marisa Fernández, advocada i coordinadora de la comissió d’Igualtat de Dones Juristes.

“No crec que calgui una llei específica, i menys encara que s’inclogui a la normativa que protegeix les víctimes del masclisme, perquè quedaria diluït el problema social de la superioritat de l’home sobre la dona”, afirma Fernández. Tot i així, aclareix que és necessari facilitar recursos socials de prevenció i intervenció en situacions de violència intragènere.

“La violència intragènere s’està utilitzat per determinats sectors per desarticular l’atenció especialitzada a la violència de gènere. Barrejant i confonent els dos tipus de violències, es difuminen les causes i serveix d’argument per als que sostenen, falsament, que en les relacions heterosexuals existeix la mateixa prevalença de violència d’homes a dones que de dones a homes”, explica Lourdes Bravo, educadora social especialitzada en gènere i igualtat d’oportunitats i membre de l’associació feminista Contramarea.  

En definitiva, Bravo considera que les lleis actuals són justes. “Una altra qüestió és que, fruit de la investigació, arribem a saber que són insuficients. Llavors hauríem de treballar per donar resposta a les necessitats detectades”, assegura.  

Bravo és l’autora del blog Violencia Intragénero, des d’on promou sessions formatives en línia i cursos especialitzats sobre estratègies de prevenció, detecció i intervenció d’aquest tipus de violència, que pot ser tant física com psicològica. “La formació especialitzada és escassa al nostre país. En canvi, les classes de dues o tres hores, introductòries i gratuïtes, tenen millor acollida”, apunta Bravo.