M. Jesús Larios serà una de les ponents a la jornada “L’alimentació, un dret vulnerat? Polítiques alimentàries contra la pobresa i les desigualtats”, organitzada per la plataforma Pobresa Zero i el Síndic el 16 d’octubre. L’acte s’emmarca en el Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa i en el Dia mundial de l’alimentació.

Es pot fer una anàlisi global de les necessitats alimentàries i de la situació de vulnerabilitat de la població catalana? Moltes entitats es queixen que és impossible coordinar-se entre elles perquè no hi ha prou informació per part de les institucions d’atenció a la ciutadania.

Hi estic d’acord, és molt difícil saber realment quin és l’abast del fenomen de la malnutrició. Cal més coordinació entre pediatres i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En l’àmbit associatiu, hi ha moltes entitats que hi intervenen, però segurament falta més treball en xarxa.

Hi ha dades de quants infants i adolescents pateixen malnutrició a Catalunya i de com ha evolucionat la xifra durant els últims anys?

Sabem que hi ha 50.000 infants de fins a 18 anys estan en situació de pobresa o exclusió social. Són dades extretes de l’Enquesta de Condicions de Vida que va elaborar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 2015. Això vol dir que un 4% d’infants pateix privacions alimentàries; és a dir, no poden menjar un àpat de carn o peix almenys cada dos dies.

El percentatge de nens i nenes en situació de pobresa ha variat des del 2015?

L’última xifra que tenim disponible és la del 2016, i és igual que la del 2015. Aquests infants no han entrat en aquesta situació de pobresa severa arran de la crisi. Hi són des de fa molt de temps, per causes estructurals.

Calen més projectes comunitaris d’implicació en l’àmbit alimentari?

Sí, les entitats fan una feina molt important, però cal un lideratge per part de les administracions.

En què centrarà la seva ponència en l’acte que organitza Pobresa Zero i el Síndic el 16 d’octubre?

Parlaré de pobresa i malnutrició infantil, un tema que al Síndic ens preocupa molt, sobretot des que va esclatar la crisi econòmica el 2008 i comencen les retallades d’ajuts socials. També, des de llavors, segons els que ens expliquen les entitats de lleure i les escoles, es detecten infants que no porten esmorzar i presenten altres símptomes que mostren que no reben una alimentació adequada.

Es comença a acceptar que hi ha un problema de malnutrició al nostre país?

Costa molt acceptar que tenim un problema de malnutrició infantil a Catalunya. De vegades es diu, perquè sona millor, que el que hi ha és un problema d’obesitat infantil. Es prefereix dir això perquè l’obesitat no sempre es produeix per la precarietat econòmica, tot i que moltes vegades sí.

Com a experta en drets fonamentals, quins drets es veuen afectats a causa de la pobresa infantil?

La pobresa infantil crea limitacions molt importants en oportunitats i drets. Afecta, per exemple, el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge... Està molt relacionat amb la pobresa energètica, que fa que hi hagi més risc a patir una pitjor salut, també per les situacions d’estrès familiar que causen les mancances econòmiques.

Pel que fa a les polítiques públiques, s’ha avançat en els últims anys?

S’ha millorat la cobertura de les beques menjador. Abans només podien rebre el 50% de la dotació, per tant, hi havia famílies que com que no podien pagar la resta del pla de menjador, alguns infants només menjaven a l’escola dos o tres dies a la setmana. També s’han adoptat algunes polítiques que han permès que els espais de lleure puguin estar oberts durant tot l’any perquè no quedi el buit de l’estiu. Quan s’acaba el període escolar, s’acaba la possibilitat d’accedir al menjador escolar.

I la posada en marxa de la renda garantida.

La renda garantida que s’està aplicant és un avenç, tot i que encara no hem avaluat l’impacte que té en els infants, perquè és una mesura molt recent. Una de les coses que hem vist és que aquesta renda no prima la condició d’infant. Les famílies que accedeixen a l’ajut són les que tenen menys ingressos i es troben en una situació de vulnerabilitat, però no discriminen suficientment les famílies amb fills a càrrec. Nosaltres demanàvem que qualsevol família amb un infant pogués accedir a una renda per combatre la pobresa infantil. De moment, no arribem a tots els infants en situació de pobresa.

També s’ha tirat endavant la proposta del rec, la moneda virtual de Barcelona. De quina manera això contribueix a la causa?

Sí, són propostes que les hem d’anar avaluant. És una mesura que contribueix a normalitzar la situació de les famílies i evita que hagin de passar per bancs d’aliments i diferents llocs específics d’ajuda que no són normalitzadors. Han de poder dinar i sopar a casa, i comprar els aliments on tothom els compra. També hem de pensar en l’àmbit d’habitatge. El període que passa entre que t’adjudiquen una vivenda d’emergència fins que hi pots entrar a viure és molt llarg. Això afecta la qualitat de vida dels infants, que han de residir en pensions i en llocs no adequats.

Un dels col·lectius que està patint més la pobresa infantil és el dels menors no acompanyats. Què opina de l’actuació de la DGAIA en l’afer dels mena? Durant alguns dies de setembre hi va haver més de 50 adolescents per falta de places lliures en centres públics.

Això és la vulnerabilitat dins la vulnerabilitat. És un dels temes motiu de la nostra preocupació i actuació. Estem demanant plans específics per fer front a l’emergència, com la provisió de recursos ordinaris. Estem parlant d’emergència perquè ha crescut el nombre d’adolescents que han arribat, però no és un tema nou, hauria calgut més planificació i previsió. Fa un parell d’anys que s’estan incrementant les arribades i que tenim els centres plens. Aquests fluxos migratoris acaben arribant.