Disponible un protocol per detectar i evitar violències masclistes en entitats juvenils

Quin grau de participació tenen les dones a l’entitat? Quin tipus de responsabilitats assumeixen? És habitual sentir comentaris degradants cap a les dones o observacions humiliants? Quan una dona intervé, se la interromp més fàcilment?

Aquestes són algunes de les preguntes que el Protocol d’actuació en casos de violències masclistes en les entitats juvenils proposa per detectar discriminacions de gènere en una associació.

El protocol, presentat el 18 de gener pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i redactat per l’entitat Projecte Ella, dona claus per determinar si una situació concreta és violència masclista o no i suggereix mesures per evitar els casos que es produeixen a les associacions juvenils.

El document aconsella que a cada entitat hi hagi tres persones de referència que s’encarreguin de vetllar pel compliment del protocol i a qui es pugui acudir en cas de violència masclista. També recomanen que hi hagi una bústia de demandes per correu electrònic on dirigir-se anònimament.

En l’associacionisme també hi ha masclisme

“Les entitats han de diagnosticar quines són les seves mancances a l’hora de crear un espai de seguretat i assegurar-lo a través de la participació activa de les dones, lesbianes i trans que hi ha dins l’associació”, ha assenyalat Natàlia Reina, responsable de les àrees de LGTBI del CJB.

“Hem de trencar el miratge que en sectors més compromesos amb la justícia i la transformació social, la violència masclista es dona en menor mesura. La violència masclista és transversal i tant per l’associacionisme com per tota la societat, tenim un repte molt gran per endavant”, ha apuntat Júlia Mas, membre de Projecte Ella.

Mas assegura que diverses entitats han detectat diferents tipus de violències. “Potser són més de caire psicològic o simbòlic. Són desigualtats per raons de gènere fàcils de treballar amb la Guia d’Autodiagnosi de Gènere per a entitats que va elaborar el CJB”.

“Fer-ho públic i demanar ajuda és un dels passos, les entitats han de denunciar-ho sigui internament o públicament”, ha dit Reina. En cas d’urgència –quan hi ha agressió física i cal anar a l’hospital o per un atac d’ansietat– s’ha de derivar a la xarxa de recursos especialitzada de la ciutat.

El dossier inclou un model de la fitxa de registre de la situació que hauria d’omplir l’entitat quan detectés un cas. A més, hi ha una taula que defineix els 10 tipus de violències masclistes existents. També hi ha un apartat amb preguntes freqüents, una llista de telèfons dels serveis d’atenció a la dona a Barcelona, i un recull de les normatives referents a la lluita contra el masclisme.

La colla Castellera del Poble Sec com a exemple

El protocol és molt recent i cap entitat l’ha començat a posar en pràctica encara, però Reina considera que moltes associacions cada vegada s’interessen més per la perspectiva feminista. La colla de Castellers del Poble Sec, per exemple, ha creat una comissió interna contra el masclisme.

“La colla està adherida al Protocol contra les agressions masclistes a la festa major del Poble Sec des del 2015 i per tant, si participem d’un protocol a la festa, també hem de mostrar interès per eliminar estereotips al nostre dia a dia”, ha afirmat Marta Gonzàlez, membre de la comissió de la colla, que ja compta amb una vintena d’integrants. La colla preveu oferir cursos de formació, tallers i xerrades tenint en compte les diferències d’edat dels castellers.