Primer fòrum per debatre la Llei

Més de 200 persones, representants d’entitats i administracions, es van aplegar el passat dia 22 d’octubre a la jornada "Nova Llei del Voluntariat i foment de l’associacionisme de Catalunya. Saps a què t'obliga?"

La jornada, organitzada per Suport Associatiu, va comptar amb la participació de:

• Víctor García, gerent de Suport Associatiu.
• Marc Viñas i Artola, subdirector General de Cooperació Social i Voluntariat.
  Eva Ribera Sendra, cap del Servei de Promoció de l’Associacionisme i Voluntariat.
• Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).
• José Antonio Pérez, cap del Servei d'Esports de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.
• Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC).

L’acte va esdevenir -en paraules de Marc Viñas- el primer fòrum per debatre sobre la Llei, que té només 2 mesos de vida.

Els ponents van coincidir en el fet que la nova Llei significa la consolidació del model català del voluntariat i que, més enllà de les obligacions que comporta, significa una protecció contra les males praxis que s’havien denunciat des de les entitats i contra els problemes que es podrien derivar d’una regulació prèvia a nivell estatal.

Una Llei que ofereix oportunitats

Marc Viñas va remarcar des de l’inici de la seva intervenció que la Llei no només estableix deures sinó que, sobretot, ofereix oportunitats. En aquest sentit, va recordar que els objectius principals que van impulsar la normativa són:

• Blindar el model català del voluntariat.
• Actualitzar i donar rang de llei als drets i deures de les persones voluntàries.
• Promocionar el voluntariat des de les Administracions.

La Llei no només estableix deures sinó que ofereix oportunitats. Marc Viñas.

Què aporta de nou la Llei i quin paper dóna a l'Administració

Quant a les novetats que incorpora la Llei, per Marc Viñas, es podrien sintetitzar en cinc:

• La defensa del model català del voluntariat en el qual "l’acció voluntària es desenvolupa exclusivament en el si d’una entitat sense finalitat de lucre que disposa d’un programa de voluntariat".
• La definició de conceptes clau com ara el voluntariat, l’acció voluntària, etc.
• Donar rang de Llei als drets i deures de les persones voluntàries i també de les destinatàries de l’acció voluntària.
• La creació del Registre de l’Associacionisme i el voluntariat de Catalunya.
• L’establiment de mesures de foment del voluntariat i l’associacionsime per part de l’Administració.

Pel que fa al paper de l'Administració, es va sintetitzar en 4 àrees principals:

• Foment i suport.
• Avaluació.
• Control i inspecció.
• Adaptació al model català del voluntariat.

El model català del voluntariat

En la seva intervenció, Francina Alsina també va insistir en el fet que l’objectiu de la Llei era, sobretot, el de protegir el model català del voluntariat i no pas fer una normativa que suposés un pes per a les entitats.

Alsina va recordar que durant l’elaboració de la norma, s’havia treballat sempre des del convenciment que l’activitat voluntària havia de quedar lligada a l’associacionisme, posant per tant l’accent en la defensa del model català del voluntariat.

L’empresa mercantil no es la matriu natural del voluntariat. Francina Alsina.

A més de vincular el voluntariat a l’associacionisme excloent l’empresa mercantil, la norma limita a casos excepcionals els programes de voluntariat de les Administracions públiques.

La Llei emmarca però no ofega [...] no sobreprotegeix les entitats, orienta l’actuació de les entitats però no és intervencionista. Francina Alsina.

En la mateixa línia, Eva Ribera va voler tranquil·litzar les entitats pel que fa als deures que inclou la Llei, advertint que la Llei no hauria de suposar massa càrregues afegides. Va explicar, per exemple, que un pla de voluntariat no hauria de ser més que un document que reculli “endreçadament” allò que de fet ja està fent l’entitat.

De la mateixa manera, va recordar que les entitats més petites poden delegar en entitats de segon nivell l’elaboració dels plans de voluntariat, formació, etc.

Persona voluntària i persona sòcia

D’entre les claus per interpretar la Llei, Marc Viñas va assenyalar la necessitat d’entendre la dicotomia entre la persona sòcia i la persona voluntària.

Respecte a aquesta dicotomia, Eva Ribera va explicar que la Llei deixa a consideració de l’entitat si les persones voluntàries han de ser o no sòcies. Per a Francina Alsina, deixar aquest marge de decisió a l’entitat va ser una de les claus perquè la FCVS es posicionés a favor de la Llei.

A més, Eva Ribera va recordar que el capítol de drets i deures és aplicable a les entitats que tenen un programa de voluntariat, en el benentès que aquest document només és potestatiu en el cas de les entitats associatives on totes les persones voluntàries són sòcies de l’entitat.

La Llei deixa a consideració de l’entitat si les persones voluntàries han de ser o no sòcies. Eva Ribera.

Dit d’altra manera, el capítol de drets i deures no seria d’aplicació en aquelles entitats en les quals totes les persones voluntàries són sòcies de l’entitat i no han optat per elaborar un programa de voluntariat.

No obstant això, Salvador Casals va advertir que desenvolupar programes de voluntariat comporta una sèrie de beneficis també per a les entitats que no tenen obligació de fer-ho. Pel president de la FAC, la Llei pot ajudar no solament a visibilitzar el voluntariat cultural sinó que permetrà estructurar processos de voluntariat formal ja existents però que sovint no estan sistematitzats.

Salvador Casals va il·lustrar la dicotomia entre persona voluntària i sòcia assenyalant que, dels 2.900 voluntaris que la Federació compta:

• Una part serien, d'una banda, els socis i, de l'altra, els directius, l'activitat dels quals ja quedaria regulada als estatuts de l’entitat.
• Una altra part serien els “voluntaris reals des de la visió dels ateneus”.

Font: Federació d'Ateneus de Catalunya

El cas de les entitats esportives

Des de la perspectiva del món de l’esport, Jose Antonio Pérez va recordar que el voluntariat forma part de l’essència de les entitats esportives tot i que manqui interioritzar el voluntariat amb programa de voluntariat pròpiament dit.

El cap d’esports de l’Ajuntament de Sant Joan Despí va exposar el cas dels voluntaris als quals es rescabalen despeses que poden situar-se al voltant dels 100 euros i que cal justificar, amb tota la càrrega de gestió que això comporta.

Per això, va preguntar-se amb aquesta Llei, s’havia potser perdut la possibilitat de regular aquesta figura de manera que es poguessin adoptar mecanismes de “diner de butxaca” o “pocket money” ja existents en altres països europeus i que permeten reemborsar les despeses que té el voluntariat sense necessitat de justificar-les.

Malgrat no recollir aquesta especificitat, per a Jose Antonio Pérez, la Llei suposa una oportunitat per al món de l’esport:

• Ajudarà a normalitzar la situació del voluntariat habitual.
• Facilitarà els processos administratius amb els voluntaris que són socis
• Resoldrà la situació del voluntariat puntual.