La PINCAT reclama com a prioritat unes polítiques d’infància per a la pròxima legislatura

Aquest passat 28 de gener, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) ha donat a conèixer l’estudi d’infància i adolescència ‘Anàlisi de l’estat actual de la garantia de drets a Catalunya’.

L’informe analitza diversos eixos de treball recollits en els articles i principis de la Convenció: drets i llibertats; violències; entorn familiar, cures alternatives, inclusió i pobresa; salut i benestar; educació, lleure i activitats culturals i mesures excepcionals de protecció.

La plataforma reclama que la infància no torni a quedar a la cua de les polítiques socials i que sigui una prioritat indiscutible en la pròxima legislatura per eradicar la pobresa infantil que afecta 1 de cada 3 infants a Catalunya.

1. Drets i llibertats

El document destaca que encara existeixen mancances en la participació política d’infants i adolescents i l’accés a la informació a través de l’ús de les TIC, sobretot per a col·lectius en risc d’exclusió i en especial en aquells que tenen una discapacitat.

Segons l’estudi, un 27% dels infants atesos per les entitats socials enquestades disposa d’accés a un ordinador i, en el cas dels infants amb discapacitat, aquest percentatge baixa fins al 16%.

Respecte la connexió d’internet a casa, un 27% dels infants atesos per les organitzacions enquestades en té i aquest percentatge és del 15% en infants amb discapacitat.

Per revertir la situació, es demana a les administracions públiques vetllar per l’accessibilitat de la informació perquè aquesta no tingui barreres i aprofitar espais existents i crear-ne de nous per donar veu i permetre la participació en primera persona d’infants i adolescents.

L’estudi també alerta de l’impacte de la Covid-19, ja que el 70% de les entitats socials enquestades assegura que la pandèmia ha agreujat la bretxa digital que ja existia i preveu que continuï augmentant en els pròxims mesos.

2. Violències

Les formes de violència física o mental poden representar-se mitjançant lesions, abusos, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació i els abusos sexuals en qualsevol dels seus àmbits vitals com el familiar, l’escolar i el tecnològic.

El document remarca que fins a un 30% dels infants atesos per les entitats socials enquestades podria ser víctima de violència a la llar. En el cas dels infants amb discapacitat seria d’un 9%. També es percep una diferència segons el gènere, sent les nenes i noies en major mesura víctimes de violència a la llar que els nens i nois.

D’altra banda, només entre un 4-6% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials enquestades denuncia la violència, per falta d’una xarxa social forta on buscar ajuda per part de molts infants i adolescents i la manca d’acompanyament a infants que pateixen assetjament i uns mecanismes de denúncia existents que són inassolibles per a aquests.

Es proposa que les administracions públiques facin més accessibles els mecanismes de denúncia a infants i adolescents, extremar la cura i l’acompanyament d’infants i adolescents que han estat víctimes de violència i dur a terme diagnosis i col·laborar amb entitats del Tercer Sector per conèixer millor la realitat d’infants i adolescents que pateixen violència als domicilis.

Respecte l’impacte de la Covid-19, les entitats socials afirmen que el nombre de casos de violència a la llar contra infants i adolescents ha augmentat.

3. Entorn familiar, cures alternatives, inclusió i pobresa

L’informe destaca que la inversió en protecció social a famílies i infants a Catalunya és d’un 0,8% del PIB, que representa només un terç de la mitjana europea. També que la situació de la infància i l’adolescència és més fràgil que la de la resta de la població i l’escassetat de polítiques en matèria d’infància i en suport a les famílies amb infants a càrrec. A més, alerta que la prevalença de la pobresa i l’exclusió és més gran en les persones amb discapacitat que les persones sense discapacitat.

Com a propostes de millora es demana enfortir les polítiques de rendes garantides amb especial atenció a donar resposta a les necessitats reals d’infants i adolescents, cobrir les seves necessitats bàsiques quan aquestes no puguin ser assumides per pares i mares i actuar contra l’emergència habitacional per poder tenir un nivell de vida adequat.

En quant a l’impacte de la Covid-19, el 86% de les entitats socials enquestades assegura que el risc de pobresa dels infants i adolescents atesos ha augmentat i es preveu que creixi en els pròxims mesos.

4. Salut i benestar

Es destaca que un 18% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials enquestades mostra infrapès, mentre que la xifra és del 7% en el cas d’infants entre 0 i 14 anys. S’alerta que un 13% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials té problemes de salut mental versus el 7% d’infants entre 4 i 14 anys.

Algunes de les causes són que les situacions de pobresa generen angoixa als infants i dificulten el seguiment dels tractaments, la manca d’accés universal a tots els serveis i l’alta demanda i saturació d’alguns serveis i la manca d’enfocament que tingui en compte tots els àmbits.

Per revertir la situació es proposa augmentar la coordinació entre els àmbits de la salut i l'educació social, creant equips interdisciplinaris per a l’atenció de la infància i l’adolescència, redefinir i innovar en els recursos i serveis per poder donar resposta a noves necessitats i avançar en el desenvolupament i promoció de projectes comunitaris i de major implicació de les famílies, posant les persones usuàries al centre.

Pel que fa a l’impacte de la pandèmia, el 47% de les entitats socials enquestades afirma que el nombre d’infants atesos amb problemes de salut mental ha augmentat i es preveu que creixi en els pròxims mesos.

5. Educació, lleure i activitats culturals

El document apunta que només 1 de cada 3 infants de 3 a 14 anys realitza oci actiu i un 30% dels infants atesos per les entitats socials enquestades abandona l’escola de forma prematura. D’altra banda, el 30% de les famílies ateses per les organitzacions socials no pot cobrir les necessitats econòmiques derivades de l’escolarització, un 36% les de les activitats extraescolars i un 40% les de lleure.

Com a causes es troben la manca de recursos econòmics per part de les famílies i la insuficient inversió pública, la falta d’una oferta inclusiva i adaptada i d’espais urbans destinats al lleure i la manca d’un model que parteixi de les necessitats d’infants i adolescents.

Per millorar la situació es proposa reconèixer el lleure com a agent educatiu, fent un tàndem amb l’educació lectiva i millorant la coordinació entre els diferents àmbits educatius, i dotar el lleure de més recursos per garantir que totes les famílies hi puguin accedir i per fer-lo més inclusiu.

Respecte la Covid-1, el 77% de les entitats socials enquestades destaca que el nombre d’infants atesos amb problemes per fer seguiment del curs escolar, des de casa i de forma telemàtica, ha augmentat i es preveu que pugi en els pròxims mesos.

6. Mesures excepcionals de protecció

Aquestes mesures es refereixen a les accions socials dutes a terme per la justícia juvenil adreçades als adolescents d’entre 14 i 18 anys. L’estudi afirma que un 20% dels adolescents atesos per les entitats socials enquestades estan sota la tutela de l’administració i es troba en una situació de desemparament un cop complerta la majoria d’edat.

Alguns dels motius són la manca de compliment per part de la normativa aprovada i la falta de garantia dels drets de minories i la situació d’irregularitat d'infants i joves migrats sols.

Com a propostes per eradicar aquestes situacions es demana complir amb els drets dels infants i adolescents migrats sols recollits a la Convenció dels Drets de l’Infant a través de les lleis i eines ja existents, simplificar els tràmits de les administracions vinculats a la infància i les famílies i reconèixer la infància com a subjecte de ple dret.

L’impacte de la pandèmia mostra com el 60% de les entitats socials afirma que el nombre d’infants i joves migrats sols atesos s’ha mantingut més o menys igual i no s’esperen diferències significatives.