El passat 29 de juny es va publicar el Reial Decret 7/2013, de 28 de juny pel qual s’establien quines són les activitat d’interès general de caràcter social que es poden beneficiar de l’assignació de la quota del 0’7% de l’IRPF i quines són les entitats del tercer sector que es consideren col·laboradores de l’Administració publica.

És en aquest darrer punt on, un any més, neix la controvèrsia entre el govern espanyol i les entitats del tercer Sector atès que el Reial Decret només preveu com a entitat col·laboradora aquella entitat d’àmbit nacional degudament inscrita en el registre corresponent d’àmbit estatal.

Amb aquesta regulació queden expressament excloses aquelles entitats amb finalitats i activitats d’interès general i caràcter social que només treballen en l’ àmbit d’una comunitat autònoma com és el cas de les entitats catalanes.

Tal i com es denuncia tant des del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat com des de les entitats del Tercer Sector Social, aquesta normativa és contrària a les sentències reiterades que han publicat el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem (TS), on s’afirma que el repartiment dels fons provinents del 0’7% de l’IRPF s’ha de fer entre totes les entitats que treballen un territori, encara que només siguin presents a Catalunya.