Lucía Delgado: “A Catalunya hem patit 61 desnonaments diaris des de principis d’any”

Lucía Delgado, portaveu de la PAH de Barcelona, celebra que finalment s’hagin recuperat els articles de la llei 24/2015 de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. A partir d’ara, els bancs estaran obligats a oferir lloguer social a les famílies vulnerables i a cedir els pisos buits a les administracions públiques.

L’acord entre el Govern català i el central han permès retirar el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PP el maig del 2016. Es tracta de dos articles d’una llei impulsada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) el 2015.

La llei es va aprovar al Parlament com a conseqüència de la pressió ciutadana i del treball del grup promotor de la ILP, format per la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC.
 

L’acord entre la Generalitat i el Govern central ha permès retirar el recurs d’inconstitucionalitat que havia presentat el PP en contra dels articles referents al dret a l’habitatge de la llei 24/2015. Què suposa això per a la ciutadania?

Amb la retirada del recurs, s’han recuperat els articles 5 i 7 de la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. El 5 estableix que les entitats financeres i els fons voltors han d’oferir de manera obligatòria un lloguer social a qualsevol família vulnerable que no pugui pagar la hipoteca o el lloguer per motius econòmics. Així es podrien evitar els desnonaments. Amb aquesta eina, en els propers mesos s’ha de notar un descens dels desnonaments, perquè la llei permet una resposta abans que arribi el desnonament.
 

En cas d’incompliment, quina sanció poden rebre els bancs que no ofereixin lloguer social a aquestes famílies?

En el cas que no fessin l’oferta de lloguer social, les multes podrien sumar fins a 90.000 euros. En un principi, les entitats financeres cuiden molt la seva imatge i segur que no voldran cap sanció. Encara que la quantia sigui poc significant com a xifra en els seus balanços, sí que tindria un efecte important en el seu prestigi.
 

Què permet l’altre article recuperat de la llei?

Que els ajuntaments tinguin una eina per captar pisos buits de la banca. Les entitats financeres els han de donar a l’Ajuntament de manera obligatòria. Fins ara, les poques cessions que hi ha hagut han estat gràcies a la pressió de la ciutadania. Al final, és un peix que es mossega la cua. Aturem els desnonaments, però les famílies han d’anar a un lloc on viure... Amb la 24/2015 fem que l‘administració espavili. Hi ha unes llistes d’espera interminables per als habitatges d’emergència.
 

Es refereix als habitatges de protecció oficial?

Als de protecció oficial hi pot accedir més gent i parlem de lloguers d’uns 400 euros. L’eina de les meses d’emergència habitacional és per a famílies en situació més greu i són pisos amb lloguers que representen entre un 10 i un 18% de la renda de les famílies.
 

Preveu que es reduirà la llista d’espera per aconseguir un habitatge d’emergència?

El col·lapse de les llistes d’espera disminuirà a partir d’ara. Totes les persones que no han pogut pagar la hipoteca o els lloguers ja estan fora de la llista de la mesa d’emergència, perquè ja se’ls ha d’adjudicar obligatòriament una vivenda. A més, aquest habitatge l’ha de cedir el gran tenidor, en comptes de l’administració.
 

Fins ara, l’emergència habitacional no ha parat d’augmentar.

Venim del problema hipotecari, de l’estafa que hem viscut des del 2008. Des de llavors, en comptes de posar mecanismes per aturar-ho, han fet el contrari. Ens trobem en la bombolla del lloguer i el ‘boom’ de l’especulació. Des del 2008 a l’Estat hi ha hagut més de 600.000 desnonaments. A Catalunya, 95.000, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Durant la primera meitat d’aquest any, a Catalunya hem patit 61 desnonaments diaris. És una dada que fa vergonya. Som la comunitat que més desnona, per això era primordial recuperar l’article.
 

Què és el que no resol la llei?

Hi ha desnonaments que semblen invisibles. Parlo de les famílies desnonades que, com que l’administració no els va donar una resposta i tenien una llista d’espera de més de 2.000 persones a la mesa d’emergència, es van haver de buscar la vida. Amb la iniciativa Obra Social de la PAH vam recuperar pisos buits de la banca. Les famílies desnonades van ocupar aquests pisos per viure-hi. Al final ho hem pagat entre totes i tenim la legitimitat per fer-ho. Aquestes famílies estan desnonades i la llei no contempla el tema de les ocupacions.
 

Quines mesures calen, doncs?

Cal una moratòria real de desnonaments i l’ampliació del parc públic de lloguer social. No arribem ni al 2% i a Catalunya tenim una llei que diu que el 2027 hauria d’arribar al 15%... Cal controlar els fons voltors que han vingut a especular i expulsar els veïns/es de les seves cases. No podem posar-los la catifa vermella perquè estan especulant amb un bé de primera necessitat. S’ha d’augmentar el parc de lloguer assequible perquè suposin el 30% dels nous habitatges. Avui en dia no només s’ha de fer front a l’emergència. També hi ha la gent jove, les famílies i la gent gran que tenen pocs ingressos i que han de marxar de casa perquè els preus dels lloguer augmenten desorbitadament.
 

Quan es faran efectives les eines?

S’ha de publicar al BOE d’aquí poc. D’aquí uns mesos notarem l’efecte de la llei.
 

Veu aquest pas endavant com una victòria resultat de la pressió ciutadana?

Evidentment. Sense la pressió ciutadana i el treball del grup promotor de la ILP Habitatge (format per l’Observatori DESC, la PAH i l’APE), no ho hauríem aconseguit. Vam sortir al carrer dia sí i dia també, i continuarem lluitant.
 

Canviant de tema. El Suprem ha fet marxa enrere i ha decidit que seran els clients/es els que seguiran assumint l’impost d’actes jurídics documentats; és a dir, l’impost de la hipoteca. Què en pensa?

És una vergonya. El Suprem obeeix a la banca com si fossin titelles. És nefast com s’ha gestionat aquesta situació des del Govern de Pedro Sánchez. En comptes d’ajudar a la ciutadania, s’ha volgut fer una mesura de maquillatge per a la banca. Si el Govern s’hagués posat al costat de les famílies, la mesura hauria d’haver estat retroactiva.