Les fundacions a Catalunya tenen una gran tradició i són molt importants, representen l'1,5% de l'economia del país, i donen ocupació a unes 90.000 persones, més 45.000 voluntaris i voluntàries, en tots els sectors, tant econòmics com socials, i amb un gran desplegament i presència sobre el conjunt del territori.

Pere Fàbregas, president de la CCF, està satisfet de l’evolució del sector en l’àmbit de la igualtat de gènere, ja que les dades del recent informe La composició de gènere en les fundacions mostren una proporció de dones en juntes directives i patronats molt millor que la que existeix en el sector empresarial.

Quines són les dades que més us han sorprès de l'informe?

Quan des de l'Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions ens vam plantejar fer un treball de recerca seriós sobre els temes de gènere a les fundacions, sortíem des del coneixement que era un sector amb una presència femenina important, però que no s'havia quantificat mai, per això ens vam plantejar aprofundir-hi, i els resultats ens han sorprès per la seva magnitud.

Un exemple pot ser la presència de dones en els equips directius que representen el 60% dels seus components, una dada realment espectacular, que multiplica per tres vegades la situació a les empreses convencionals que se situen amb un nivell de presència femenina de l'ordre del 20- 25%.

Us esperàveu unes dades pitjors?

Les xifres són totes molt significatives i realment a uns nivells de participació de les dones molt alts i poc corrents a la nostra societat, malgrat els avenços evidents dels darrers anys en el camí de la paritat de gènere.

Les plantilles de les fundacions estan compostes pràcticament en un 70% per dones, als equips de voluntariat la xifra és d'un 65%, i com hem vist, en els equips directius de l'ordre d'un 60%. En qualsevol cas, presència femenina majoritària amb molta claredat.

I pel que fa als patronats, que és on hi ha més presència de dones?

Als patronats, les xifres són més baixes, de l'ordre del 35%, fet que pot tenir una primera explicació, en què els patronats tenen una velocitat de canvi més lenta que altres nivells de les organitzacions, i les dones encara que s'hi van incorporant, ho fan més a poc a poc que en altres àmbits.

Malgrat tot, cal tenir en compte, dues reflexions, la primera que segons els criteris de la Unió Europea hi ha paritat de gènere quan les xifres es mouen entre 40-60 %, o 60-40%, i 35% no està tant lluny de 40%. I la segona reflexió és novament la comparació amb les empreses que presenten xifres de 20-25% en la participació de dones en els seus òrgans de govern.

Què podem fer les entitats per continuar millorant aquesta proporció?

Les entitats primer han de ser conscients de la posició en la qual estan situades, i obligar-se, per exemple, a que quan hi ha d'haver renovació de patrons, sigui obligatori que hi hagi necessàriament entre els candidats els dos gèneres.

Un bon instrument és l'elaboració o adscripció a un codi de bon govern, que obliga a quantificar la situació i a publicar-la una vegada a l'any. En els codis de bon govern es fa èmfasi a la paritat de gènere a l'organització i als seus òrgans de govern, entre moltes altres coses. La Coordinadora Catalana de Fundacions ha elaborat i posat a disposició de les fundacions un model de codi de bon Govern que pot facilitar aquestes obligacions.

En els últims anys s'ha vist una millora?

Com sabeu, és la primera vegada que s'ha fet l'anàlisi de gènere a les fundacions que hem comentat, per tant no tenim dades evolutives. És evident que ho continuarem analitzant i publicant en els anys vinents per seguir l'evolució dels indicadors numèrics, que creiem que serà clarament positiva.

Malgrat tot, creiem que el canvi en els darrers anys ha estat a millor, seguint la tendència general de la societat d'anar reduint les diferències de gènere, i més en entitats que es caracteritzen per moure's en un context més humà, més proper, i més sensible que altres organitzacions.

Heu vist per exemple una millora dins de la pròpia CCF?

A tall d'exemple d'evolució en els darrers anys, es pot explicar el cas de la mateixa Coordinadora Catalana de Fundacions, única entitat que agrupa i representa les fundacions del país, amb més de 650 fundacions associades, que en començar l'any 2014 tenia un 10% de dones en el seu òrgan de govern, la junta directiva, i que acabarà l'any 2020, amb un 54% de dones en la seva composició. Un canvi molt i molt rellevant.

Consideres que l'evolució continuarà millorant els propers anys?

El sector fundacional és un exemple d'esforç en el camp de la paritat de gènere, els resultats són evidents, però el treball continua per ajudar a construir una societat futura més equilibrada, més inclusiva, i més justa.

Cal seguir prestigiant la reputació corporativa de les fundacions, i la seva feina, com a instrument que permet treballar per la societat d'una manera seriosa sense pal·liatius, sense afany de lucre, i amb valors. S'ha de tenir en compte que els patrons de les fundacions no poden rebre una retribució perquè ho prohibeix la llei, però en canvi sí que han de respondre si alguna cosa va malament, és una feina dedicada, sacrificada i exigent.