Pere Serra: "Actualment, 72 països criminalitzen les relacions sexuals entre persones del mateix sexe"

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) té com a objectiu principal la defensa del dret a l’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants.

El treball de l’entitat es divideix en dues grans línies de treball:

Per un costat, donar atenció a les persones refugiades i immigrants a través de programes socials, jurídics i ocupacionals.

D’altra banda, defensar els drets de les persones refugiades i immigrants a través de la incidència política i social i la participació.

El passat mes d’octubre, el CCAR va rebre la Beca Devreporter, una beca que premia el periodisme per a la justícia global. En aquest cas, es va reconèixer el reportatge 'Fugir per estimar i ser: clandestinitat i exili de la comunitat LGBTI al Marroc'.

Un reportatge que explica la situació que la comunitat LGBTI està patint al Marroc, i com en molts casos, l’exili no només és per conflictes bèl·lics o armats.

Pere Serra Guàrdia, responsable de projectes de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, ens explica de primera mà el projecte i el que volen aconseguir amb aquest reportatge.
 

 

Què explica el vostre reportatge?

L’objectiu principal del reportatge és donar visibilitat a la situació de la comunitat LGBTI al Marroc, així com la d’aquelles persones que han hagut d’exiliar-se del país i han sol·licitat protecció internacional a Catalunya.

Quin és l’objectiu principal?

Aquest reportatge el realitzarem en col·laboració amb La Directa i el Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI) i hi vincularem el dret d’asil amb la persecució que pateixen aquelles persones amb una orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere diferents de les heteronormatives. Volem doncs, donar a conèixer les vulneracions de drets humans i la persecució que pateixen les persones LGBTI actualment al Marroc, reivindicant el seu dret a l’asil com a dret humà universal i la igualtat de les persones independentment del seu gènere o la seva orientació sexual.

 

Com neix aquest projecte?

Neix de la col·laboració prèvia existent entre La Directa, el SCI i la CCAR. La Beca DevReporter es caracteritza per fomentar la col·laboració entre mitjans de comunicació i entitats del tercer sector. Per aquest motiu, periodistes col·laboradors de La Directa ens van proposar presentar conjuntament un projecte que abordés la situació del col·lectiu LGTBI en països del Nord d’Àfrica com Algèria, Tunísia o el Marroc, d’entre els quals finalment vam escollir aquest últim.

 

En quines condicions viu la comunitat LGBTI que s’ha hagut d’anar dels seus països d’origen pel sol fet no ser acceptats per ser com son?

Actualment, 72 països del món criminalitzen les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. En el cas del Marroc, aquesta criminalització de l’homosexualitat es tradueix en l’estigmatització, persecució i discriminació que pateix el col·lectiu LGTBI tant per part de l’Estat com dels mitjans de comunicació i de la societat. El Codi Penal marroquí castiga les relacions sexuals entre persones del mateix sexe amb multes i condemnes de fins a tres anys de presó. 

 

Quanta gent es veu afectada degut a aquesta problemàtica?

Degut a la persecució que pateixen i la seva proximitat geogràfica, les persones LGBTI marroquines sol·liciten asil a l’estat espanyol i en ciutats com Barcelona, obertament compromesa en la defensa dels seus drets. En aquest sentit, malgrat no disposem de dades específiques que ens permetin conèixer quantes persones del col·lectiu LGTBI han sol·licitat asil a l’estat espanyol convé destacar que entre els anys 2013 i 2017, el nombre de sol·licituds de persones marroquines s’ha quintuplicat, passant de 98 a 529.

 

Com evolucionen els canvis per aconseguir que aquesta realitat canviï?

Malgrat en molts països les minories sexuals encara hi són fortament discriminades, la realitat de les persones LGTBI cada cop és més present en els debats internacionals en matèria de drets humans, a través de documents com els Principis de Yogyakarta. En el cas del Marroc la persecució per motius d’ orientació sexual i identitat de gènere hi segueix sent una realitat molt present. No obstant això, entitats i col·lectius com l’Associació Kifkif i el col·lectiu Aswat treballen per a la defensa dels drets d’aquestes persones i per aconseguir canvis legislatius, polítics i socials que els permetin viure lliurement al país.  

 

És possible aconseguir un canvi real?

Respecte a les persones LGBTI marroquines que sol·liciten asil a Catalunya encara hi ha molt camí a fer per a millorar el seu accés a la protecció internacional. Encara ens trobem davant d’estereotips i prejudicis que consideren que la migració provinent del Marroc és exclusivament econòmica i no es té en compte el fet que un gran nombre de persones marroquines abandonen el seu país d’origen fugint de persecucions i vulneracions dels seus drets fonamentals, com les que pertanyen el col·lectiu LGTBI.

 

Què significa per vosaltres haver aconseguit la beca DevReporter?

Haver aconseguit la beca DevReporter representa una oportunitat per fer visible la realitat de les persones refugiades amb què treballem quotidianament i, al mateix temps, la del col·lectiu LGTBI al Marroc. Tenim el convenciment de que més enllà de garantir una acollida digna a les persones sol·licitants d’asil i refugiades a casa nostra és necessari sensibilitzar a la ciutadania respecte a les situacions viscudes per aquestes persones i que les forcen a abandonar els seus països d’origen, per tal de contribuir a eradicar-les.

 

Què fareu un cop finalitzat el reportatge?

El volem difondre en mitjans de comunicació interessats en la temàtica i es presentarà en actes vinculats al Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia (17 de maig de 2018) i al Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny de 2018) per tal de sensibilitzar a la ciutadania catalana respecte a les persecucions per motius d’orientació sexual i identitat de gènere.

 

En un futur proper, quins objectius us agradaria assolir?

El nostre objectiu és mostrar que les persones refugiades no fugen únicament dels conflictes bèl·lics que tenen lloc en països com Síria i Ucraïna, sinó que hi ha altres motius de persecució menys coneguts que provoquen que aquestes hagin d’abandonar els seus països d’origen, com la que pateixen les persones LGTBI.