Com és la nova llei de protecció de menors?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Dani Gallart
La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. Font: Unsplash.
Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es. Font: Unsplash.
Amb la nova llei la prescripció del delicte prescriurà quan la víctima compleixi 30 anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Amb la nova llei la prescripció del delicte prescriurà quan la víctima compleixi 30 anys. Font: Unsplash.

Com és la nova llei de protecció de menors?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

La nova normativa té l’objectiu d'implicar a tota la ciutadania per prevenir la violència a infants i joves i traurà la pàtria potestat dels assassins masclistes.

El Govern central ha aprovat l’avantprojecte de llei de protecció integral a la infància i l’adolescència per aturar aquest problema i que la societat sigui conscient de l’alt volum de violència vers la infància, que molts cops queda amagada perquè no es demana ajuda o el seu entorn el silencia. Aquesta nova legislació pionera a escala mundial marca un seguit de canvis legislatius per evitar aquest silenci i protegir a l’infant.

Prescripció als 30 anys

Un dels canvis més significatius és que el termini de prescripció del delicte s’allarga. Fins ara, un cop que la víctima complia els 18 anys el delicte prescrivia. Amb la nova llei els delictes greus contra menors començaran a prescriure quan la víctima compleixi 30 anys.

Aquest canvi s’adapta molt millor a les necessitats de la persona que ha estat abusada, ja que en moltes ocasions, la víctima triga dècades en reunir el valor per denunciar les agressions i abusos patits durant la infància.

Una sola vegada als jutjats

Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es, sempre propiciant un entorn còmode per a l’infant.

La nova mesura pretén evitar la por i angoixa que provoca el fet de testificar i passar pels jutjats, ja que això representa tornar a veure a la persona agressora i tot i que pugui arribar a perdonar-la, els danys psicològics causats perduren molt de temps en la víctima.

Pàtria potestat

En la línia de l’àmbit judicial, també s’incidirà en els delictes de temptativa d’homicidi, lesions greus, maltractament habitual, contra la llibertat i indemnització sexual, que inclou les agressions i els abusos.

Abans, l’autoritat judicial havia de decidir la retirada de la pàtria potestat al pare o la mare, però ara serà automàtica en el cas dels i les penades per homicidi o assassinat d’una persona amb qui tingui fills/es en comú o dels propis fills/es. D’aquesta manera es pretén que no quedin espais d’impunitat per a les persones agressores que abans es podien quedar al marge de la llei.

Denúncies

Moltes vegades, davant d’un abús sexual infantil es defensa a la persona agressora dient que l’infant s’ho està inventant, que són coses de l’edat o simplement li treuen importància al que ha passat. Ara, la llei obliga als cònjuges i familiars a denunciar a la comissió de delictes greus i el fet el no denunciar pot arribar a comportar una sanció.

La nova norma recorda que s’ha d’apel·lar a la responsabilitat moral, establint el deure de comunicar a les autoritats els casos de violència contra els i les menors, encara que aparentment no semblin delictius. Per realitzar la denúncia, es pot fer a través de la policia o bé a través dels serveis socials.

Ciberassetjament i publicitat

Degut a la proliferació d’aquest tipus d’abús a les xarxes, la nova llei crearà un canal específic per denunciar aquests casos i s’articularan mecanismes que garanteixin una ràpida retirada d’internet de continguts que afectin a menors.

D’altra banda, es controlaran els continguts dirigits a menors que incitin a la violència, el racisme o qualsevol discriminació per gènere o tendència sexual. Aquesta mesura es focalitzarà a les xarxes socials.

El paper de les escoles i els espais extraescolars

La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. D’aquesta manera, es crea la figura de coordinador/a de benestar i protecció dels i les menors als centres escolars i als espais on es practiqui esport i oci. Les comunitats autònomes tindran la competència de decidir si han de ser docents o educadors/es socials els que donin resposta a possibles casos de violència com l’assetjament.

Formació de professionals

Un altre canvi serà la inversió en formació de professionals del sector. Amb una dotació anual d’uns 75 milions d’euros per a plans de formació l’objectiu és detectar immediatament qualsevol abús o agressió. D’altra banda, es prestarà especial atenció al passat i als antecedents de persones que treballin en l’àmbit de la infància per prevenir reincidències.

A més, la normativa preveu que les accions formatives que es realitzin a partir d’ara tinguin en compte premiar el bon tracte, la parentalitat positiva, l’adquisició de competències emocionals, de negociació i resolució de conflictes partint de la situació i necessitats dels i les progenitores, o, en el seu cas, de les persones tutores.