Com és la nova llei de protecció de menors?

Un dels canvis més significatius és que el termini de prescripció del delicte s’allarga. Fins ara, un cop la víctima complia els 18 anys, el delicte prescrivia. Amb la nova llei els delictes greus contra menors començaran a prescriure quan la víctima compleixi 30 anys.

Aquest canvi s’adapta molt millor a les necessitats de la persona que ha estat abusada, ja que en moltes ocasions, la víctima triga dècades a reunir el valor per denunciar les agressions i abusos patits durant la infància.

Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es, sempre propiciant un entorn còmode per a l’infant.

La nova mesura pretén evitar la por i angoixa que provoca el fet de testificar i passar pels jutjats, ja que això representa tornar a veure a la persona agressora i tot i que pugui arribar a perdonar-la, els danys psicològics causats perduren molt de temps en la víctima.

En la línia de l’àmbit judicial, també s’incidirà en els delictes de temptativa d’homicidi, lesions greus, maltractament habitual, contra la llibertat i indemnització sexual, que inclou les agressions i els abusos.

Abans, l’autoritat judicial havia de decidir la retirada de la pàtria potestat al pare o la mare, però ara serà automàtica en el cas dels i les penades per homicidi o assassinat d’una persona amb qui tingui fills/es en comú o dels propis fills/es. D’aquesta manera es pretén que no quedin espais d’impunitat per a les persones agressores que abans es podien quedar al marge de la llei.

Moltes vegades, davant d’un abús sexual infantil es defensa a la persona agressora dient que l’infant s’ho està inventant, que són coses de l’edat o simplement li treuen importància al que ha passat. Ara, la llei obliga els cònjuges i familiars a denunciar a la comissió de delictes greus i el fet el no denunciar pot arribar a comportar una sanció.

La nova norma recorda que s’ha d’apel·lar a la responsabilitat moral, establint el deure de comunicar a les autoritats els casos de violència contra els i les menors, encara que aparentment no semblin delictius. Per realitzar la denúncia, es pot fer a través de la policia o bé a través dels serveis socials.

Degut a la proliferació d’aquest tipus d’abús a les xarxes, la nova llei crearà un canal específic per denunciar aquests casos i s’articularan mecanismes que garanteixin una ràpida retirada d’Internet de continguts que afectin menors.

D’altra banda, es controlaran els continguts dirigits a menors que incitin a la violència, el racisme o qualsevol discriminació per gènere o tendència sexual. Aquesta mesura es focalitzarà a les xarxes socials.

La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. D’aquesta manera, es crea la figura de coordinador/a de benestar i protecció dels i les menors als centres escolars i als espais on es practiqui esport i oci. Les comunitats autònomes tindran la competència de decidir si han de ser docents o educadors/es socials els que donin resposta a possibles casos de violència com l’assetjament.

Un altre canvi serà la inversió en formació de professionals del sector. Amb una dotació anual d’uns 75 milions d’euros per a plans de formació l’objectiu és detectar immediatament qualsevol abús o agressió. D’altra banda, es prestarà especial atenció al passat i als antecedents de persones que treballin en l’àmbit de la infància per prevenir reincidències.

A més, la normativa preveu que les accions formatives que es realitzin a partir d’ara tinguin en compte premiar el bon tracte, la parentalitat positiva, l’adquisició de competències emocionals, de negociació i resolució de conflictes partint de la situació i necessitats dels i les progenitores, o, en el seu cas, de les persones tutores.