El més important a destacar en aquesta figura és que la prestació del servei ha de ser ocasional i no habitual, ja que en cas contrari estaríem davant d’una relació laboral o una relació d’autònom, depenent dels casos.

Els ingressos obtinguts en aquesta modalitat (si s’acompleix el requisit de la no habitualitat) són considerats com a rendiments del treball i estan subjectes a un tipus de retenció fix del 15% a compte de l’IRPF. Al no tractar-se d’una relació laboral per compte aliè, només se li apliquen deduccions per aquest concepte i, evidentment, no es cotitza a la Seguretat Social.

Aquesta forma de prestar serveis és bastant confusa per a les entitats, ja que en nombroses ocasions amaga una veritable relació laboral en no complir-se el requisit de l’ocasionalitat i, pel contrari, complir-se la resta de requisits de la relació laboral per compte aliè. Aquesta confusió no és en va o per falta de coneixements legals, atès que és difícil esclarir a partir de quin moment deixa de ser una prestació de cursos o tallers i passa a ser altra mena de relació. Ni el Tribunal Suprem ni les consultes vinculants realitzades a la Direcció General de Tributs semblen aportar una solució definitiva, especialment a l’hora d’establir límits econòmics.

D’aquesta forma, només podem aplicar com a elements diferenciadors per poder discernir aquesta figura de les altres el sol fet que, d’una banda, realment les tasques s’ajustin exclusivament a cursos, tallers, conferències, col·loquis i similars, i d’altra banda, que el servei sigui ocasional i no habitual.

No obstant això, el Tribunal Suprem sí que ha intentant establir un llindar a partir del qual l’ocasionalitat passaria a ser habitualitat, i, per tant, una relació per impartir cursos deixaria d’acollir-se a aquesta modalitat i passaria a ser considerada rendiment econòmic, és a dir, com a treballador autònom; aquest llindar queda establert en una quantia equivalent al salari mínim interprofessional en còmput anual, entenent que aquest import ja implica per sí mateix habitualitat. Tot i això, les consultes vinculants fetes a la Direcció General de Tributs precisen que hi ha altres límits no econòmics que convertirien una relació d’aquest tipus en un rendiment d’activitats econòmiques.

Tanmateix, els límits establerts per la doctrina no han de prestar-se a confusió, ja que el que intenten fer és diferenciar les relacions de cursos i tallers de les activitats econòmiques, però no diferencien amb cap claredat les relacions de cursos i tallers de les relacions ordinàries per compte aliè.

Així, a les entitats i associacions que utilitzin aquesta via per dur a terme alguns dels seus serveis només els queda fer una valoració subjectiva per saber definir si realment els serveis corresponen a cursos, tallers, conferències i similars, i sobre tot, si la prestació de les persones que els imparteixen ho fan de forma esporàdica i no habitual.

Si aquests requisits no es compleixen, tot i que l’import abonat no sigui superior al salari mínim anual, hauríem de parlar, a tots els efectes, de relacions per compte aliè. A més de tot això, s’ha de matisar que les característiques d’alienitat i, especialment, de dependència no queden massa clares en aquest tipus de relació, ja què la forma en que es duu a terme implica una certa independència a l’hora d’impartir el curs o el taller, i això fa difícil aclarir si realment hi ha presència o no d’aquestes característiques, i s’ha de deixar a l’estudi de cada cas concret si s’acompleixen o no.